EL GOVERN REMODELAT: MÉS PARITARI, JOVE I VINGUT D'ARREU

"El Govern remodelat: més paritari, jove i vingut d'arreu"

Albert Acín

 

La modificació del Govern del president Quim Torra, després del veto del Govern a la seva publicació oficial, ha permès corregir la falta de paritat que presentava la primera proposta. Dels nous consellers anunciats ahir per Torra, que substitueixen els empresonats i a l'exili, tres són dones, el que permet que la proporció de dones sigui del 46,1% (6 de 13 membres); o bé, si s'inclou el president, 6 de 14.

No s'assoleix doncs la paritat total, però es millora la paupèrrima representació que tenien les dones en el primer executiu. A les titulars de Presidència, Elsa Artadi, de Junts per Catalunya (JxCat); Ester Capella, diputada d'ERC en el Congrés, consellera de Justícia, i la fins ara també parlamentària republicana a Madrid Teresa Jordà, d'Agricultura, cal afegir les noves conselleres d'Empresa, Àngels Chacón; Cultura, Laura Borràs; i Salut, Alba Vergés. Després d'aquestes incorporacions, es millora la proporció del Govern Puigdemont, en el qual només hi havia quatre dones.

L'equilibri sí que es manté pel que fa referència a la cúpula del Govern, que JxCat i ERC comparteixen amb les funcions de portaveu i de vicepresidència, representats per Elsa Artadi i Pere Aragonès. En el nou executiu, els dos grans suports del president i no només el caràcter bipartit del Govern, si no també la presència d'una dona i un home "forts".


Un Govern jove

 

El nou executiu té un perfil molt jove. De fet, l'edat mitjana dels consellers no assoleix els 50 anys: 49,5 anys és la mitjana dels tretze responsables i el president Torra. D'entre els consellers, el més veterà és Ernest Maragall, que amb 74 anys torna al Govern de la Generalitat com a conseller d'Acció Exterior. A part, entre els més experimentats es troben els titulars de Cultura, Justícia i Agricultura, Lluís Puig, Ester Capella i Teresa Jordà, respectivament.

Per contra, el més jove del Govern és el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonés, de només 35 anys, que havia estat secretari d'Economia en l'anterior Govern i que pren el relleu de Oriol Junqueras, empresonat al centre penitenciari d'Estremera. Els consellers Jordi Puigneró, Miquel Buch, Chakir El Homrani i la portaveu Elsa Artadi es troben entre els més joves. Tant aquests com els més veterans coincideixen en una bona preparació: tots ells tens estudis superiors.


D'on són?

 

Els membres del Govern de Torra provenen de diverses localitats catalanes, representant diferents àmbits del territori català. Vénen de totes les demarcacions, de poblacions de l'interior de Catalunya i de ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona. Des de la Seu d'Urgell fins a Sant Cugat del Vallès, passant per Ripoll i Torredembarra, hi ha una gran diversitat de poblacions d'origen entre els nous responsables de l'executiu català.

Informa:ELNACIONAL.CAT (30-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08315054