L'ESTAT DEL TERROR: MÉNDEZ VIGO POSA ARA EL PUNT DE VISTA EN ELS LLIBRES DE TEXT DE LES ESCOLES CATALANES

El ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, ha demanat a l’Alta Inspecció de l’Estat, que avaluï amb caràcter ‘d’urgència’ si el contingut dels llibres de text a Catalunya vulnera el currículum estatal recollit en la Llei Orgànica per a la millora Educativa. Així ho ha anunciat en la Comissió d’Educació, on també ha dit que s’ha de replantejar i avaluar el pacte estatal per l’educació perquè creu que s’han fet massa ‘pedaços’ des de les comunitats autònomes.

El ministre ha assenyalat que només es tractarà de confirmar si s’han produït ‘casos rebutjables’ i evitar, en el cas que sí que ho siguin, que aquests comportaments s’estenguin a tot el sistema. Ha dit que si es detecten irregularitats –no ha entrat a especificar quines–, es demanaran explicacions al departament d’Ensenyament. Si no els convencen, faran un requeriment formal i si no s’obeeix la seva demanda, el govern optaria per la via judicial.

El portaveu del PDECat, Sergi Miquel, ha acusat Méndez de Vigo d’utilitzar diferent vara de medir entre Catalunya i les altres comunitats autònomes, sobre qui el ministre no ha demanat cap informe. Li ha recordat quina actuació ha fet el govern espanyol contra un llibre de text d’Andalusia afirmava que García Lorca ‘va morir prop del seu poble’.

Informa:VILAWEB.CAT (28-5-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734694