L'ESTAT DEL TERROR: MÉNDEZ VIGO POSA ARA EL PUNT DE VISTA EN ELS LLIBRES DE TEXT DE LES ESCOLES CATALANES

El ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, ha demanat a l’Alta Inspecció de l’Estat, que avaluï amb caràcter ‘d’urgència’ si el contingut dels llibres de text a Catalunya vulnera el currículum estatal recollit en la Llei Orgànica per a la millora Educativa. Així ho ha anunciat en la Comissió d’Educació, on també ha dit que s’ha de replantejar i avaluar el pacte estatal per l’educació perquè creu que s’han fet massa ‘pedaços’ des de les comunitats autònomes.

El ministre ha assenyalat que només es tractarà de confirmar si s’han produït ‘casos rebutjables’ i evitar, en el cas que sí que ho siguin, que aquests comportaments s’estenguin a tot el sistema. Ha dit que si es detecten irregularitats –no ha entrat a especificar quines–, es demanaran explicacions al departament d’Ensenyament. Si no els convencen, faran un requeriment formal i si no s’obeeix la seva demanda, el govern optaria per la via judicial.

El portaveu del PDECat, Sergi Miquel, ha acusat Méndez de Vigo d’utilitzar diferent vara de medir entre Catalunya i les altres comunitats autònomes, sobre qui el ministre no ha demanat cap informe. Li ha recordat quina actuació ha fet el govern espanyol contra un llibre de text d’Andalusia afirmava que García Lorca ‘va morir prop del seu poble’.

Informa:VILAWEB.CAT (28-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318797