HA VALGUT LA PENA ESPERAR EL NOU GOVERN, PERÒ SERÍEM IL·LUSOS SI CREIEM QUE ÉS SIGNE DE NORMALITAT

"Valia la pena? "


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“Il·lusos els qui es pensin que nou govern és sinònim de normalitat"

Com que ahir el president Torra va substituir els quatre consellers que no li agradaven a Mariano Rajoy i va desencallar la formació del nou govern, correm el perill que ara vostès es preguntin si tot plegat ha valgut la pena. Si Torra sabia que en un moment o altre hauria de fer aquests relleus (que ho sabia), valia la pena? Valia la pena passar els deu dies de desencontres que hem passat? A mi em sembla que sí. Em sembla que sí perquè aquests deu dies han servit, un cop més, perquè es visualitzés qui encallava què. Qui encallava la formació del nou govern? Quim Torra? Ha quedat clar que no, que qui ho encallava era Rajoy, Llarena, Sánchez, Rivera i tots aquells demòcrates que consideren que uns senyors que estan en presó preventiva i no han estat jutjats ja no tenen cap dret polític. No ha estat, encara que no els ho sembli, temps perdut.

Com tampoc no va ser un temps perdut proposar Puigdemont, Sánchez i Turull com a presidents de la Generalitat. Ha estat un temps que se’ns ha fet llarg, potser sí, però que era necessari per demostrar qui encallava què. No han volgut Puigdemont, no han volgut Sànchez i no han volgut Turull de presidents de la Generalitat. I no han volgut que Rull, Turull, Comín i Puig fossin consellers del nou govern. I tot i això, tot i que hi ha hagut un continu de traves, i tot i que el govern espanyol ha acabat fent trampes amb el DOGC, Torra ha optat per desencallar-ho. No ha estat un temps perdut. Ha estat un temps necessari no només per la restitució moral d’algun dels empresonats i exiliats sinó per argumentar jurídicament algunes de les accions judicials que un dia o altra s’hauran de resoldre a Europa.

Hi ha govern, i això és un descans, però hi continua havent empresonats i exiliats. I mentre n’hi hagi, i mentre hi hagi la causa general que hi ha oberta, que hi hagi govern no serà (no pot ser de cap manera) sinònim de normalitat. Per això, em sembla, s’equivocaran aquells qui es pensin que ja està, que ara tot serà com abans i que tornarem al dia a dia com si res. Més que nomenar un nou govern (que també) el que ahir va fer Torra va ser posar fi a les excuses de Rajoy per no aixecar el 155. No volies un govern efectiu, Mariano? Doncs ja el tens. Il·lús, però, i il·lusos vostès, si es pensen que això serà sinònim de normalitat.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (30-5-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734765