HA VALGUT LA PENA ESPERAR EL NOU GOVERN, PERÒ SERÍEM IL·LUSOS SI CREIEM QUE ÉS SIGNE DE NORMALITAT

"Valia la pena? "


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“Il·lusos els qui es pensin que nou govern és sinònim de normalitat"

Com que ahir el president Torra va substituir els quatre consellers que no li agradaven a Mariano Rajoy i va desencallar la formació del nou govern, correm el perill que ara vostès es preguntin si tot plegat ha valgut la pena. Si Torra sabia que en un moment o altre hauria de fer aquests relleus (que ho sabia), valia la pena? Valia la pena passar els deu dies de desencontres que hem passat? A mi em sembla que sí. Em sembla que sí perquè aquests deu dies han servit, un cop més, perquè es visualitzés qui encallava què. Qui encallava la formació del nou govern? Quim Torra? Ha quedat clar que no, que qui ho encallava era Rajoy, Llarena, Sánchez, Rivera i tots aquells demòcrates que consideren que uns senyors que estan en presó preventiva i no han estat jutjats ja no tenen cap dret polític. No ha estat, encara que no els ho sembli, temps perdut.

Com tampoc no va ser un temps perdut proposar Puigdemont, Sánchez i Turull com a presidents de la Generalitat. Ha estat un temps que se’ns ha fet llarg, potser sí, però que era necessari per demostrar qui encallava què. No han volgut Puigdemont, no han volgut Sànchez i no han volgut Turull de presidents de la Generalitat. I no han volgut que Rull, Turull, Comín i Puig fossin consellers del nou govern. I tot i això, tot i que hi ha hagut un continu de traves, i tot i que el govern espanyol ha acabat fent trampes amb el DOGC, Torra ha optat per desencallar-ho. No ha estat un temps perdut. Ha estat un temps necessari no només per la restitució moral d’algun dels empresonats i exiliats sinó per argumentar jurídicament algunes de les accions judicials que un dia o altra s’hauran de resoldre a Europa.

Hi ha govern, i això és un descans, però hi continua havent empresonats i exiliats. I mentre n’hi hagi, i mentre hi hagi la causa general que hi ha oberta, que hi hagi govern no serà (no pot ser de cap manera) sinònim de normalitat. Per això, em sembla, s’equivocaran aquells qui es pensin que ja està, que ara tot serà com abans i que tornarem al dia a dia com si res. Més que nomenar un nou govern (que també) el que ahir va fer Torra va ser posar fi a les excuses de Rajoy per no aixecar el 155. No volies un govern efectiu, Mariano? Doncs ja el tens. Il·lús, però, i il·lusos vostès, si es pensen que això serà sinònim de normalitat.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (30-5-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027116