TABÀRNIA, CAPITAL MATARÓ: L'ESPANYOLISME ES REARMA

"Tabarnia, capital Mataró"


Amb els veïns d’aquesta ciutat presents a les agressions de Canet i la manifestació del 2 de juny, la capital del Maresme es postul·la com un dels epicentres més actius del moviment tabarnès i els GDR.

Per Cris Chaika

Ho han tornat a fer. Després d’una temptativa d’atropellament a Vilassar de Mar, una nova intervenció dels Grups de Defensa i Resistència (GDR) ha acabat amb ferits de diversa consideració, entre els quals hi ha un home de 82 anys. Una vintena de persones, algunes de les quals encaputxades, van aparèixer dilluns a la tarda a Canet de Mar per arrencar i endur-se de la platja les creus que un grup de republicans catalans havien plantat. A plena llum del dia i alguns, pocs, a cara descoberta. Fet que va permetre identificar a habituals d’aquest tipus d’accions, com Santiago Pulido, que ja va comptar amb els seus minuts de glòria amb aparicions semblants, o el professor de boxa Jose Casado, del qual ja hem parlat a bastament en articles anteriors.

Casado s’ha presentat com una de les cares visibles del GDR local i com a part de la direcció de la Plataforma per Tabarnia, una de les reunions de la qual es va celebrar a la capital del Maresme. Tot i que Casado no forma part de l’escena ultra habitual, és coneguda la seva relació amb la regidora del partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) a la ciutat, Mónica Lora, i l’agressivitat dels seus comentaris a xarxes socials i al món offline.

A les publicacions de la representant dels identitaris, Jose Casado hi ha deixat comentaris com “caldrà que els donem puntades de peu al cul com va fer en el seu dia Rodrigo Díaz de Vivar” o “a mi no m’agrada que als nens espanyols els hi imposin el menú halal a la seva dieta” en al·lusió a la religió que deien professar els joves implicats en els atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. “Si vosaltres no actueu contra aquesta gent, ho farem nosaltres, escopeta en mà, i jo me’n vaig de caça ara mateix”, escrivia sobre la qüestió en un impuls a Facebook.

L’últim episodi ha estat el de publicar a la seva pàgina de l’esmentada xarxa la cara del regidor de la CUP de Canet de Mar i d’un altre jove que provà d’evitar que ell i els seus acompanyants se’n duguessin les creus amb el text: “Ull. Aquí tenim a dos dels agressors de Canet, i a més el tal Marcos (Marc Jiménez) és regidor de la CUP”. L’ajuntament de la localitat ha anunciat que es querellarà contra els assaltants, entre els quals hi havia el professor de boxa.

Casado és monitor d’aquest art marcial a les instal·lacions de la piscina municipal de Vilassar de Mar, gestionades per l’empresa Gestió de l’Activitat Física i Esportiva (GEAFE). En declaracions a EL TEMPS, fonts de GEAFE han declinat pronunciar-se sobre si prendran algun tipus de mesura disciplinària contra el líder del GDR maresmenc per la seva implicació en les agressions d’ahir mentre no digui res la direcció de la companyia.


‘La locomotora de España’

 

De ser conegut entre un reduït grup d’alumnes de gimnasos a ocupar l’arena pública. Un trajecte que ha passat per liderar les mobilitzacions de la plataforma Mataró es queda a Espanya, que va treure milers de persones als carrers de la ciutat maresmenca l’octubre i novembre passats.

Quan no arrenca creus a les platges de Canet, Jose Casado fa el paper de portaveu de la causa constitucionalista a Mataró i on calgui. No és d’estranyar, doncs, que el proper 2 de juny aquesta localitat, un cop més a l’avantguarda espanyolista, aculli una manifestació unitària de bona part del món tabarnès amb el suport de l’entramat associatiu bastit abans o al voltant de Societat Civil Catalana (SCC). El que explicaria perquè la Plataforma per Tabàrnia va celebrar la seva reunió a un conegut restaurant mataroní.

Sota el lema “Tornem a ser la locomotora d’Espanya”, el col•lectiu Resistència Mataró, juntament amb la plataforma tabarnesa recorreran els carrers de la ciutat per fer una ofrena floral a “l’emprenedor” Miquel Biada i un minut de silenci “per les més de 4.500 empreses que han marxat de Catalunya”, segons ells. La convocatòria compta amb el suport de molts dels col•lectius de nou encuny com Los de Artós, que pren el nom de la plaça de l’acomodada part alta de la diagonal barcelonina, escenari de nodrides manifestacions el passat octubre, o Manolita, acrònim de Movimiento Asamblea Nacional Libertad para Tabarnia. A més d’associacions de més recorregut com el Moviment Cívic d’Espanya i Catalans (MCEC), un precursor del que després seria SCC, que tragué milers de persones el 12 d’octubre de 2012 al centre de la capital catalana, o Empresaris de Catalunya, un grup presidit i fundat pel traspassat Mariano Ganduxer, qui també tingué un paper en la creació de Societat Civil.

 

Noves associacions ultres

 

A Mataró hi convergiran, doncs, un nodrit grup d’associacions de nou encuny, part de l’onada de mobilitzacions que s’han donat els últims mesos, però també de la xarxa associativa romanent de la primera meitat del 2010 que ens lleguen les diverses temptatives de crear equivalències a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural o el Cercle Català de Negocis (CCN) al camp constitucionalista. Una xarxa que se superposarà a l’estructura existent dels sospitosos habituals com PxC, l’aposta dels quals per la localitat és palesa per haver cridat a celebrar-hi la diada del partit i la trobada de l’executiva de la coalició ultradretana estatal Respeto, de la qual formen part.

Convé no oblidar que Mataró ha estat escenari, fins ara, de dues grans manifestacions a finals de l’any passat, erigint-se com un dels municipis no capital de província capaç de mantenir un nivell de mobilització com aquest, i si no tenim en compte la concentració de mitjan novembre amb què defensar “l’honorobilitat” dels convocants. Una mobilització amb una assistència molt més moderada i organitzada per donar resposta a les acusacions d’emparar la violència contra veïns de Mataró.

El passat 28 de desembre, dia dels sants innocents, el diari Capgròs anunciava que l'alcalde de Mataró, David Bote, demanava oficialment a Forocoches que la ciutat on governa fos la capital tabarnesa. Potser la broma no queda tan lluny de la realitat. I amb aquestes, seran quatre les vegades que l’espanyolisme es mobilitza a Mataró. I veient els antecedents i el tipus d’accions que promouen els seus líders a municipis com Canet de Mar, convé estar atents al que pugui passar.

Informa:ELTEMPS.CAT (29-5-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020590