LLARENA I EL SUPREM COMENCEN A JUSTIFICAR LA DERROTA AMB PUIGDEMONT

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ja dóna pràcticament per perduda l’extradició de Carles Puigdemont. Així es desprèn d’un article que publica avui el diari El País, segons el qual hi ha ‘molta preocupació i escepticisme’ per la decisió de la setmana del tribunal de Slesvig-Holstein de refusar l’extradició per rebel·lió o sedició tal i com li demanava el jutge espanyol malgrat unes ‘noves proves’ que van aportar contra Puigdemont que van ser del tot desestimades.

Els jutges alemanys han prorrogat trenta dies més la decisió definitiva sobre la petició d’extradició, un cop passats els seixanta dies preceptius, durant els quals Llarena i la fiscalia espanyola han maldat per a fer veure a les autoritats espanyoles que el primer d’octubre hi va haver violència independentista. Sense reeixir-ne.

Ni malversació…


Però no només això, sinó que van expressar dubtes molt seriosos sobre la possibilitat d’extradir Puigdemont per malversació. Però abans que això no passi, el Suprem sembla que prepara el terreny per a explicar la previsible derrota de la manera menys dolorsa possible. Si més no així es desprèn de la informació d’El País, que diu que Llarena ‘refusaria i no acceptaria el lliurament de Puigdemont si només fos per malversació.’

Descartada la rebel·lió pels jutges alemanys, Llarena va fer un gran esforç per mirar de demostrar que hi va haver, almenys, malversació, i es va fer córrer que el delicte de ‘malversació continuada de diner públic’ era castigada amb dotze anys de presó, no pas gaire menys que la condemna per sedició. Per això la topada de Llarena amb Cristóbal Montoro, quan el ministre d’Hisenda repetia —ell, que tenia tot el control de les finances catalanes— que no es va destinar ni un euro públic a l’organització del referèndum.

Però ara fins i tot Llarena desisteix d’això, segons el diari. ‘A la pràctica, Puigdemont podia quedar impune’, diu El País, ‘perquè n’hi havia prou que algú li pagués la quantitat malversada (gairebé dos milions d’euros) i no hauria d’anar a la presó. Per això va ser desestimat.’ Aquesta explicació, que el Suprem fa arribar a El País perquè la difongui, pretén avançar-se a la probable negativa dels jutges alemanys a lliurar Puigdemont per malversació.

 

Ni recurs a Luxemburg…


La marxa enrere de Llarena va més enllà, encara. Perquè quan va rebre el primer cop del tribunal de Slesvig-Holstein dient que no veia pas possible l’extradició per rebel·lió, el jutge va anunciar la intenció de recórrer al Tribunal de Justícia de la UE, a Luxemburg. ‘Ara fins i tot Llarena dubta de si anirà al Tribunal de la UE perquè, arribat el cas, determini si Alemanya ha interpretat correctament l’euroordre’.

La part més sorprenent de la informació d’El País són les declaracions que recull de ‘fonts del Suprem’, amb un to molt irritat i posant de manifest el caràcter alliçonador de les mesures cautelars i de les acusacions per les quals es processa els dirigents independentistes: ‘Acceptar Puigdemont només per un delicte patrimonial, a part que suposaria un greuge per als processats no fugats, generaria un missatge erràtic: que els separatistes pensin que tot el que ha passat en els mesos de setembre i octubre passats al parlament i al carrer surt de franc i que, per tant, no és delicte de fer un referèndum il·legal si es fa amb diners privats. Per això, no acceptarem portar-lo si Alemanya el lliura només per un delicte patrimonial; que es quedi a Alemanya o allà on sigui, el pròfug.’ I afegeixen que ‘no entenen com un tribunal inferior provi d’esmenar el Tribunal Suprem d’Espanya.’

Ara, ahir el mateix diari publicava una informació sobre la dil·latació del termini per a decidir sobre l’extradició de Puigdemont, que incloïa el punt de vista d’un expert en temes d’extradicions que quedava força amagat. Deia l’advocat Nikolaos Gazeas que compartia el punt de vista del tribunal alemany per a no lliurar Puigdemont per rebel·lió ni per ‘desordres públics’ o sedició.

Com pot ser que ni a Alemanya ni a Bèlgica els jutges respectius no hagin subscrit el relat i les acusacions que fa la justícia espanyola? Segons els Suprem, aquesta és l’explicació: ‘Hi ha el convenciment que els dirigents separatistes han aconseguit imposar el seu relat “infestat de mentides” a gran part de l’opinió pública belga i alemanya, i que els jutges d’aquests països no n’han estat immunes.’

Informa:VILAWERB:CAT (28-5-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020577