PUIGDEMONT EXPRESSA EL SEU AFECTE PERSONAL ALS NOU CONSELLERS I RECORDA TAMBÉ ELS COMPANYS DE LA PRESÓ I DE L'EXILI

El president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, ha expressat el seu suport al nou Govern de Quim Torra després que l'actual president de la Generalitat substituís els consellers empresonats o a l'estranger que havia designat inicialment i que havia topat amb la negativa de l'executiu espanyol a publicar al DOGC el decret de nomenament. "Tot el meu suport al nou govern. I el meu afecte personal als consellers i conselleres que han assumit la responsabilitat en aquests moments", ha escrit Puigdemont en una piulada al Twitter des d'Alemanya. En el mateix missatge, Puigdemont també ha tingut un record per als "companys i companyes que continuen a la presó i a l'exili".

Aquest dimarts a la nit, el president de la Generalitat, Quim Torra, va modificar el seu gabinet per superar el bloqueig i va incorporar quatre cares noves en substitució dels consellers empresonats o a l'estranger. Així, Laura Borràs substituirà Lluís Puig, que és a Brussel·les, al capdavant de Cultura, i Alba Vergés liderarà el departament de Salut en comptes de Toni Comín, també a la capital belga. Pel que fa als dos empresonats a Estremera, Elsa Artadi passarà al departament de la Presidència en comptes de Jordi Turull, i Àngels Chacón encapçalarà el departament d'Empresa –on en un inici havia d’anar Artadi. Finalment, a Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet substituirà Josep Rull.

Informa:ELMON.CAT (30-5-2018)

 

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734696