EL GOVERN REMODELAT: MÉS PARITARI, JOVE I VINGUT D'ARREU

"El Govern remodelat: més paritari, jove i vingut d'arreu"

Albert Acín

 

La modificació del Govern del president Quim Torra, després del veto del Govern a la seva publicació oficial, ha permès corregir la falta de paritat que presentava la primera proposta. Dels nous consellers anunciats ahir per Torra, que substitueixen els empresonats i a l'exili, tres són dones, el que permet que la proporció de dones sigui del 46,1% (6 de 13 membres); o bé, si s'inclou el president, 6 de 14.

No s'assoleix doncs la paritat total, però es millora la paupèrrima representació que tenien les dones en el primer executiu. A les titulars de Presidència, Elsa Artadi, de Junts per Catalunya (JxCat); Ester Capella, diputada d'ERC en el Congrés, consellera de Justícia, i la fins ara també parlamentària republicana a Madrid Teresa Jordà, d'Agricultura, cal afegir les noves conselleres d'Empresa, Àngels Chacón; Cultura, Laura Borràs; i Salut, Alba Vergés. Després d'aquestes incorporacions, es millora la proporció del Govern Puigdemont, en el qual només hi havia quatre dones.

L'equilibri sí que es manté pel que fa referència a la cúpula del Govern, que JxCat i ERC comparteixen amb les funcions de portaveu i de vicepresidència, representats per Elsa Artadi i Pere Aragonès. En el nou executiu, els dos grans suports del president i no només el caràcter bipartit del Govern, si no també la presència d'una dona i un home "forts".


Un Govern jove

 

El nou executiu té un perfil molt jove. De fet, l'edat mitjana dels consellers no assoleix els 50 anys: 49,5 anys és la mitjana dels tretze responsables i el president Torra. D'entre els consellers, el més veterà és Ernest Maragall, que amb 74 anys torna al Govern de la Generalitat com a conseller d'Acció Exterior. A part, entre els més experimentats es troben els titulars de Cultura, Justícia i Agricultura, Lluís Puig, Ester Capella i Teresa Jordà, respectivament.

Per contra, el més jove del Govern és el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonés, de només 35 anys, que havia estat secretari d'Economia en l'anterior Govern i que pren el relleu de Oriol Junqueras, empresonat al centre penitenciari d'Estremera. Els consellers Jordi Puigneró, Miquel Buch, Chakir El Homrani i la portaveu Elsa Artadi es troben entre els més joves. Tant aquests com els més veterans coincideixen en una bona preparació: tots ells tens estudis superiors.


D'on són?

 

Els membres del Govern de Torra provenen de diverses localitats catalanes, representant diferents àmbits del territori català. Vénen de totes les demarcacions, de poblacions de l'interior de Catalunya i de ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona. Des de la Seu d'Urgell fins a Sant Cugat del Vallès, passant per Ripoll i Torredembarra, hi ha una gran diversitat de poblacions d'origen entre els nous responsables de l'executiu català.

Informa:ELNACIONAL.CAT (30-5-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734759