PALUZIE: " A L'ANC LI ÉS ABSOLUTAMENT IGUAL QUI SIGUI EL PRESIDENT DE L'ESTAT "

L'ANC veu amb distància el que passa al Congrés de Diputats. És el que es desprèn de les declaracions de la seva presidenta, Elisenda Paluzie, que ha assegurat que a l'entitat independentista li és "absolutament igual qui sigui el president de l'estat espanyol". "Quan passem d'un president que ha aprovat el 155 i que ha reprimit a un altre que nega el dret a l'autodeterminació i s'ha manifestat a favor de la repressió no veiem cap diferència", ha assenyalat Paluzie, després de reunir-se amb el president del Parlament, Roger Torrent, juntament amb altres membres de la direcció de l'ANC.

També s'ha referit a la petició que la fiscalia ha fet als Mossos d'evitar que es col·loqui simbologia de color groc a l'espai públic. "Està vulnerant els drets fonamentals i la llibertat d'expressió", ha apuntat Paluzie, que ha recordat que els "unionistes van posar banderes espanyoles a la platja de la Barceloneta sense problemes".

Els dirigents de l'ANC han mantingut una trobada amb Torrent que s'ha allargat una hora i mitja per abordar el front ampli a favor dels drets i les llibertats que vol impulsar el president del Parlament. A la sortida, Paluzie ha assegurat que hi ha "determinats punts" que l'entitat no veu clars, i ha afirmat que ja integren l'espai Democràcia i Convivència, una plataforma d'objectius similars.
Publicar el nomenament dels consellers

L'ANC, a més, es reafirma en la potestat del president de la Generalitat, Quim Torra, de publicar el nomenament dels consellers fent cas omís a les decisions del govern espanyol. El vicepresident de l'entitat, Josep Cruanyes, ha assegurat que si el Govern els publica, "no estaria cometent cap il·legalitat". "De tots els episodis, és en el que està més emparat per la llei espanyola", ha afegit Paluzie.

Informa:ARA.CAT (29-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314994