MÉS FERITS DE L'1-O iDENTIFIQUEN GUÀRDIES CIVILS DE L'OPERATIU

Tres veïns de Fonollosa i un de Callús han declarat aquest dimecres com a perjudicats davant la magistrada del jutjat d'instrucció 2 de Manresa que investiga les càrregues policials l'1-O al Bages. Els testimonis haurien identificat als guàrdies civils que els van agredir. En tots quatre casos han assegurat que no van mostrar oposició i que van rebre cops o van ser arrossegats pels agents sense ser advertits prèviament.

El Col·legi d'Advocats de Manresa, que lidera la demanda dels ferits, insisteix en el fet que els testimonis corroboren que els policies haurien de ser citats com a investigats en la causa malgrat que la jutge ja ho ha rebutjat.

Una veïna de Fonollosa ha explicat que malgrat estar asseguda a 15 metres de l'entrada al punt de votació i no mostrar oposició, un agent, al que ha identificat i que assegura que no la va advertir abans, se la va endur tibant-la d'un canell. En deixar-la va caure i es va trencar el braç.

Un altre, del mateix municipi, ha afirmat que després d'empentar-lo i tirar-lo a terra, va ser subjectat per cinc agents que li haurien donat un cop de puny a la cara i l'haurien trepitjat. L'home hauria assegurat que es trobava a l'exterior, sense barrar l'accés, quan la guàrdia civil ja havia accedit a l'interior. El tercer veí ha explicat que no el van deixar ni marxar caminant i que el van retirar entre quatre policies agafant-lo per les extremitats. Com a conseqüència, li van torçar el canell.

Tots tres, en veure les imatges de la jornada, han estat capaços d'identificar els agents malgrat que no duien la corresponent identificació.

 

"Badia no es va entrebancar"

 

Pel que fa al veí de Callús ha corroborat el testimoni de l'alcalde del seu municipi, Joan Badia, que assegura que va caure a terra en ser empentat pels agents. Un comandament del cos policia va assegurar, en la investigació pels mateixos fets, que el batlle en realitat es va entrebancar amb un noi que passava just per darrere seu. El veí ha explicat que en el seu cas va rebre diversos cops amb els escuts i les porres dels agents, i ha dit els números d'identificació dels policies que el van colpejar –a Callús sí que anaven identificats. També ha relatat que va poder veure com es va arribar a trencar un escut a l'esquena d'una persona.

 

El Col·legi reitera que se'ls hauria de citar

 

Des del Col·legi d'Advocats de Manresa, el lletrat David Casellas ha assegurat que els testimonis d'aquest dimecres corroboren que es podrien citar en qualitat d'investigats als agents que han identificat els perjudicats per les presumptes agressions. Cal recordar, però, que la jutge va rebutjar-ho al·legant que no hi va haver excés policial. El Col·legi d'Advocat va presentar recurs a la decisió que la magistrada no va admetre a tràmit, raó per la qual va presentar-ne un altre de queixa a l'Audiència de Barcelona que encara no ha tingut resposta.

Informa:ELMON.CAT (30-5-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314922