VAN DEN EYNDE, ADVOCAT DE JUNQUERAS I ROMEVA, DEIXA BEN RETRATADA LA JUSTÍCIA ESPANYOLA AL PARLAMENT EUROPEU

Per què els familiars dels presos polítics han anat al Parlament Europeu a demanar ajuda? L’advocat de diversos d’ells, Andreu Van den Eynde, ha concentrat les principals raons en la seva intervenció davant d’un grup d’europarlamentaris aquest dimarts: “L’escenari que ens trobem ara a Espanya és desolador per la falta de garanties amb l’acumulació repetida d’una indefensió generalitzada en totes i cadascuna de les fases del procés judicial”. L’advocat ha subratllat la indefensió en la tramitació del procés per part de la defensa i ha alertat que, si bé a Madrid “no ens han donat la raó en res”, els jutges “en la jurisdicció internacional l’han donat gairebé en tot”. Aquests són els principals punts que ha defensat Van den Eynde:

A Espanya ha canviat la interpretació de la llei. El que fins ara era d’una manera ha canviat de forma radical per tal d’adaptar-se al procediment contra els polítics catalans. Un exemple d’això és el delicte de rebel·lió, que necessita violència, i ara sembla que ja no. “Ara la llei és diferent, els tribunals assumeixen competències que la llei no preveu”, ha dit Van den Eynde. L’advocat també denuncia que des del 2015 la norma es canvia amb una orientació clara “per servir com a instrument de bloqueig de determinades iniciatives polítiques”. A més, es proposen canvis legislatius per recollir el fenomen català. “Com és que hi ha nou ciutadans que estan a la presó si diuen que s’ha de canviar la llei per recollir aquest fenomen? No hi ha cap llei que empari el que està passant, però és igual que la fabricaran”, ha denunciat Van den Eynde.

 

Joan Antoni Guerrero (enviat especial)

Investigació “extraprocessal”

 

El procés català està sent investigat a través de quatre procediments judicials diferents. La investigació s’està portant de forma “extraprocessal”. Totes les proves que s’estan aportant i tota la construcció jurídica de la investigació provenen de procediments en els quals la defensa no hi pot participar. No es respecta cap garantia processal i jurídica que tenen les parts. Els escrits de la defensa no es tramiten amb la mateixa celeritat que els de l’acusació.

Interrogatoris ideològics

 

Als testimonis de la defensa el primer que els pregunten és si són independentistes o si van anar a votar l’1-O. “Hi ha gent que té una credibilitat per qui és i altres no en tenen cap”, ha lamentat l’advocat. “Els interrogatoris sobre ideologia són constants: què votes, què penses i sobretot si renuncies a la teva ideologia”, ha afegit.

Defensar-se es pren com un “indici de criminalitat”

 

Els presos polítics pateixen també una nova situació greu i és que “el propi fet de defensar-se és pres com un indici de criminalitat”. Així ho demostren les darreres resolucions que mantenen en presó als polítics independentistes. “El fet que no s’hagin retractat i declarat culpables —quan són en realitat innocents i estan encara sota investigació— és un motiu més de risc de reiteració en el delicte”. La realitat és que “manifestar-se innocent és un indici de criminalitat contra tu i et portarà a la presó”. Un exemple d’aquest fet és el de Raül Romeva que, tot i haver complert de forma escrupolosa les mesures cautelars, quan un dia el va cridar el jutge al Tribunal Suprem a declarar, va ser empresonat amb l’excusa d’un suposat risc de fugida.

No deixen entrar còpies de la causa a la presó

 

Els presos encara no tenen còpia del procediment judicial. “Hem arribat a un moment en què tenim seriosos problemes per defensar-nos —s’ha queixat Van den Eynde— perquè els jutges, tot i que els hi hem reclamat, no ens deixen entrar còpies de la causa a la presó perquè els presos pugui conèixer la seva acusació i treballar en la seva defensa”.

Jutges i policies que es consideren “víctimes del delicte”

 

Van den Eyende ha explicat que els que porten la investigació i processen són policies que han manifestat ser víctimes del delicte. Això suposa unes condicions especials del cas català. Per això, ha dit Van den Eynde, és important elevar el cas al Parlament Europeu i que els europarlamentaris ajudin “a exportar aquesta informació perquè els que resistim, com a mínim, tinguem la satisfacció d’informar del que està passant a Espanya ara”.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (28-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314792