LLARENA I EL SUPREM COMENCEN A JUSTIFICAR LA DERROTA AMB PUIGDEMONT

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ja dóna pràcticament per perduda l’extradició de Carles Puigdemont. Així es desprèn d’un article que publica avui el diari El País, segons el qual hi ha ‘molta preocupació i escepticisme’ per la decisió de la setmana del tribunal de Slesvig-Holstein de refusar l’extradició per rebel·lió o sedició tal i com li demanava el jutge espanyol malgrat unes ‘noves proves’ que van aportar contra Puigdemont que van ser del tot desestimades.

Els jutges alemanys han prorrogat trenta dies més la decisió definitiva sobre la petició d’extradició, un cop passats els seixanta dies preceptius, durant els quals Llarena i la fiscalia espanyola han maldat per a fer veure a les autoritats espanyoles que el primer d’octubre hi va haver violència independentista. Sense reeixir-ne.

Ni malversació…


Però no només això, sinó que van expressar dubtes molt seriosos sobre la possibilitat d’extradir Puigdemont per malversació. Però abans que això no passi, el Suprem sembla que prepara el terreny per a explicar la previsible derrota de la manera menys dolorsa possible. Si més no així es desprèn de la informació d’El País, que diu que Llarena ‘refusaria i no acceptaria el lliurament de Puigdemont si només fos per malversació.’

Descartada la rebel·lió pels jutges alemanys, Llarena va fer un gran esforç per mirar de demostrar que hi va haver, almenys, malversació, i es va fer córrer que el delicte de ‘malversació continuada de diner públic’ era castigada amb dotze anys de presó, no pas gaire menys que la condemna per sedició. Per això la topada de Llarena amb Cristóbal Montoro, quan el ministre d’Hisenda repetia —ell, que tenia tot el control de les finances catalanes— que no es va destinar ni un euro públic a l’organització del referèndum.

Però ara fins i tot Llarena desisteix d’això, segons el diari. ‘A la pràctica, Puigdemont podia quedar impune’, diu El País, ‘perquè n’hi havia prou que algú li pagués la quantitat malversada (gairebé dos milions d’euros) i no hauria d’anar a la presó. Per això va ser desestimat.’ Aquesta explicació, que el Suprem fa arribar a El País perquè la difongui, pretén avançar-se a la probable negativa dels jutges alemanys a lliurar Puigdemont per malversació.

 

Ni recurs a Luxemburg…


La marxa enrere de Llarena va més enllà, encara. Perquè quan va rebre el primer cop del tribunal de Slesvig-Holstein dient que no veia pas possible l’extradició per rebel·lió, el jutge va anunciar la intenció de recórrer al Tribunal de Justícia de la UE, a Luxemburg. ‘Ara fins i tot Llarena dubta de si anirà al Tribunal de la UE perquè, arribat el cas, determini si Alemanya ha interpretat correctament l’euroordre’.

La part més sorprenent de la informació d’El País són les declaracions que recull de ‘fonts del Suprem’, amb un to molt irritat i posant de manifest el caràcter alliçonador de les mesures cautelars i de les acusacions per les quals es processa els dirigents independentistes: ‘Acceptar Puigdemont només per un delicte patrimonial, a part que suposaria un greuge per als processats no fugats, generaria un missatge erràtic: que els separatistes pensin que tot el que ha passat en els mesos de setembre i octubre passats al parlament i al carrer surt de franc i que, per tant, no és delicte de fer un referèndum il·legal si es fa amb diners privats. Per això, no acceptarem portar-lo si Alemanya el lliura només per un delicte patrimonial; que es quedi a Alemanya o allà on sigui, el pròfug.’ I afegeixen que ‘no entenen com un tribunal inferior provi d’esmenar el Tribunal Suprem d’Espanya.’

Ara, ahir el mateix diari publicava una informació sobre la dil·latació del termini per a decidir sobre l’extradició de Puigdemont, que incloïa el punt de vista d’un expert en temes d’extradicions que quedava força amagat. Deia l’advocat Nikolaos Gazeas que compartia el punt de vista del tribunal alemany per a no lliurar Puigdemont per rebel·lió ni per ‘desordres públics’ o sedició.

Com pot ser que ni a Alemanya ni a Bèlgica els jutges respectius no hagin subscrit el relat i les acusacions que fa la justícia espanyola? Segons els Suprem, aquesta és l’explicació: ‘Hi ha el convenciment que els dirigents separatistes han aconseguit imposar el seu relat “infestat de mentides” a gran part de l’opinió pública belga i alemanya, i que els jutges d’aquests països no n’han estat immunes.’

Informa:VILAWERB:CAT (28-5-2018)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08894883