EL PREMI SANT JORDI, MÉS IMPORTANT QUE MAI: EL GUANYADOR REBRÀ 60.000 EUROS

Canvis al premi Sant Jordi. Un dels guardons més populars de les lletres catalanes es reformula de cara a la 71a edició. Aquestes són les cinc principals novetats:

L'autor o autora que guanyi la propera edició del premi Sant Jordi rebrà directament 60.000 euros en concepte de dotació econòmica del guardó i, a banda, els diners generats en concepte de drets d’autor. Així, el Premi Sant Jordi esdevé el guardó més ben dotat de la literatura en llengua catalana: el Ramon Llull, que també està dotat amb 60.000 euros, inclou els drets d'autor.
Òmnium Cultural obre el concurs per editar el llibre a totes les editorials amb seu física i fiscal als Països Catalans. Aquesta nova norma exclou, per tant, que segells com Planeta -que fins ara publicava el premi a través de Proa i té seu a Madrid des de l'octubre del 2017- puguin editar l'obra premiada. Amb tot, Proa ha explicat que té la intenció de concórrer al concurs perquè "ni Grup62 ni l'empresa a la qual pertany Proa han canviat la seva seu fiscal i social, que segueix ubicada a Barcelona". Planeta, l'empresa matriu sota la qual s'aixopluga Proa, sí que té la seu instal·lada a Madrid.
Els llibres editats passaran a formar part d’una col·lecció que recollirà les obres guardonades amb el Premi Sant Jordi de novel·la a partir d'aquesta edició.
Es limitarà a tres el nombre d’edicions consecutives que podrà encadenar la mateixa editorial. Per tant, el Sant Jordi deixarà d'estar lligat a una sola editorial, com passava fins aquest 2017, que el publicava Proa.
Es renovarà el jurat encarregat de decidir l’obra guanyadora: estarà integrat per "cinc especialistes de prestigi i sense vinculació amb el sector editorial", explica Òmnium Cultural.

Un premi amb una llarga història

 

La història del premi Sant Jordi és llarga. Es va concedir per primera vegada el 1947 i el va guanyar Cèlia Suñol amb 'Primera part''. En aquells moments –i fins el 1960– el va convocar l’editorial Aymà, i el guardó portava per nom Joanot Martorell en honor al creador de Tirant lo Blanc. En aquesta primera etapa el van guanyar autors com Josep Pla ('El carrer Estret'), Josep Maria Espinàs ('Com ganivets o flames'), Joan Sales ('Incerta glòria') i Blai Bonet ('El mar').

A partir de la dècada dels 60, impulsat per Òmnium Cultural, el premi Sant Jordi va continuar reconeixent autors de prestigi, com ara Mercè Rodoreda ('El carrer de les Camèlies') i Baltasar Porcel ('Les primaveres i les tardors') i va acabar d’impulsar trajectòries, com ara la de Montserrat Roig –que el va guanyar el 1976, als 30 anys, per 'El temps de les cireres'– i Jaume Cabré, que se’l va emportar el 1983 per 'La teranyina'. Durant l’última dècada ha premiat, sobretot, autors consolidats: Pep Coll per 'Les senyoretes de Lourdes', Ramon Solsona per 'L’home de la maleta' i Joan-Lluís Lluís amb 'Jo soc aquell que va matar Franco'.

Informa:ARA.CAT (28-5-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020579