PUIGDEMONT EXPRESSA EL SEU AFECTE PERSONAL ALS NOU CONSELLERS I RECORDA TAMBÉ ELS COMPANYS DE LA PRESÓ I DE L'EXILI

El president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, ha expressat el seu suport al nou Govern de Quim Torra després que l'actual president de la Generalitat substituís els consellers empresonats o a l'estranger que havia designat inicialment i que havia topat amb la negativa de l'executiu espanyol a publicar al DOGC el decret de nomenament. "Tot el meu suport al nou govern. I el meu afecte personal als consellers i conselleres que han assumit la responsabilitat en aquests moments", ha escrit Puigdemont en una piulada al Twitter des d'Alemanya. En el mateix missatge, Puigdemont també ha tingut un record per als "companys i companyes que continuen a la presó i a l'exili".

Aquest dimarts a la nit, el president de la Generalitat, Quim Torra, va modificar el seu gabinet per superar el bloqueig i va incorporar quatre cares noves en substitució dels consellers empresonats o a l'estranger. Així, Laura Borràs substituirà Lluís Puig, que és a Brussel·les, al capdavant de Cultura, i Alba Vergés liderarà el departament de Salut en comptes de Toni Comín, també a la capital belga. Pel que fa als dos empresonats a Estremera, Elsa Artadi passarà al departament de la Presidència en comptes de Jordi Turull, i Àngels Chacón encapçalarà el departament d'Empresa –on en un inici havia d’anar Artadi. Finalment, a Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet substituirà Josep Rull.

Informa:ELMON.CAT (30-5-2018)

 

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318505