MÉS FERITS DE L'1-O iDENTIFIQUEN GUÀRDIES CIVILS DE L'OPERATIU

Tres veïns de Fonollosa i un de Callús han declarat aquest dimecres com a perjudicats davant la magistrada del jutjat d'instrucció 2 de Manresa que investiga les càrregues policials l'1-O al Bages. Els testimonis haurien identificat als guàrdies civils que els van agredir. En tots quatre casos han assegurat que no van mostrar oposició i que van rebre cops o van ser arrossegats pels agents sense ser advertits prèviament.

El Col·legi d'Advocats de Manresa, que lidera la demanda dels ferits, insisteix en el fet que els testimonis corroboren que els policies haurien de ser citats com a investigats en la causa malgrat que la jutge ja ho ha rebutjat.

Una veïna de Fonollosa ha explicat que malgrat estar asseguda a 15 metres de l'entrada al punt de votació i no mostrar oposició, un agent, al que ha identificat i que assegura que no la va advertir abans, se la va endur tibant-la d'un canell. En deixar-la va caure i es va trencar el braç.

Un altre, del mateix municipi, ha afirmat que després d'empentar-lo i tirar-lo a terra, va ser subjectat per cinc agents que li haurien donat un cop de puny a la cara i l'haurien trepitjat. L'home hauria assegurat que es trobava a l'exterior, sense barrar l'accés, quan la guàrdia civil ja havia accedit a l'interior. El tercer veí ha explicat que no el van deixar ni marxar caminant i que el van retirar entre quatre policies agafant-lo per les extremitats. Com a conseqüència, li van torçar el canell.

Tots tres, en veure les imatges de la jornada, han estat capaços d'identificar els agents malgrat que no duien la corresponent identificació.

 

"Badia no es va entrebancar"

 

Pel que fa al veí de Callús ha corroborat el testimoni de l'alcalde del seu municipi, Joan Badia, que assegura que va caure a terra en ser empentat pels agents. Un comandament del cos policia va assegurar, en la investigació pels mateixos fets, que el batlle en realitat es va entrebancar amb un noi que passava just per darrere seu. El veí ha explicat que en el seu cas va rebre diversos cops amb els escuts i les porres dels agents, i ha dit els números d'identificació dels policies que el van colpejar –a Callús sí que anaven identificats. També ha relatat que va poder veure com es va arribar a trencar un escut a l'esquena d'una persona.

 

El Col·legi reitera que se'ls hauria de citar

 

Des del Col·legi d'Advocats de Manresa, el lletrat David Casellas ha assegurat que els testimonis d'aquest dimecres corroboren que es podrien citar en qualitat d'investigats als agents que han identificat els perjudicats per les presumptes agressions. Cal recordar, però, que la jutge va rebutjar-ho al·legant que no hi va haver excés policial. El Col·legi d'Advocat va presentar recurs a la decisió que la magistrada no va admetre a tràmit, raó per la qual va presentar-ne un altre de queixa a l'Audiència de Barcelona que encara no ha tingut resposta.

Informa:ELMON.CAT (30-5-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020592