LA GUÀRDIA CIVIL SITUA A CATALUNYA DEL NORD EL DIRIGENT DEL CDR QUE ES VA ESCAPAR

El pasado 10 de abril, la Guardia Civil detuvo a Tamara Carrasco, una de las líderes de los comités de defensa de la república de Cataluña. También registró un piso en Esplugues de Llobregat en busca de Adriá, otro de los cabecillas a los que la Audiencia Nacional había ordenado detener. Pero no encontraron rastro de él.

Los agentes ejecutaron la diligencia que ordenaba registrar el domicilio de Adriá, del que sólo se conoce el nombre. Se trataba de la vivienda familiar, en la que sólo encontraron a sus padres, que aseguraron no saber dónde se encontraba su hijo desde hacía varias horas. Los guardias civiles se incautaron de algún material que podría facilitarles pistas sobre su paradero.

Casi dos meses después del registro, Adriá no sólo no ha comparecido ante la Justicia, sino que no ha sido detenido por las fuerzas de seguridad, que continúan con su búsqueda, según ha podido saber El Confidencial Digital.

Los agentes han continuado la investigación en Esplugues de Llobregat y en las localidades cercanas, sin conseguir dar con él. Han interrogado a la propia Carrasco, a vecinos y compañeros de la empresa donde trabajó el fugado durante un tiempo. También a algunas amistades, que obtuvieron peinando sus redes sociales.

Mientras tanto, los CDR han organizado varias concentraciones de apoyo al huido. En una de ellas, se leyó públicamente una carta que la madre de Adriá le escribió y que antes había enviado a Catalunya Ràdio.

La “Cataluña del norte”

Según ha podido saber ECD, las pesquisas de la Guardia Civil han terminado situando a Adriá en una localidad francesa cercana a la frontera, la llamada “Cataluña del norte”. Cabe recordar que un impresor de Elne, en la región del Rosellón, a 13 kilómetros de Perpiñán, fabricó las papeletas del 1-O y rebajó el precio a la Generalitat a la mitad, en 10.000 euros, “por solidaridad”.

Ciudadanos franceses que se consideran “catalanes del norte” se han mostrado dispuestos a acoger a los investigados por la Justicia a raíz de los hechos relacionados con el referéndum de independencia.
Orden de detención

En el caso de Adriá, fuentes cercanas a la investigación señalan a este confidencial que por el momento, la Fiscalía descarta solicitar al juez de Egea una orden de detención internacional contra este cabecilla de los CDR.

Alegan que no se trata de un asunto prioritario, una vez su compañera, Tamara Carrasco, de 30 años, quedó en libertad con medidas cautelares. Además, el magistrado no aceptó la petición del Ministerio Público de imputarla por los delitos de rebelión y de terrorismo. En su lugar, de Egea ha decidido investigarla por desórdenes públicos. No se le ha vuelto a interrogar ni a participar en actos convocados por los CDR.

Por todo ello, los encargados de la investigación permanecerán atentos a los movimientos de Adriá, a la espera de que regrese a territorio nacional, en cuyo caso será detenido y puesto a disposición judicial.

Informa:ELCONFIDENCIALDIGITAL.COM (29-5-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027117