ELS FAMILIARS DELS PRESOS POLÍTICS ELEVEN LA DENÚNCIA AL PARLAMENT EUROPEU

Remoure consciències a Europa com a mecanisme per assenyalar les deficiències democràtiques a l’Estat espanyol davant del conflicte català i obtenir suports. Amb aquest objectiu, familiars dels presos polítics catalans, agrupats en l’Associació Catalana dels Drets Civils (ACDC), han arribat aquest dilluns a Estrasburg per participar demà en una sessió conjunta al Parlament Europeu amb familiars dels encausats bascos d’Alsasua i un grup de suport a Valtonyc sota el títol “Defensant els drets fonamentals a la UE: el cas espanyol”.

Diana Riba, parella de Raül Romeva —qui va treballar durant deu anys com a europarlamentari— ha explicat que la delegació de familiars pretén “poder expressar totes les denúncies” davant d’un auditori internacional que torbarà informació de primera mà sobre “la vulneració diària dins de l’Estat espanyol dels drets civils, dels drets dels infants i de defensa”. Un altre objectiu és també aproximar-se a diferents sensibilitats polítiques perquè puguin ampliar la seva informació del conflicte i acabin sumant-se a diferents iniciatives del Parlament Europeu que han sorgit per abordar el cas català, com és el cas d’un grup de diàleg d’eurodiputats.

Però més enllà de les denúncies, els familiars tenen encomanat l’encàrrec de plantar "una llavor" entre els europarlamentaris perquè la visió del procés català es focalitzi com un moviment plenament democràtic i pacífic i no violent, tal i com l’intenten descriure els seus antagonistes. “Volem que la comunitat internacional comenci a tenir un interès clar i una mirada oberta cap al conflicte català”, ha dit Riba. Això, ha afegit, “per poder analitzar el que està passant no des d’aquesta confrontació violenta que s’intenta fer veure, sinó des del que ha passat sempre: que es visualitzi el cas català com el cas d’un poble que, per la via democràtica, té ganes de decidir el que vol fer i com s’estableix en el marc de les directrius europees”.

La presó preventiva

 

L’experiència judicial dels processats a Catalunya pel referèndum de l’1 d’octubre és un tema clau que es posarà també sobre la taula, ha explicat per la seva banda la germana de la consellera de Treball i Assumptes Socials, Dolors Bassa, Montserrat Bassa. “Ens semblava molt important poder explicar tots els casos que estan patint de forma molt injusta els nostres familiars i sobretot el tema de la presó preventiva”, ha afirmat Bassa. Els familiars dels presos se senten cansats de veure com els seus advocats presenten recursos sense que s’arribi a “cap mena de solució”. “Davant d’aquest desànim, una cosa molt important és trobar el suport internacional”, ha reblat Bassa.

La delegació de familiars està integrada, a més a més de Diana Riba i Montserrat Bassa, per la parella de Quim Forn i la seva filla, Laura Masvidal i Anna Forn; el cunyat d’Oriol Junqueras, Francesc Riera; el germà de Jordi Sànchez, Xavier Sànchez, i el fill de Carme Forcadell, Ferran Pegueroles.

L’acte al Parlament Europeu està organitzat per vuit partits polítics amb presència a l'Eurocambra: ERC, el PDeCAT, Podem, PNB, Bildu, Catalunya en Comú, Izquierda Unida i el BNG. Així doncs, compta amb el suport de tots els grups excepte el del PP, el PSC i Ciutadans.

Informa:ELMON.CAT (28-5-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020586