EL PRESIDENT DEL TSJC SUBSCRIU LA CRIDA DEL TINENT FISCAL A PERSERVAR ELS ESPAIS PÚBLICS DE " SIGNES POLÍTICS "

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús M. Barrientos, afirma que les imatges d’enfrontaments a platges o a altres espais públics per la retirada de símbols grocs són “preocupants”. D’aquesta manera, subscriu la crida que va fer el tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya , Pedro Ariche, instant els responsables polítics i les associacions a “preservar els espais públics de qualsevol connotació de signe polític”.

Barrientos creu que garantint la neutralitat s’evitaran “enfrontaments d’aquesta naturalesa”. En relació a si aquesta petició pot col·lidir amb drets fonamentals com la llibertat d’expressió o de manifestació, Barrientos opina que els drets individuals tenen “límits”. “Els drets individuals han de ser protegits i, tot i que el rol judicial en qualsevol conducta és preservar-los en la major mesura possible, no deixa de ser una norma de convivència”, ha dit.

El president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba, ha fet extensiva aquesta crida a “mantenir la neutralitat” als professionals de l’àmbit judicial, com advocats o procuradors.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (28-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314026