QUIM TORRA INTRODUEIX ÀNGELS CHACÓN, ELSA ARTADI, DAMIÀ CALVET I ALBA VERGÉS AL GOVERN

Davant la reiterada negativa del govern espanyol a publicar el decret de nomenament del nou executiu de la Generalitat que inclogui els consellers Jordi Turull i Josep Rull, que es troben a la presó, i Toni Comín i Lluís Puig, que són exiliats Brussel·les,--avui mateix Rajou ha enviat una carta a Quim Torra dient que legalment no és possible el nomenament dels consellers empresonats o exiliats-- el president Quim Torra, introduirà canvis en els nomenaments que va signar: Elsa Artadi passarà a Presidència i s'incorporarà a Empresa Àngels Chacon, el departament de Salut quedarà en mans de la republicana i secretària de la Mesa, Alba Vergés, mentre que Damià Calvet assumirà Territori, i Laura Borràs, Cultura. Amb aquests canvis s'incorporen tres dones més al Govern i sumaran un total de sis conselleres, enfront dels homes que ocupen la presidència, vicepresidència i sis conselleries.

Artadi, dona forta de JxCat al Govern, ja s’havia apuntat des del primer moment com a consellera de Presidència en cas que Turull no pogués prendre possessió o fos suspès pel Suprem. La seva incorporació a Presidència ha obligat, però, a buscar algú per ocupar el departament d’Empresa. Aquí ha aparegut un nom nou, Àngels Chacón, fins ara directora general d’Indústria i primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada amb el PDeCAT.

També entrarà al Govern la secretària quarta de la Mesa del Parlament Alba Vergès que encapçalarà el departament de Salut, mentre que tant Damià Calvet com Laura Borràs havien aparegut com a futurs comissionats d’Empresa i de Cultura amb la intenció d’assumir els departaments quan fos necessari.

El Govern quedarà, doncs, constituït de la següent manera:

 

Pere Aragonès i Garcia – titular del Departament d’Economia i Hisenda i vicepresident del Govern
Elsa Artadi i Vila – consellera de la Presidència i portaveu
Ernest Maragall i Mira – conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
Miquel Buch i Moya – conseller d’Interior
Josep Bargalló i Valls – conseller d’Ensenyament
Alba Vergès i Bosch – consellera de Salut
Damià Calvet i Valera – conseller de Territori i Sostenibilitat
Laura Borràs i Castanyer – consellera de Cultura
Ester Capella i Farré – consellera de Justícia
Chakir El Homrani Lesfar – conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
Àngels Chacon i Feixas – consellera d’Empresa i Coneixement
Jordi Puigneró i Ferrer – conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública
Teresa Jordà i Roura – consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

El president va signar el decret de nomenament que incloïa els quatre consellers restituïts el passat dissabte 19 de maig. No obstant, dos dies després el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), encara sota el control del govern espanyol en virtut del 155, publicava el decret d'estructura del nou executiu, però no els noms dels consellers.

Des del ministeri es va argumentar que s'estava estudiant la viabilitat de la publicació d'un decret en què es nomenaven consellers dues persones empresonades i dues que són a l'exili. I dos dies després, el Govern va emplaçar de nou, a través d'una carta al ministeri de Presidència, a reclamar la publicació del decreto en un termini de 24 hores.

Davant la persistència del Govern en la no publicació del text, Torra va demanar un informe a la comissió jurídica assessora que va certificar dijous passat l'obligació del govern espanyol de publicar els nomenaments al DOGC. Amb el dictamen de la comissió jurídica, el president va reclamar mesures cautelaríssimes al TSJC divendres. Aquest dilluns, la Sala Contenciosa del Tribunal es va espolsar el debat assegurant que no té competències al respecte.

Aquest dimarts, el govern espanyol ha comunicat per carta que no té intenció de publicar el decret. A partir d'aquí, totes les vies que li quedaven obertes al Govern per intentar tirar endavant l'executiu eren ja a llarg termini, com ara la presentació d'una querella per prevaricació, que comportaria un recorregut molt dilatat. Amb tot, fonts del Govern apunten que es podria presentar el recurs en paral·lel als canvis incorporats a l'executiu.

Des de l'entorn de Torra s'havia assegurat que el president no canviaria cap dels consellers restituïts si no és que ells hi estaven d'acord davant la impossibilitat de tirar endavant el Govern mentre l'Estat continuï mantenint el control del DOGC.

Informa:ELNACIONAL.CAT (29-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08315015