L'ESTAT VA DEIXAR D'INVERTIR UN DE CADA QUATRE EUROS PRESSUPOSTATS PER L'ESTAT EL 2017 A CATALUNYA

L'Estat ha executat un 75% de les inversions en infraestructures i altres empreses públiques, com RTVE, que havia compromès a Catalunya. És un percentatge de compliment molt superior al de l'any anterior, que havia sigut del 35,6%. Aleshores l'Estat va incomplir en totes les comunitats, cosa que va justificar pel fet d'haver estat en funcions en bona part de l'exercici. Ara, amb unes inversions pressupostades lleugerament inferiors a les del 2016, l'Estat ha elevat el compliment fins al 75%, per tant ha deixat d'invertir un de cada quatre euros promesos als pressupostos.

Així consta a les dades publicades aquest dimecres pel ministeri d'Hisenda i que detallen el nivell de compliment per partides. La partida on s'havien de destinar més diners, el port de Barcelona, és on es van executar menys inversions, només el 35% del previst. La segona partida per volum és la d'ADIF-Alta Velocitat, que sí que va rebre el 85% dels ingressos previstos. Una altra de les partides que va quedar per sota del 50% és la que va destinada a Radiotelevisió Espanyola (RTVE), que es va quedar només amb el 44% dels ingressos. En el cas d'Enaire, el gestor d'aeroports matriu d'Aena, es va executar un 84% del compromès, i Renfe va superar fins i tot la quantitat compromesa, amb un 109% de compliment.

El 2017 l'Estat va comprometre 1.149,58 milions d'euros en inversions a Catalunya, un 2,7% menys que l'any anterior, quan, a més, el 2016 l'execució pressupostària va ser inferior al 40% a tot l'Estat. A Catalunya el percentatge de compliment va ser del 35,6%. A més, el mateix ministeri de Foment ja va reconèixer que com que el pressupost s'havia elaborat a mig exercici era baix, però es comprometia a complir-lo. Aleshores, la Cambra de Comerç avisava que la inversió feta el 2017 era la més baixa des del 2000.

Quan va començar la tramitació parlamentària dels pressupostos d'aquest 2018 al Congrés de Diptuats, la subsecretària de Foment, Susana Navarro, va presumir que l'Estat havia complert en un 82% l'execució de les inversions en infraestructures a Catalunya el 2017. Ara, una vegada han sortit les dades, aquest percentatge queda rebaixat al 75%. En conjunt, la mitjana de compliment de les inversions en aquest sector va ser del 65,1% per a totes les comunitats i, per tant, Catalunya va quedar per sobre de la mitjana i es va situar com la tercera comunitat per darrere de l'Aragó i Castella-la Manxa.

Però les dades del ministeri d'Hisenda ofereixen altres inversions més enllà de les infraestructures (que són les més significatives en termes de volum), com ara les que corresponen a la Generalitat. En aquest cas, el compliment del compromís va ser del 85% a Catalunya. La mitjana de compliment global va ser lleugerament superior al 105%, cosa que deixa la Generalitat com la cinquena comunitat amb menys percentatge de compliment si es descompten Ceuta i Melilla.

Informa:ARA.CAT (30-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08315033