QUIM TORRA INTRODUEIX ÀNGELS CHACÓN, ELSA ARTADI, DAMIÀ CALVET I ALBA VERGÉS AL GOVERN

Davant la reiterada negativa del govern espanyol a publicar el decret de nomenament del nou executiu de la Generalitat que inclogui els consellers Jordi Turull i Josep Rull, que es troben a la presó, i Toni Comín i Lluís Puig, que són exiliats Brussel·les,--avui mateix Rajou ha enviat una carta a Quim Torra dient que legalment no és possible el nomenament dels consellers empresonats o exiliats-- el president Quim Torra, introduirà canvis en els nomenaments que va signar: Elsa Artadi passarà a Presidència i s'incorporarà a Empresa Àngels Chacon, el departament de Salut quedarà en mans de la republicana i secretària de la Mesa, Alba Vergés, mentre que Damià Calvet assumirà Territori, i Laura Borràs, Cultura. Amb aquests canvis s'incorporen tres dones més al Govern i sumaran un total de sis conselleres, enfront dels homes que ocupen la presidència, vicepresidència i sis conselleries.

Artadi, dona forta de JxCat al Govern, ja s’havia apuntat des del primer moment com a consellera de Presidència en cas que Turull no pogués prendre possessió o fos suspès pel Suprem. La seva incorporació a Presidència ha obligat, però, a buscar algú per ocupar el departament d’Empresa. Aquí ha aparegut un nom nou, Àngels Chacón, fins ara directora general d’Indústria i primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada amb el PDeCAT.

També entrarà al Govern la secretària quarta de la Mesa del Parlament Alba Vergès que encapçalarà el departament de Salut, mentre que tant Damià Calvet com Laura Borràs havien aparegut com a futurs comissionats d’Empresa i de Cultura amb la intenció d’assumir els departaments quan fos necessari.

El Govern quedarà, doncs, constituït de la següent manera:

 

Pere Aragonès i Garcia – titular del Departament d’Economia i Hisenda i vicepresident del Govern
Elsa Artadi i Vila – consellera de la Presidència i portaveu
Ernest Maragall i Mira – conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
Miquel Buch i Moya – conseller d’Interior
Josep Bargalló i Valls – conseller d’Ensenyament
Alba Vergès i Bosch – consellera de Salut
Damià Calvet i Valera – conseller de Territori i Sostenibilitat
Laura Borràs i Castanyer – consellera de Cultura
Ester Capella i Farré – consellera de Justícia
Chakir El Homrani Lesfar – conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
Àngels Chacon i Feixas – consellera d’Empresa i Coneixement
Jordi Puigneró i Ferrer – conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública
Teresa Jordà i Roura – consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

El president va signar el decret de nomenament que incloïa els quatre consellers restituïts el passat dissabte 19 de maig. No obstant, dos dies després el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), encara sota el control del govern espanyol en virtut del 155, publicava el decret d'estructura del nou executiu, però no els noms dels consellers.

Des del ministeri es va argumentar que s'estava estudiant la viabilitat de la publicació d'un decret en què es nomenaven consellers dues persones empresonades i dues que són a l'exili. I dos dies després, el Govern va emplaçar de nou, a través d'una carta al ministeri de Presidència, a reclamar la publicació del decreto en un termini de 24 hores.

Davant la persistència del Govern en la no publicació del text, Torra va demanar un informe a la comissió jurídica assessora que va certificar dijous passat l'obligació del govern espanyol de publicar els nomenaments al DOGC. Amb el dictamen de la comissió jurídica, el president va reclamar mesures cautelaríssimes al TSJC divendres. Aquest dilluns, la Sala Contenciosa del Tribunal es va espolsar el debat assegurant que no té competències al respecte.

Aquest dimarts, el govern espanyol ha comunicat per carta que no té intenció de publicar el decret. A partir d'aquí, totes les vies que li quedaven obertes al Govern per intentar tirar endavant l'executiu eren ja a llarg termini, com ara la presentació d'una querella per prevaricació, que comportaria un recorregut molt dilatat. Amb tot, fonts del Govern apunten que es podria presentar el recurs en paral·lel als canvis incorporats a l'executiu.

Des de l'entorn de Torra s'havia assegurat que el president no canviaria cap dels consellers restituïts si no és que ells hi estaven d'acord davant la impossibilitat de tirar endavant el Govern mentre l'Estat continuï mantenint el control del DOGC.

Informa:ELNACIONAL.CAT (29-5-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020581