PODEM S'AVÉ A PACTAR UNA MOCIÓ DE CENSURA AMB CIUDADANOS PER CONVOCAR ELECCIONS SI FRACASSA LA DEL PSOE

El dirigent de Podem, Pablo Iglesias, ha anunciat que presentarà una moció de censura contra Mariano Rajoy per a convocar eleccions si fracassa la del PSOE. En declaracions als passadissos del congrés espanyol, ha negat que el seu grup cedeixi diputats a Cs perquè el partit d’Albert Rivera registri una moció, però s’ha mostrat obert a pactar-la per a fer fora Rajoy i convocar eleccions.

‘Nosaltres no necessitem prestar diputats a ningú. Ciutadans no pot presentar una moció de censura, nosaltres sí. Estaríem disposats a dialogar amb Ciutadans i ja veuríem quin és el resultat’, ha explicat Iglesias. Ha afirmat que aquesta opció li sembla sensata si fracassa la moció de Pedro Sánchez.

Fins ara, Ciutadans ha desestimat de donar suport a Sánchez perquè volen acordar un candidat alternatiu i independent que tingui com a únic punt del programa la dissolució de les corts espanyoles i la convocatòria d’eleccions generals anticipades. Per a registrar una moció de censura, cal que la signin almenys trenta-cinc diputats del congrés. Ciutadans en té només trenta-dos, fet pel qual necessitaria el suport de tres diputats d’altres grups per a presentar-la.

Informa:VILAWEB.CAT (28-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318504