LLARENA I EL SUPREM COMENCEN A JUSTIFICAR LA DERROTA AMB PUIGDEMONT

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ja dóna pràcticament per perduda l’extradició de Carles Puigdemont. Així es desprèn d’un article que publica avui el diari El País, segons el qual hi ha ‘molta preocupació i escepticisme’ per la decisió de la setmana del tribunal de Slesvig-Holstein de refusar l’extradició per rebel·lió o sedició tal i com li demanava el jutge espanyol malgrat unes ‘noves proves’ que van aportar contra Puigdemont que van ser del tot desestimades.

Els jutges alemanys han prorrogat trenta dies més la decisió definitiva sobre la petició d’extradició, un cop passats els seixanta dies preceptius, durant els quals Llarena i la fiscalia espanyola han maldat per a fer veure a les autoritats espanyoles que el primer d’octubre hi va haver violència independentista. Sense reeixir-ne.

Ni malversació…


Però no només això, sinó que van expressar dubtes molt seriosos sobre la possibilitat d’extradir Puigdemont per malversació. Però abans que això no passi, el Suprem sembla que prepara el terreny per a explicar la previsible derrota de la manera menys dolorsa possible. Si més no així es desprèn de la informació d’El País, que diu que Llarena ‘refusaria i no acceptaria el lliurament de Puigdemont si només fos per malversació.’

Descartada la rebel·lió pels jutges alemanys, Llarena va fer un gran esforç per mirar de demostrar que hi va haver, almenys, malversació, i es va fer córrer que el delicte de ‘malversació continuada de diner públic’ era castigada amb dotze anys de presó, no pas gaire menys que la condemna per sedició. Per això la topada de Llarena amb Cristóbal Montoro, quan el ministre d’Hisenda repetia —ell, que tenia tot el control de les finances catalanes— que no es va destinar ni un euro públic a l’organització del referèndum.

Però ara fins i tot Llarena desisteix d’això, segons el diari. ‘A la pràctica, Puigdemont podia quedar impune’, diu El País, ‘perquè n’hi havia prou que algú li pagués la quantitat malversada (gairebé dos milions d’euros) i no hauria d’anar a la presó. Per això va ser desestimat.’ Aquesta explicació, que el Suprem fa arribar a El País perquè la difongui, pretén avançar-se a la probable negativa dels jutges alemanys a lliurar Puigdemont per malversació.

 

Ni recurs a Luxemburg…


La marxa enrere de Llarena va més enllà, encara. Perquè quan va rebre el primer cop del tribunal de Slesvig-Holstein dient que no veia pas possible l’extradició per rebel·lió, el jutge va anunciar la intenció de recórrer al Tribunal de Justícia de la UE, a Luxemburg. ‘Ara fins i tot Llarena dubta de si anirà al Tribunal de la UE perquè, arribat el cas, determini si Alemanya ha interpretat correctament l’euroordre’.

La part més sorprenent de la informació d’El País són les declaracions que recull de ‘fonts del Suprem’, amb un to molt irritat i posant de manifest el caràcter alliçonador de les mesures cautelars i de les acusacions per les quals es processa els dirigents independentistes: ‘Acceptar Puigdemont només per un delicte patrimonial, a part que suposaria un greuge per als processats no fugats, generaria un missatge erràtic: que els separatistes pensin que tot el que ha passat en els mesos de setembre i octubre passats al parlament i al carrer surt de franc i que, per tant, no és delicte de fer un referèndum il·legal si es fa amb diners privats. Per això, no acceptarem portar-lo si Alemanya el lliura només per un delicte patrimonial; que es quedi a Alemanya o allà on sigui, el pròfug.’ I afegeixen que ‘no entenen com un tribunal inferior provi d’esmenar el Tribunal Suprem d’Espanya.’

Ara, ahir el mateix diari publicava una informació sobre la dil·latació del termini per a decidir sobre l’extradició de Puigdemont, que incloïa el punt de vista d’un expert en temes d’extradicions que quedava força amagat. Deia l’advocat Nikolaos Gazeas que compartia el punt de vista del tribunal alemany per a no lliurar Puigdemont per rebel·lió ni per ‘desordres públics’ o sedició.

Com pot ser que ni a Alemanya ni a Bèlgica els jutges respectius no hagin subscrit el relat i les acusacions que fa la justícia espanyola? Segons els Suprem, aquesta és l’explicació: ‘Hi ha el convenciment que els dirigents separatistes han aconseguit imposar el seu relat “infestat de mentides” a gran part de l’opinió pública belga i alemanya, i que els jutges d’aquests països no n’han estat immunes.’

Informa:VILAWERB:CAT (28-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314949