RODRÍGUEZ IBARRA: " L'INDEPENDENTISME EM PREOCUPA MñES QUE EL QUE HAGI ROBAT EL PP "

Rodríguez Ibarra: “L’independentisme em preocupa més que el que hagi robat el PP”
L’expresident de la Junta d’Extremadura i històric dirigent socialista assegura que amb la moció de censura qui guanya és el secessionisme català
L’expresident de la Junta d’Extremadura i històric dirigent socialista, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ha assegurat que “en aquests moments, l’independentisme em preocupa molt més que el que hagi robat el PP”.

Ibarra, en una entrevista a la Cadena Ser aquest dilluns al vespre, considera que surti el que surti de la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy “qui surt guanyant és el secessionisme català perquè l’estratègia de l’Estat per lluitar contra ell s’ha desmuntat”. Per Ibarra, l’independentisme “és el principal i més greu problema que té Espanya”.

“L’únic instrument que té l’esquerra per fer una política d’igualtat és l’Estat i l’independentisme el vol trencar”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (29-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318455