TABÀRNIA, CAPITAL MATARÓ: L'ESPANYOLISME ES REARMA

"Tabarnia, capital Mataró"


Amb els veïns d’aquesta ciutat presents a les agressions de Canet i la manifestació del 2 de juny, la capital del Maresme es postul·la com un dels epicentres més actius del moviment tabarnès i els GDR.

Per Cris Chaika

Ho han tornat a fer. Després d’una temptativa d’atropellament a Vilassar de Mar, una nova intervenció dels Grups de Defensa i Resistència (GDR) ha acabat amb ferits de diversa consideració, entre els quals hi ha un home de 82 anys. Una vintena de persones, algunes de les quals encaputxades, van aparèixer dilluns a la tarda a Canet de Mar per arrencar i endur-se de la platja les creus que un grup de republicans catalans havien plantat. A plena llum del dia i alguns, pocs, a cara descoberta. Fet que va permetre identificar a habituals d’aquest tipus d’accions, com Santiago Pulido, que ja va comptar amb els seus minuts de glòria amb aparicions semblants, o el professor de boxa Jose Casado, del qual ja hem parlat a bastament en articles anteriors.

Casado s’ha presentat com una de les cares visibles del GDR local i com a part de la direcció de la Plataforma per Tabarnia, una de les reunions de la qual es va celebrar a la capital del Maresme. Tot i que Casado no forma part de l’escena ultra habitual, és coneguda la seva relació amb la regidora del partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) a la ciutat, Mónica Lora, i l’agressivitat dels seus comentaris a xarxes socials i al món offline.

A les publicacions de la representant dels identitaris, Jose Casado hi ha deixat comentaris com “caldrà que els donem puntades de peu al cul com va fer en el seu dia Rodrigo Díaz de Vivar” o “a mi no m’agrada que als nens espanyols els hi imposin el menú halal a la seva dieta” en al·lusió a la religió que deien professar els joves implicats en els atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. “Si vosaltres no actueu contra aquesta gent, ho farem nosaltres, escopeta en mà, i jo me’n vaig de caça ara mateix”, escrivia sobre la qüestió en un impuls a Facebook.

L’últim episodi ha estat el de publicar a la seva pàgina de l’esmentada xarxa la cara del regidor de la CUP de Canet de Mar i d’un altre jove que provà d’evitar que ell i els seus acompanyants se’n duguessin les creus amb el text: “Ull. Aquí tenim a dos dels agressors de Canet, i a més el tal Marcos (Marc Jiménez) és regidor de la CUP”. L’ajuntament de la localitat ha anunciat que es querellarà contra els assaltants, entre els quals hi havia el professor de boxa.

Casado és monitor d’aquest art marcial a les instal·lacions de la piscina municipal de Vilassar de Mar, gestionades per l’empresa Gestió de l’Activitat Física i Esportiva (GEAFE). En declaracions a EL TEMPS, fonts de GEAFE han declinat pronunciar-se sobre si prendran algun tipus de mesura disciplinària contra el líder del GDR maresmenc per la seva implicació en les agressions d’ahir mentre no digui res la direcció de la companyia.


‘La locomotora de España’

 

De ser conegut entre un reduït grup d’alumnes de gimnasos a ocupar l’arena pública. Un trajecte que ha passat per liderar les mobilitzacions de la plataforma Mataró es queda a Espanya, que va treure milers de persones als carrers de la ciutat maresmenca l’octubre i novembre passats.

Quan no arrenca creus a les platges de Canet, Jose Casado fa el paper de portaveu de la causa constitucionalista a Mataró i on calgui. No és d’estranyar, doncs, que el proper 2 de juny aquesta localitat, un cop més a l’avantguarda espanyolista, aculli una manifestació unitària de bona part del món tabarnès amb el suport de l’entramat associatiu bastit abans o al voltant de Societat Civil Catalana (SCC). El que explicaria perquè la Plataforma per Tabàrnia va celebrar la seva reunió a un conegut restaurant mataroní.

Sota el lema “Tornem a ser la locomotora d’Espanya”, el col•lectiu Resistència Mataró, juntament amb la plataforma tabarnesa recorreran els carrers de la ciutat per fer una ofrena floral a “l’emprenedor” Miquel Biada i un minut de silenci “per les més de 4.500 empreses que han marxat de Catalunya”, segons ells. La convocatòria compta amb el suport de molts dels col•lectius de nou encuny com Los de Artós, que pren el nom de la plaça de l’acomodada part alta de la diagonal barcelonina, escenari de nodrides manifestacions el passat octubre, o Manolita, acrònim de Movimiento Asamblea Nacional Libertad para Tabarnia. A més d’associacions de més recorregut com el Moviment Cívic d’Espanya i Catalans (MCEC), un precursor del que després seria SCC, que tragué milers de persones el 12 d’octubre de 2012 al centre de la capital catalana, o Empresaris de Catalunya, un grup presidit i fundat pel traspassat Mariano Ganduxer, qui també tingué un paper en la creació de Societat Civil.

 

Noves associacions ultres

 

A Mataró hi convergiran, doncs, un nodrit grup d’associacions de nou encuny, part de l’onada de mobilitzacions que s’han donat els últims mesos, però també de la xarxa associativa romanent de la primera meitat del 2010 que ens lleguen les diverses temptatives de crear equivalències a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural o el Cercle Català de Negocis (CCN) al camp constitucionalista. Una xarxa que se superposarà a l’estructura existent dels sospitosos habituals com PxC, l’aposta dels quals per la localitat és palesa per haver cridat a celebrar-hi la diada del partit i la trobada de l’executiva de la coalició ultradretana estatal Respeto, de la qual formen part.

Convé no oblidar que Mataró ha estat escenari, fins ara, de dues grans manifestacions a finals de l’any passat, erigint-se com un dels municipis no capital de província capaç de mantenir un nivell de mobilització com aquest, i si no tenim en compte la concentració de mitjan novembre amb què defensar “l’honorobilitat” dels convocants. Una mobilització amb una assistència molt més moderada i organitzada per donar resposta a les acusacions d’emparar la violència contra veïns de Mataró.

El passat 28 de desembre, dia dels sants innocents, el diari Capgròs anunciava que l'alcalde de Mataró, David Bote, demanava oficialment a Forocoches que la ciutat on governa fos la capital tabarnesa. Potser la broma no queda tan lluny de la realitat. I amb aquestes, seran quatre les vegades que l’espanyolisme es mobilitza a Mataró. I veient els antecedents i el tipus d’accions que promouen els seus líders a municipis com Canet de Mar, convé estar atents al que pugui passar.

Informa:ELTEMPS.CAT (29-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314989