TORRA AVISA SÁNCHEZ: " NO HEM VINGUT AQUÍ A RENDIR-NOS "

El president, Quim Torra, ha insistit aquest dimecres davant del ple del Parlament que el mandat del seu Govern és l'1-O i la defensa de la República, per la qual cosa, després de reiterar la seva crida a l'Estat al diàleg i a "prendre riscos", ha advertit que no han assumit aquesta responsabilitat amb intenció de rendir-se per posar en marxa la negociació. Torra ha comparegut davant la Cambra, per primer cop acompanyat del seu govern, per donar compte de la composició i estructura de l'executiu.

"Enlloc del món on hi ha hagut conflicte s'ha exigit la rendició per tornar a dialogar. No hem vingut aquí a rendir-nos no és aquest el nostre punt de partida per a la negociació", ha subratllat.

Ha admès que cal "valentia i prendre riscos" per tirar endavant el diàleg; s'ha compromès que el seu executiu no té intenció d'"amagar el cap sota l'ala", i ha subratllat que l'independentisme no ha abandonat mai el "camí democràtic i pacífic", cosa que l'Estat no pot afirmar.

Però ha insistit a recordar que "després de l'1-O i tota la represió brutal, els ciutadans d'aquest país van donar una majoria parlamentària als defensors de la República". "Avui aquest és un govern que defensa la República. Aquesta sí ha de ser una bona condició per al diàleg, el respecte del vot de la gent", ha assegurat.

Aquest matí, a la bancada del Govern no hi havia cap dels llaços reivindicatius que en el darrer ple va provocar una escena de tensió amb el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa. Amb tot, els consellers han dipositat en la tauleta dels seus escons una carpeta marró amb un llaç groc. Els grans llaços reivindicatius que s'han fet ja habituals a l'hemicicle han tornat als escons de JxCat i ERC.

Entre les crítiques d'autonomisme de la CUP i els retrets de la resta de l'oposició que l'acusa de governar només per als "dels llaços grocs", el president ha fet del compromís del Govern amb l'1-O l'eix vertebrador del seu discurs, des del començament fins a la darrera línia, que ha tancat assegurant que no farà "cap pas enrere" per aconseguir "el futur en llibertat que ens mereixem".

Torra ha començat la intervenció deixant clar que el seu gabinet no és el que "legítimament governava el país". "Aquest és el govern que ha vingut a fer fora de les institucions el 155 i a treballar pel mandat rebut el 21-D i l'1-O", ha assegurat.

El president ha denunciat "l'arbitrarietat" del govern espanyol en negar-se a publicar el decret de nomenament dels consellers després de set mesos d'intervenció de l'autonomia; ha retret que el govern de Carles Puigdemont es va constituir en dos dies i el seu n'ha necessitat 15; i ha assegurat que el seu gabinet s'ha fixat com a compromís "mantenir un diàleg fluid i regular amb l'anterior govern amb visites a les presons i a l'exili" per no normalitzar aquesta situació ni perdre la seva experiència.

Torra ha repassat un a un els departaments que integren el seu govern i ha dedicat especial atenció a les conselleries d'Interior -"una de les més afectates i polititzates pel govern espanyol, per la qual s'intenta recuperar la normalitat"- i Ensenyament -"és i continuarà sent l'única autoritat educativa, és potser el valor republicà més important"-.

 


No despenjaré la pancarta del palau

 

En el torn de rèplica, Torra ha convidat la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, a acompanyar-lo a Alcalà Meco a visitar Carme Forcadell i Dolors Bassa, perquè pugui entendre que el llaç groc significa "justícia i no escarment".

"No despenjaré la pancarta del palau de la Generalitat", ha replicat davant la reclamació en aquest sentit de la líder taronja. Segons Torra, el llaç ja no és només pels presos i exiliats sinó per cantants, represaliats i centenars d'Ajuntaments "que s'han trencat la cara".
Borrell, pèssima notícia

Al líder del PSC, Miquel Iceta, li ha advertit que el nomenament de Josep Borrell com a ministre "no és una mala noticia, és una pèssima notícia". "Comencem malament", ha advertit tot ironitzant que la designació de Borrell li ha posat de punta els pocs cabells que conserva.

"Necessito urgentment parlar amb Pedro Sánchez per saber què ens trobarem amb el partit socialista", ha advertit.

A la CUP li ha assegurat que el seu no és un govern autonomista. "No vull les engrunes, no vull ni el pa sencer, vull el forn", ha assegurat.

Torra ha acabat la seva intervenció en el debat sobre l'estructura del Govern, assegurant que el que és excepcional és el moment polític però aconsellant: "que ningú tingui cap dubte sobre la fortalesa d'aquest Govern".

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318521