SOBREVOLA UNA SEGONA CENSURA AL CONGRÉS DELS DIPUTATS

"Sobrevola una segona censura "

Iglesias ofereix a Rivera una moció “instrumental” per convocar eleccions

Enric Juliana, Madrid

Una segona moció de censura sobrevola l’espai aeri de la Moncloa. Si Pedro Sánchez fracassés en la votació de divendres, per falta de suports, Podem presentarà una segona moció amb un candidat “instrumental” i un únic punt al seu programa: convocatòria immediata d’eleccions generals. Pressió enorme sobre el Partit Nacionalista Basc, que en aquests moments té la paella pel mànec. El debat de la moció de censura socialista comença demà amb una dada nova i substantiva: el president català, ­Joaquim Torra, ha desblo­quejat el Govern de la Genera­litat amb nous nomenaments, no subjectes a impugnació. L’aixecament de l’article 155 de la Constitució a Catalunya és imminent.

La crisi política espanyola va agafant una densitat cada vegada més viscosa i comença a convergir amb l’inquietant marasme italià. Itàlia i Espanya ballen plegades la tarantella als noti­ciaris europeus. Els mercats financers s’estan espantant, especialment davant l’expectativa d’un reforçament electoral més gran de les forces euroescèptiques a Itàlia. La prima de risc italiana es va acostar ahir als 300 punts. La prima espanyola va fregar els 140. El temor d’una nova desestabilització estruc­tural del sud d’Europa recorre els ambients més propensos al catastrofisme. Ja se senten a la llunyania les trompetes de l’ Apocalipsi.

(La tarantella és una dansa napolitana que es ballava frenèticament al camp per suar el verí de les aranyes. Amb el pas del temps es va convertir en una dansa terapèutica per a tota mena d’angoixes i ansietats.)

Pablo Iglesiasva decidir acostar-se ahir al centre del tauler amb un moviment veritablement hàbil, si està en condicions de dur-lo a terme. Si Sánchez fracassa, Podem s’ofereix a presentar una moció de censura “instrumental” per a la convo­catòria immediata d’eleccions que reclama Albert Rivera des que va tenir coneixement de la iniciativa socialista, a la qual no vol donar suport de cap manera. Rivera defensa una moció encapçalada per un candidat independent amb l’única missió de convocar eleccions. Ciutadans, però, no disposa de prou nombre d’escons per a aquesta ini­ciativa. El partit taronja té ac­tualment 32 diputats i fan falta 35 firmes (el 10% del Congrés) per presentar una moció de censura. Els de Rivera han fet discretes gestions aquests dies per obtenir tres diputats en préstec. Iglesias va dir ahir que aquest préstec no fa falta: el seu grup està disposat a promoure la moció i a pactar amb Ciutadans el nom de la persona que podria encapçalar-la: un independent al capdavant d’un breu Govern de transició per anar a eleccions després de l’estiu. Una fórmula molt italiana. L’economista Carlo Cottarelli, exdirigent del Fons Monetari Internacional, podria jugar aquest paper a Itàlia les properes setmanes.

Amb aquesta iniciativa, Igle­sias pren la paraula a Rivera, injecta pressió al PNB i adverteix Sánchez que el seu fracàs pot costar-li car. Per al PSOE seria molt i molt incòmode haver de rebutjar aquesta segona moció de censura amb el consegüent reforçament de Rajoy.

 

Pressió al PNB

 

Pressió per al PNB en la mesura que els nacionalistes bascos no volen avanç electoral i desconfien de qualsevol aventura que pugui posar en risc els acords assolits amb el Partit Popular en el marc de la negociació pressupostària: els acords coneguts i els que possiblement formen part d’una agenda més discreta que podria desplegar-se els propers mesos, referida principalment al possible trasllat d’alguns presos d’ETA a presons ubicades al País Basc. Al comunicat donat a conèixer la setmana passada per l’Euskadi Buru Batzar (comitè executiu del PNB) per informar del vot favorable als pressupostos, es qualificava d’“abisme” la possibilitat d’una immediata convocatòria electoral a Espanya. Iglesias diu als nacionalistes bascos: si no voleu eleccions immediates, doneu suport a la moció de censura de Sánchez i deixeu que governi l’esquerra durant un temps. I diu a Sánchez: si guanyes la ­moció i vols governar durant un any, o un any i mig, hauràs de comptar amb nosaltres, ja que és impossible governar Espanya amb només 84 diputats, encara que sigui per a un període curt de temps. Maquiavel va en­senyar que només s’ha d’ame­naçar amb allò que es pot complir. Podem va adquirir ahir un important compromís: intentar forçar eleccions si Sánchez ­fracassa, a causa de l’abstenció del PNB.

El líder socialista va oferir ahir als altres grup pactar la data de les eleccions, tot mirant a Ciutadans. El PNB va parlar clar: vol garantir-se els 540 milions per a Euskadi previstos en el pressupost del 2018 (un PP perdedor podria bloquejar-los al Senat i tornar-los al Congrés) i no vol eleccions immediates. El PDECat està atent a la posició del PNB i a l’actitud que adopti ERC, visiblement procliu a votar a favor de la moció de censura. El diputat Carles Campuzano es va entrevistar ahir a la tarda durant mes d’una hora amb el secretari d’organització socialista José Luis Ábalos. Iglesias va parlar per telèfon amb Carles Puigdemont, reticent a la ­moció socialista i partidari de l’abstenció. Tothom intenta ­parlar amb tothom. Alguns so­cialistes deien ahir a la nit tenir un “pressentiment”: la moció podria triomfar. Al PP hi ha molts nervis i alguna esperança. Els qui no ho veuen tot perdut creuen que Rajoy en sortirà viu i que la principal víctima d’aquesta aventura serà Sánchez. Alguns al PSOE ja ho estan esperant.

Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.COM (30-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314789