EL PREMI SANT JORDI, MÉS IMPORTANT QUE MAI: EL GUANYADOR REBRÀ 60.000 EUROS

Canvis al premi Sant Jordi. Un dels guardons més populars de les lletres catalanes es reformula de cara a la 71a edició. Aquestes són les cinc principals novetats:

L'autor o autora que guanyi la propera edició del premi Sant Jordi rebrà directament 60.000 euros en concepte de dotació econòmica del guardó i, a banda, els diners generats en concepte de drets d’autor. Així, el Premi Sant Jordi esdevé el guardó més ben dotat de la literatura en llengua catalana: el Ramon Llull, que també està dotat amb 60.000 euros, inclou els drets d'autor.
Òmnium Cultural obre el concurs per editar el llibre a totes les editorials amb seu física i fiscal als Països Catalans. Aquesta nova norma exclou, per tant, que segells com Planeta -que fins ara publicava el premi a través de Proa i té seu a Madrid des de l'octubre del 2017- puguin editar l'obra premiada. Amb tot, Proa ha explicat que té la intenció de concórrer al concurs perquè "ni Grup62 ni l'empresa a la qual pertany Proa han canviat la seva seu fiscal i social, que segueix ubicada a Barcelona". Planeta, l'empresa matriu sota la qual s'aixopluga Proa, sí que té la seu instal·lada a Madrid.
Els llibres editats passaran a formar part d’una col·lecció que recollirà les obres guardonades amb el Premi Sant Jordi de novel·la a partir d'aquesta edició.
Es limitarà a tres el nombre d’edicions consecutives que podrà encadenar la mateixa editorial. Per tant, el Sant Jordi deixarà d'estar lligat a una sola editorial, com passava fins aquest 2017, que el publicava Proa.
Es renovarà el jurat encarregat de decidir l’obra guanyadora: estarà integrat per "cinc especialistes de prestigi i sense vinculació amb el sector editorial", explica Òmnium Cultural.

Un premi amb una llarga història

 

La història del premi Sant Jordi és llarga. Es va concedir per primera vegada el 1947 i el va guanyar Cèlia Suñol amb 'Primera part''. En aquells moments –i fins el 1960– el va convocar l’editorial Aymà, i el guardó portava per nom Joanot Martorell en honor al creador de Tirant lo Blanc. En aquesta primera etapa el van guanyar autors com Josep Pla ('El carrer Estret'), Josep Maria Espinàs ('Com ganivets o flames'), Joan Sales ('Incerta glòria') i Blai Bonet ('El mar').

A partir de la dècada dels 60, impulsat per Òmnium Cultural, el premi Sant Jordi va continuar reconeixent autors de prestigi, com ara Mercè Rodoreda ('El carrer de les Camèlies') i Baltasar Porcel ('Les primaveres i les tardors') i va acabar d’impulsar trajectòries, com ara la de Montserrat Roig –que el va guanyar el 1976, als 30 anys, per 'El temps de les cireres'– i Jaume Cabré, que se’l va emportar el 1983 per 'La teranyina'. Durant l’última dècada ha premiat, sobretot, autors consolidats: Pep Coll per 'Les senyoretes de Lourdes', Ramon Solsona per 'L’home de la maleta' i Joan-Lluís Lluís amb 'Jo soc aquell que va matar Franco'.

Informa:ARA.CAT (28-5-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734757