EL GOVERN REMODELAT: MÉS PARITARI, JOVE I VINGUT D'ARREU

"El Govern remodelat: més paritari, jove i vingut d'arreu"

Albert Acín

 

La modificació del Govern del president Quim Torra, després del veto del Govern a la seva publicació oficial, ha permès corregir la falta de paritat que presentava la primera proposta. Dels nous consellers anunciats ahir per Torra, que substitueixen els empresonats i a l'exili, tres són dones, el que permet que la proporció de dones sigui del 46,1% (6 de 13 membres); o bé, si s'inclou el president, 6 de 14.

No s'assoleix doncs la paritat total, però es millora la paupèrrima representació que tenien les dones en el primer executiu. A les titulars de Presidència, Elsa Artadi, de Junts per Catalunya (JxCat); Ester Capella, diputada d'ERC en el Congrés, consellera de Justícia, i la fins ara també parlamentària republicana a Madrid Teresa Jordà, d'Agricultura, cal afegir les noves conselleres d'Empresa, Àngels Chacón; Cultura, Laura Borràs; i Salut, Alba Vergés. Després d'aquestes incorporacions, es millora la proporció del Govern Puigdemont, en el qual només hi havia quatre dones.

L'equilibri sí que es manté pel que fa referència a la cúpula del Govern, que JxCat i ERC comparteixen amb les funcions de portaveu i de vicepresidència, representats per Elsa Artadi i Pere Aragonès. En el nou executiu, els dos grans suports del president i no només el caràcter bipartit del Govern, si no també la presència d'una dona i un home "forts".


Un Govern jove

 

El nou executiu té un perfil molt jove. De fet, l'edat mitjana dels consellers no assoleix els 50 anys: 49,5 anys és la mitjana dels tretze responsables i el president Torra. D'entre els consellers, el més veterà és Ernest Maragall, que amb 74 anys torna al Govern de la Generalitat com a conseller d'Acció Exterior. A part, entre els més experimentats es troben els titulars de Cultura, Justícia i Agricultura, Lluís Puig, Ester Capella i Teresa Jordà, respectivament.

Per contra, el més jove del Govern és el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonés, de només 35 anys, que havia estat secretari d'Economia en l'anterior Govern i que pren el relleu de Oriol Junqueras, empresonat al centre penitenciari d'Estremera. Els consellers Jordi Puigneró, Miquel Buch, Chakir El Homrani i la portaveu Elsa Artadi es troben entre els més joves. Tant aquests com els més veterans coincideixen en una bona preparació: tots ells tens estudis superiors.


D'on són?

 

Els membres del Govern de Torra provenen de diverses localitats catalanes, representant diferents àmbits del territori català. Vénen de totes les demarcacions, de poblacions de l'interior de Catalunya i de ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona. Des de la Seu d'Urgell fins a Sant Cugat del Vallès, passant per Ripoll i Torredembarra, hi ha una gran diversitat de poblacions d'origen entre els nous responsables de l'executiu català.

Informa:ELNACIONAL.CAT (30-5-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020589