RAJOY O SÁNCHEZ: QUÈ HA DE FER EL SOBIRANISME DAVANT LA MOCIÓ DE CENSURA ?

Rajoy o Sánchez: què ha de fer el sobiranisme davant la moció de censura?
Pilar Rahola, Manuel Delgado, Joan Queralt, Núria de Gispert, Anna Sallés, Joan Manuel Tresserras, Miquel Puig i Carme-Laura Gil es mullen a NacióDigital


Pep Martí,



Aquest dijous 31 de maig, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, defensarà al Congrés la moció de censura que ha presentat contra el govern de Mariano Rajoy. Necessita 176 vots per superar la prova, que exigeix que el candidat alternatiu obtingui la majoria absoluta dels escons. Sense el suport de Ciutadans, li cal - a més de Podem i les confluències- el de les forces sobiranistes catalanes.

Què han de votar les forces sobiranistes? A NacióDigital hem demanat el seu parer a vuit figures del sobiranisme civil: l'escriptora Pilar Rahola, la historiadora Anna Sallés, l'antropòleg Manuel Delgado, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, l'exconsellera Carme-Laura Gil, el professor de la UAB Joan Manuel Tresserras i l'economista Miquel Puig.

Pilar Rahola: "Donar suport a la moció sense negociar res"

 

Per Pilar Rahola, la tria és clara: "El sobiranisme cometria un enorme error si no donés suport a la moció. Sense concessions. Hem de fer un gest intel·ligent". Segons l'escriptora i analista política, "hem d'estar en el grup dels qui fan fora Rajoy. Una moció de censura no és negociar un programa de govern, és només per foragitar els qui empren la bandera per amagar les seves brutícies".

Per Rahola, l'escenari d'un suport a la moció de censura ofereix diversos avantatges: "Un PP fora del poder entrarà en una batalla amb Ciutadans que ens donarà dies de glòria. Mostrarà una actitud de grandesa per part de l'independentisme, i la derrota de Rajoy ens convé. I un Sánchez al govern serà més permeable políticament. Ara toca posar-nos de perfil i tapar-nos el nas". Té sentit per l'independentisme implicar-se en la política espanyola? Pilar Rahola no ho dubta: "Aquest argument em sembla infantil. Ja estem implicats en política espanyola, tan implicats que tenim gent a l'exili i a la presó". Això sí: "No hem de negociar res amb el PSOE. L'endemà de la moció, ens veurem les cares amb Pedro Sánchez".

 

Manuel Delgado: "Sembla obvi que Espanya és irreformable"

 

L'antropòleg i professor de la UB es mostra escèptic sobre les possibilitats que pot suposar un govern presidit per Pedro Sánchez: "La possibilitat que la política a nivell de l'Estat pugui proveir d'algun tipus de canvi en el tema dels hostatges –és a dir, dels presos polítics– o el reconeixement del drets a l'emancipació nacional és remota o inexistent, perquè a Espanya mana un partit únic, que és l'antic PPOE amb el reforç recent de Ciudadanos. ​Però és un sol partit amb diversos avatars. En relació a Catalunya sols tenen un discurs, millor dit no tenen cap discurs, sols tenen la força, ara de la seva llei, qui sap si demà de les seves armes".

​Per Delgado, "a hores d'ara, semble obvi que Espanya és irreformable". Per l'antropòleg, "la possibilitat que una força política amb certa sensibilitat -sols certa- envers els dret de la societat catalana a autogovernar-se arribi a ser determinant és ben llunyana. És possible que la república catalana sigui una quimera, però ho és encara més que els espanyols es treguin de sobre la monarquia borbònica i altres expressions de la pervivència del franquisme​".

 

Núria de Gispert: "Ens hem d'alliberar de Rajoy i del PP"

 

L'expresidenta del Parlament i exconsellera de Justícia Núria de Gispert es mostra favorable al "sí" a la moció de censura, "a no ser -especifica- que amb Podem, el PNB i els naranjitos ja en tinguessin prou". La visió de De Gispert és freda: "Crec que s'ha de donar suport malgrat el paper de Pedro Sánchez i del PSOE dels darrers mesos, un paper ignominiós". Segons la política democristiana, "ens hem d'alliberar de Rajoy i del PP, que, a més, han quedat delatats com una màfia de corrupció".

Per Núria de Gispert, "l'única condició que posaria seria que s'iniciés un camí que portés a que els presos sortissin de la presó i els exiliats tornessin". No es fa il·lusions amb un govern Sánchez, però té assumit que "a excepció de Rivera, qualsevol serà millor que Rajoy". No creu que participar en la política espanyola sigui avui una opció pel sobiranisme, però sí que "s'ha de fer en casos excepcionals i que repercuteixin positivament per a Catalunya.

 

Anna Sallés: "Posar fi a Rajoy sense obrir la porta a Cs"

 

La historiadora Anna Sallés considera que "és important posar fi al govern de Rajoy, però sense que això suposi obrir la porta a Ciutadans. Això podria ser encara pitjor". Sallés creu que l'horitzó d'un Pedro Sánchez a Moncloa no és gaire engrescador i està envoltat de boires: "Està lligat de peus i mans pel seu partit. No sabem ni tan sols si vol que la moció prosperi o la considera un simple instrument. Tampoc veig que sigui possible obrir un marc de negociació política. Aleshores, negociar què? La situació dels presos? Ens diran que això és en mans de la justícia".

Anna Sallés considera que un triomf de la moció podria empitjorar les coses si servís d'acceleració a un triomf de Ciutadans a les eleccions generals: "Per Catalunya seria perillosíssim". Com a historiadora, veu cada cop més semblant Albert Rivera al que va representar la Falange: "Els incidents al carrer són fruit del clima que han generat al Parlament. El discurs que va fer a Madrid fa uns dies, "yo solo veo españoles" té reminiscències de l'acte fundacional de Falange al teatre de la Comèdia, l'any 1933.

 

J. M. Tresserras: "No deixar passar l'oportunitat de fer fora Rajoy"

 

L'exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació i professor de la UAB es mostra convençut que "no es pot deixar passar l'oportunitat de fer fora Mariano Rajoy i el PP". Tot i reconèixer que "l'escenari és molt desagradable i l'aspirant porta temps dient barbaritats, i no hi ha opcions bones perquè l'única bona és la República". Però Tresserras apel·la al pragmatisme: "És cert que el relleu que es proposa s'acosta al nivell d'indecència del PP i, en cas que Sánchez fos escollit, caldria començar a presionar-lo des del primer dia".

Joan Manuel Tresserras no veu cap avantatge a no contribuir a la caiguda de Rajoy: "És el màxim representant del postfranquisme, de qui ha utilitzat tot els instruments de l'Estat contra Catalunya i de tota la corrupció que s'ha generat". Per l'exconseller, "no aprofitar la capacitat de maniobra que podem tenir al Congrés és un error".

 

JCarme-Laura Gil: "Sánchez ha estat el col·laborador necessari del 155"

 

L'exconsellersa d'Ensenyament Carme-Laura Gil no dubta ni un instant: Pedro Sánchez no mereix el suport sobiranista: "Sánchez, com el PSOE, i com Ciutadans, han estat els col·laboradors necessaris i entusiastes de l'aplicació del 155 a Catalunya".

Pel que fa al PSOE, Gil és contundent: "Van introduir el neoespanyolisme a inicis dels anys vuitanta, amb el seu suport a una llei regressiva i centralitzadora com va ser la LOAPA. I ara, el PSC, al Parlament, seu d'esquena als exiliats i als presos polítics". Per l'exconsellera, la moció de censura "té una lectura exclusivament espanyola, no pas ideològica".

 

Joan Queralt: "Apartar el PP és essencial, però les coses no canviarien gaire"

 

El catedràtic de Dret Penal Joan Queralt considera que "apartar el PP del poder és essencial per obrir finestres. Però cal dir que el substitut possible és algú que forma part del mateix sistema, avariat i esgotat". Quin canvi podria donar-se en un hipotètic govern Sánchez? "No crec que canviessin gaire les coses, però potser sí que es generaria una situació menys crispada. Potser es rebaixaria la pressió a Catalunya".

Queralt assenyala que, en el cas que la moció prosperés, la situació continuaria sent de difícil governabilitat al Congrés: "Sánchez només té 85 diputats. pensem que amb molts més del PP, l'actual govern no ha aprovat cap llei".

 

Miquel Puig: "S'ha de votar sí perquè es vegi que amb l'esquerra espanyola tampoc hi ha res a fer"

 

L'economista Miquel Puig creu que "les forces sobiranistes han de votar sí a la moció". Per diversos motius: "Han de demostrar al seu electorat que per elles l'ètica i el combat contra la corrupció són un tema important. El sobiranisme també ha d'explorar una possible entesa amb l'esquerra espanyola".

Hi confia? "No pas -assegura-. Crec que això durà a una decepció. Però després de veure que com actua la dreta espanyola, ara cal veure que l'esquerra espanyola actua igual. Així molta gent es convencerà que no hi ha res a fer amb Espanya".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (28-5-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020588