HOLANDA REBUTJA DETENIR LLUÍS PUIG PER DEFECTES EN L'EUROORDRE

Les autoritats holandeses han rebutjat detenir el conseller català Lluís Puig, processat pels delictes de desobediència i malversació de fons públics pel procés sobiranista, si viatjava fins aquest país per participar en una jornada que s'ha celebrat aquest dimarts en la Universitat de l'Haia perquè l'ordre europea de detenció cursada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena té defectes de forma, argument que va ser utilitzat per Bèlgica per denegar el seu lliurament.

Fonts jurídiques han explicat a Europa Press que Puig, exiliat a Brussel·les (Bèlgica), ha participat aquest dimarts en la inauguració de la "setmana catalana" de la universitat holandesa, per la qual cosa Espanya ha demanat la seva detenció si es traslladava fins allà en el marc de l'euroordre que s'ha cursat contra ell i quatre consellers més, a més del president de la Generalitat Carles Puigdemont.

No obstant això, les fonts consultades han precisat que les autoritats holandeses s'han negat a atendre aquesta petició i han recordat que el passat 16 de maig la Cambra del Consell belga --tribunal de primera instància-- va acordar no extradir Lluís Puig i els consellers Toni Comín i Meritxell Serret, també exiliats a Bèlgica, per un defecte de forma en les ordres de detenció.

Finalment, el conseller català de Cultura ha intervingut en l'esmentada jornada a través d'un vídeo que ha enviat.

Informa:ELNACIONAL.CAT (29-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318469