MÉS FERITS DE L'1-O iDENTIFIQUEN GUÀRDIES CIVILS DE L'OPERATIU

Tres veïns de Fonollosa i un de Callús han declarat aquest dimecres com a perjudicats davant la magistrada del jutjat d'instrucció 2 de Manresa que investiga les càrregues policials l'1-O al Bages. Els testimonis haurien identificat als guàrdies civils que els van agredir. En tots quatre casos han assegurat que no van mostrar oposició i que van rebre cops o van ser arrossegats pels agents sense ser advertits prèviament.

El Col·legi d'Advocats de Manresa, que lidera la demanda dels ferits, insisteix en el fet que els testimonis corroboren que els policies haurien de ser citats com a investigats en la causa malgrat que la jutge ja ho ha rebutjat.

Una veïna de Fonollosa ha explicat que malgrat estar asseguda a 15 metres de l'entrada al punt de votació i no mostrar oposició, un agent, al que ha identificat i que assegura que no la va advertir abans, se la va endur tibant-la d'un canell. En deixar-la va caure i es va trencar el braç.

Un altre, del mateix municipi, ha afirmat que després d'empentar-lo i tirar-lo a terra, va ser subjectat per cinc agents que li haurien donat un cop de puny a la cara i l'haurien trepitjat. L'home hauria assegurat que es trobava a l'exterior, sense barrar l'accés, quan la guàrdia civil ja havia accedit a l'interior. El tercer veí ha explicat que no el van deixar ni marxar caminant i que el van retirar entre quatre policies agafant-lo per les extremitats. Com a conseqüència, li van torçar el canell.

Tots tres, en veure les imatges de la jornada, han estat capaços d'identificar els agents malgrat que no duien la corresponent identificació.

 

"Badia no es va entrebancar"

 

Pel que fa al veí de Callús ha corroborat el testimoni de l'alcalde del seu municipi, Joan Badia, que assegura que va caure a terra en ser empentat pels agents. Un comandament del cos policia va assegurar, en la investigació pels mateixos fets, que el batlle en realitat es va entrebancar amb un noi que passava just per darrere seu. El veí ha explicat que en el seu cas va rebre diversos cops amb els escuts i les porres dels agents, i ha dit els números d'identificació dels policies que el van colpejar –a Callús sí que anaven identificats. També ha relatat que va poder veure com es va arribar a trencar un escut a l'esquena d'una persona.

 

El Col·legi reitera que se'ls hauria de citar

 

Des del Col·legi d'Advocats de Manresa, el lletrat David Casellas ha assegurat que els testimonis d'aquest dimecres corroboren que es podrien citar en qualitat d'investigats als agents que han identificat els perjudicats per les presumptes agressions. Cal recordar, però, que la jutge va rebutjar-ho al·legant que no hi va haver excés policial. El Col·legi d'Advocat va presentar recurs a la decisió que la magistrada no va admetre a tràmit, raó per la qual va presentar-ne un altre de queixa a l'Audiència de Barcelona que encara no ha tingut resposta.

Informa:ELMON.CAT (30-5-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734758