ELS FAMILIARS DELS PRESOS POLÍTICS ELEVEN LA DENÚNCIA AL PARLAMENT EUROPEU

Remoure consciències a Europa com a mecanisme per assenyalar les deficiències democràtiques a l’Estat espanyol davant del conflicte català i obtenir suports. Amb aquest objectiu, familiars dels presos polítics catalans, agrupats en l’Associació Catalana dels Drets Civils (ACDC), han arribat aquest dilluns a Estrasburg per participar demà en una sessió conjunta al Parlament Europeu amb familiars dels encausats bascos d’Alsasua i un grup de suport a Valtonyc sota el títol “Defensant els drets fonamentals a la UE: el cas espanyol”.

Diana Riba, parella de Raül Romeva —qui va treballar durant deu anys com a europarlamentari— ha explicat que la delegació de familiars pretén “poder expressar totes les denúncies” davant d’un auditori internacional que torbarà informació de primera mà sobre “la vulneració diària dins de l’Estat espanyol dels drets civils, dels drets dels infants i de defensa”. Un altre objectiu és també aproximar-se a diferents sensibilitats polítiques perquè puguin ampliar la seva informació del conflicte i acabin sumant-se a diferents iniciatives del Parlament Europeu que han sorgit per abordar el cas català, com és el cas d’un grup de diàleg d’eurodiputats.

Però més enllà de les denúncies, els familiars tenen encomanat l’encàrrec de plantar "una llavor" entre els europarlamentaris perquè la visió del procés català es focalitzi com un moviment plenament democràtic i pacífic i no violent, tal i com l’intenten descriure els seus antagonistes. “Volem que la comunitat internacional comenci a tenir un interès clar i una mirada oberta cap al conflicte català”, ha dit Riba. Això, ha afegit, “per poder analitzar el que està passant no des d’aquesta confrontació violenta que s’intenta fer veure, sinó des del que ha passat sempre: que es visualitzi el cas català com el cas d’un poble que, per la via democràtica, té ganes de decidir el que vol fer i com s’estableix en el marc de les directrius europees”.

La presó preventiva

 

L’experiència judicial dels processats a Catalunya pel referèndum de l’1 d’octubre és un tema clau que es posarà també sobre la taula, ha explicat per la seva banda la germana de la consellera de Treball i Assumptes Socials, Dolors Bassa, Montserrat Bassa. “Ens semblava molt important poder explicar tots els casos que estan patint de forma molt injusta els nostres familiars i sobretot el tema de la presó preventiva”, ha afirmat Bassa. Els familiars dels presos se senten cansats de veure com els seus advocats presenten recursos sense que s’arribi a “cap mena de solució”. “Davant d’aquest desànim, una cosa molt important és trobar el suport internacional”, ha reblat Bassa.

La delegació de familiars està integrada, a més a més de Diana Riba i Montserrat Bassa, per la parella de Quim Forn i la seva filla, Laura Masvidal i Anna Forn; el cunyat d’Oriol Junqueras, Francesc Riera; el germà de Jordi Sànchez, Xavier Sànchez, i el fill de Carme Forcadell, Ferran Pegueroles.

L’acte al Parlament Europeu està organitzat per vuit partits polítics amb presència a l'Eurocambra: ERC, el PDeCAT, Podem, PNB, Bildu, Catalunya en Comú, Izquierda Unida i el BNG. Així doncs, compta amb el suport de tots els grups excepte el del PP, el PSC i Ciutadans.

Informa:ELMON.CAT (28-5-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734782