ELS FAMILIARS DELS PRESOS POLÍTICS ELEVEN LA DENÚNCIA AL PARLAMENT EUROPEU

Remoure consciències a Europa com a mecanisme per assenyalar les deficiències democràtiques a l’Estat espanyol davant del conflicte català i obtenir suports. Amb aquest objectiu, familiars dels presos polítics catalans, agrupats en l’Associació Catalana dels Drets Civils (ACDC), han arribat aquest dilluns a Estrasburg per participar demà en una sessió conjunta al Parlament Europeu amb familiars dels encausats bascos d’Alsasua i un grup de suport a Valtonyc sota el títol “Defensant els drets fonamentals a la UE: el cas espanyol”.

Diana Riba, parella de Raül Romeva —qui va treballar durant deu anys com a europarlamentari— ha explicat que la delegació de familiars pretén “poder expressar totes les denúncies” davant d’un auditori internacional que torbarà informació de primera mà sobre “la vulneració diària dins de l’Estat espanyol dels drets civils, dels drets dels infants i de defensa”. Un altre objectiu és també aproximar-se a diferents sensibilitats polítiques perquè puguin ampliar la seva informació del conflicte i acabin sumant-se a diferents iniciatives del Parlament Europeu que han sorgit per abordar el cas català, com és el cas d’un grup de diàleg d’eurodiputats.

Però més enllà de les denúncies, els familiars tenen encomanat l’encàrrec de plantar "una llavor" entre els europarlamentaris perquè la visió del procés català es focalitzi com un moviment plenament democràtic i pacífic i no violent, tal i com l’intenten descriure els seus antagonistes. “Volem que la comunitat internacional comenci a tenir un interès clar i una mirada oberta cap al conflicte català”, ha dit Riba. Això, ha afegit, “per poder analitzar el que està passant no des d’aquesta confrontació violenta que s’intenta fer veure, sinó des del que ha passat sempre: que es visualitzi el cas català com el cas d’un poble que, per la via democràtica, té ganes de decidir el que vol fer i com s’estableix en el marc de les directrius europees”.

La presó preventiva

 

L’experiència judicial dels processats a Catalunya pel referèndum de l’1 d’octubre és un tema clau que es posarà també sobre la taula, ha explicat per la seva banda la germana de la consellera de Treball i Assumptes Socials, Dolors Bassa, Montserrat Bassa. “Ens semblava molt important poder explicar tots els casos que estan patint de forma molt injusta els nostres familiars i sobretot el tema de la presó preventiva”, ha afirmat Bassa. Els familiars dels presos se senten cansats de veure com els seus advocats presenten recursos sense que s’arribi a “cap mena de solució”. “Davant d’aquest desànim, una cosa molt important és trobar el suport internacional”, ha reblat Bassa.

La delegació de familiars està integrada, a més a més de Diana Riba i Montserrat Bassa, per la parella de Quim Forn i la seva filla, Laura Masvidal i Anna Forn; el cunyat d’Oriol Junqueras, Francesc Riera; el germà de Jordi Sànchez, Xavier Sànchez, i el fill de Carme Forcadell, Ferran Pegueroles.

L’acte al Parlament Europeu està organitzat per vuit partits polítics amb presència a l'Eurocambra: ERC, el PDeCAT, Podem, PNB, Bildu, Catalunya en Comú, Izquierda Unida i el BNG. Així doncs, compta amb el suport de tots els grups excepte el del PP, el PSC i Ciutadans.

Informa:ELMON.CAT (28-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314785