RAJOY O SÁNCHEZ: QUÈ HA DE FER EL SOBIRANISME DAVANT LA MOCIÓ DE CENSURA ?

Rajoy o Sánchez: què ha de fer el sobiranisme davant la moció de censura?
Pilar Rahola, Manuel Delgado, Joan Queralt, Núria de Gispert, Anna Sallés, Joan Manuel Tresserras, Miquel Puig i Carme-Laura Gil es mullen a NacióDigital


Pep Martí,



Aquest dijous 31 de maig, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, defensarà al Congrés la moció de censura que ha presentat contra el govern de Mariano Rajoy. Necessita 176 vots per superar la prova, que exigeix que el candidat alternatiu obtingui la majoria absoluta dels escons. Sense el suport de Ciutadans, li cal - a més de Podem i les confluències- el de les forces sobiranistes catalanes.

Què han de votar les forces sobiranistes? A NacióDigital hem demanat el seu parer a vuit figures del sobiranisme civil: l'escriptora Pilar Rahola, la historiadora Anna Sallés, l'antropòleg Manuel Delgado, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, l'exconsellera Carme-Laura Gil, el professor de la UAB Joan Manuel Tresserras i l'economista Miquel Puig.

Pilar Rahola: "Donar suport a la moció sense negociar res"

 

Per Pilar Rahola, la tria és clara: "El sobiranisme cometria un enorme error si no donés suport a la moció. Sense concessions. Hem de fer un gest intel·ligent". Segons l'escriptora i analista política, "hem d'estar en el grup dels qui fan fora Rajoy. Una moció de censura no és negociar un programa de govern, és només per foragitar els qui empren la bandera per amagar les seves brutícies".

Per Rahola, l'escenari d'un suport a la moció de censura ofereix diversos avantatges: "Un PP fora del poder entrarà en una batalla amb Ciutadans que ens donarà dies de glòria. Mostrarà una actitud de grandesa per part de l'independentisme, i la derrota de Rajoy ens convé. I un Sánchez al govern serà més permeable políticament. Ara toca posar-nos de perfil i tapar-nos el nas". Té sentit per l'independentisme implicar-se en la política espanyola? Pilar Rahola no ho dubta: "Aquest argument em sembla infantil. Ja estem implicats en política espanyola, tan implicats que tenim gent a l'exili i a la presó". Això sí: "No hem de negociar res amb el PSOE. L'endemà de la moció, ens veurem les cares amb Pedro Sánchez".

 

Manuel Delgado: "Sembla obvi que Espanya és irreformable"

 

L'antropòleg i professor de la UB es mostra escèptic sobre les possibilitats que pot suposar un govern presidit per Pedro Sánchez: "La possibilitat que la política a nivell de l'Estat pugui proveir d'algun tipus de canvi en el tema dels hostatges –és a dir, dels presos polítics– o el reconeixement del drets a l'emancipació nacional és remota o inexistent, perquè a Espanya mana un partit únic, que és l'antic PPOE amb el reforç recent de Ciudadanos. ​Però és un sol partit amb diversos avatars. En relació a Catalunya sols tenen un discurs, millor dit no tenen cap discurs, sols tenen la força, ara de la seva llei, qui sap si demà de les seves armes".

​Per Delgado, "a hores d'ara, semble obvi que Espanya és irreformable". Per l'antropòleg, "la possibilitat que una força política amb certa sensibilitat -sols certa- envers els dret de la societat catalana a autogovernar-se arribi a ser determinant és ben llunyana. És possible que la república catalana sigui una quimera, però ho és encara més que els espanyols es treguin de sobre la monarquia borbònica i altres expressions de la pervivència del franquisme​".

 

Núria de Gispert: "Ens hem d'alliberar de Rajoy i del PP"

 

L'expresidenta del Parlament i exconsellera de Justícia Núria de Gispert es mostra favorable al "sí" a la moció de censura, "a no ser -especifica- que amb Podem, el PNB i els naranjitos ja en tinguessin prou". La visió de De Gispert és freda: "Crec que s'ha de donar suport malgrat el paper de Pedro Sánchez i del PSOE dels darrers mesos, un paper ignominiós". Segons la política democristiana, "ens hem d'alliberar de Rajoy i del PP, que, a més, han quedat delatats com una màfia de corrupció".

Per Núria de Gispert, "l'única condició que posaria seria que s'iniciés un camí que portés a que els presos sortissin de la presó i els exiliats tornessin". No es fa il·lusions amb un govern Sánchez, però té assumit que "a excepció de Rivera, qualsevol serà millor que Rajoy". No creu que participar en la política espanyola sigui avui una opció pel sobiranisme, però sí que "s'ha de fer en casos excepcionals i que repercuteixin positivament per a Catalunya.

 

Anna Sallés: "Posar fi a Rajoy sense obrir la porta a Cs"

 

La historiadora Anna Sallés considera que "és important posar fi al govern de Rajoy, però sense que això suposi obrir la porta a Ciutadans. Això podria ser encara pitjor". Sallés creu que l'horitzó d'un Pedro Sánchez a Moncloa no és gaire engrescador i està envoltat de boires: "Està lligat de peus i mans pel seu partit. No sabem ni tan sols si vol que la moció prosperi o la considera un simple instrument. Tampoc veig que sigui possible obrir un marc de negociació política. Aleshores, negociar què? La situació dels presos? Ens diran que això és en mans de la justícia".

Anna Sallés considera que un triomf de la moció podria empitjorar les coses si servís d'acceleració a un triomf de Ciutadans a les eleccions generals: "Per Catalunya seria perillosíssim". Com a historiadora, veu cada cop més semblant Albert Rivera al que va representar la Falange: "Els incidents al carrer són fruit del clima que han generat al Parlament. El discurs que va fer a Madrid fa uns dies, "yo solo veo españoles" té reminiscències de l'acte fundacional de Falange al teatre de la Comèdia, l'any 1933.

 

J. M. Tresserras: "No deixar passar l'oportunitat de fer fora Rajoy"

 

L'exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació i professor de la UAB es mostra convençut que "no es pot deixar passar l'oportunitat de fer fora Mariano Rajoy i el PP". Tot i reconèixer que "l'escenari és molt desagradable i l'aspirant porta temps dient barbaritats, i no hi ha opcions bones perquè l'única bona és la República". Però Tresserras apel·la al pragmatisme: "És cert que el relleu que es proposa s'acosta al nivell d'indecència del PP i, en cas que Sánchez fos escollit, caldria començar a presionar-lo des del primer dia".

Joan Manuel Tresserras no veu cap avantatge a no contribuir a la caiguda de Rajoy: "És el màxim representant del postfranquisme, de qui ha utilitzat tot els instruments de l'Estat contra Catalunya i de tota la corrupció que s'ha generat". Per l'exconseller, "no aprofitar la capacitat de maniobra que podem tenir al Congrés és un error".

 

JCarme-Laura Gil: "Sánchez ha estat el col·laborador necessari del 155"

 

L'exconsellersa d'Ensenyament Carme-Laura Gil no dubta ni un instant: Pedro Sánchez no mereix el suport sobiranista: "Sánchez, com el PSOE, i com Ciutadans, han estat els col·laboradors necessaris i entusiastes de l'aplicació del 155 a Catalunya".

Pel que fa al PSOE, Gil és contundent: "Van introduir el neoespanyolisme a inicis dels anys vuitanta, amb el seu suport a una llei regressiva i centralitzadora com va ser la LOAPA. I ara, el PSC, al Parlament, seu d'esquena als exiliats i als presos polítics". Per l'exconsellera, la moció de censura "té una lectura exclusivament espanyola, no pas ideològica".

 

Joan Queralt: "Apartar el PP és essencial, però les coses no canviarien gaire"

 

El catedràtic de Dret Penal Joan Queralt considera que "apartar el PP del poder és essencial per obrir finestres. Però cal dir que el substitut possible és algú que forma part del mateix sistema, avariat i esgotat". Quin canvi podria donar-se en un hipotètic govern Sánchez? "No crec que canviessin gaire les coses, però potser sí que es generaria una situació menys crispada. Potser es rebaixaria la pressió a Catalunya".

Queralt assenyala que, en el cas que la moció prosperés, la situació continuaria sent de difícil governabilitat al Congrés: "Sánchez només té 85 diputats. pensem que amb molts més del PP, l'actual govern no ha aprovat cap llei".

 

Miquel Puig: "S'ha de votar sí perquè es vegi que amb l'esquerra espanyola tampoc hi ha res a fer"

 

L'economista Miquel Puig creu que "les forces sobiranistes han de votar sí a la moció". Per diversos motius: "Han de demostrar al seu electorat que per elles l'ètica i el combat contra la corrupció són un tema important. El sobiranisme també ha d'explorar una possible entesa amb l'esquerra espanyola".

Hi confia? "No pas -assegura-. Crec que això durà a una decepció. Però després de veure que com actua la dreta espanyola, ara cal veure que l'esquerra espanyola actua igual. Així molta gent es convencerà que no hi ha res a fer amb Espanya".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (28-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08315023