VAN DEN EYNDE, ADVOCAT DE JUNQUERAS I ROMEVA, DEIXA BEN RETRATADA LA JUSTÍCIA ESPANYOLA AL PARLAMENT EUROPEU

Per què els familiars dels presos polítics han anat al Parlament Europeu a demanar ajuda? L’advocat de diversos d’ells, Andreu Van den Eynde, ha concentrat les principals raons en la seva intervenció davant d’un grup d’europarlamentaris aquest dimarts: “L’escenari que ens trobem ara a Espanya és desolador per la falta de garanties amb l’acumulació repetida d’una indefensió generalitzada en totes i cadascuna de les fases del procés judicial”. L’advocat ha subratllat la indefensió en la tramitació del procés per part de la defensa i ha alertat que, si bé a Madrid “no ens han donat la raó en res”, els jutges “en la jurisdicció internacional l’han donat gairebé en tot”. Aquests són els principals punts que ha defensat Van den Eynde:

A Espanya ha canviat la interpretació de la llei. El que fins ara era d’una manera ha canviat de forma radical per tal d’adaptar-se al procediment contra els polítics catalans. Un exemple d’això és el delicte de rebel·lió, que necessita violència, i ara sembla que ja no. “Ara la llei és diferent, els tribunals assumeixen competències que la llei no preveu”, ha dit Van den Eynde. L’advocat també denuncia que des del 2015 la norma es canvia amb una orientació clara “per servir com a instrument de bloqueig de determinades iniciatives polítiques”. A més, es proposen canvis legislatius per recollir el fenomen català. “Com és que hi ha nou ciutadans que estan a la presó si diuen que s’ha de canviar la llei per recollir aquest fenomen? No hi ha cap llei que empari el que està passant, però és igual que la fabricaran”, ha denunciat Van den Eynde.

 

Joan Antoni Guerrero (enviat especial)

Investigació “extraprocessal”

 

El procés català està sent investigat a través de quatre procediments judicials diferents. La investigació s’està portant de forma “extraprocessal”. Totes les proves que s’estan aportant i tota la construcció jurídica de la investigació provenen de procediments en els quals la defensa no hi pot participar. No es respecta cap garantia processal i jurídica que tenen les parts. Els escrits de la defensa no es tramiten amb la mateixa celeritat que els de l’acusació.

Interrogatoris ideològics

 

Als testimonis de la defensa el primer que els pregunten és si són independentistes o si van anar a votar l’1-O. “Hi ha gent que té una credibilitat per qui és i altres no en tenen cap”, ha lamentat l’advocat. “Els interrogatoris sobre ideologia són constants: què votes, què penses i sobretot si renuncies a la teva ideologia”, ha afegit.

Defensar-se es pren com un “indici de criminalitat”

 

Els presos polítics pateixen també una nova situació greu i és que “el propi fet de defensar-se és pres com un indici de criminalitat”. Així ho demostren les darreres resolucions que mantenen en presó als polítics independentistes. “El fet que no s’hagin retractat i declarat culpables —quan són en realitat innocents i estan encara sota investigació— és un motiu més de risc de reiteració en el delicte”. La realitat és que “manifestar-se innocent és un indici de criminalitat contra tu i et portarà a la presó”. Un exemple d’aquest fet és el de Raül Romeva que, tot i haver complert de forma escrupolosa les mesures cautelars, quan un dia el va cridar el jutge al Tribunal Suprem a declarar, va ser empresonat amb l’excusa d’un suposat risc de fugida.

No deixen entrar còpies de la causa a la presó

 

Els presos encara no tenen còpia del procediment judicial. “Hem arribat a un moment en què tenim seriosos problemes per defensar-nos —s’ha queixat Van den Eynde— perquè els jutges, tot i que els hi hem reclamat, no ens deixen entrar còpies de la causa a la presó perquè els presos pugui conèixer la seva acusació i treballar en la seva defensa”.

Jutges i policies que es consideren “víctimes del delicte”

 

Van den Eyende ha explicat que els que porten la investigació i processen són policies que han manifestat ser víctimes del delicte. Això suposa unes condicions especials del cas català. Per això, ha dit Van den Eynde, és important elevar el cas al Parlament Europeu i que els europarlamentaris ajudin “a exportar aquesta informació perquè els que resistim, com a mínim, tinguem la satisfacció d’informar del que està passant a Espanya ara”.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (28-5-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020576