LA CUP CARREGA CONTRA EL GOVERN " AUTONOMISTA " I " NEOLIBERAL " DE TORRA I ALERTA QUE VA " CONTRA DIRECCIÓ "

Quim Torra és president perquè la CUP ho va permetre. Les quatre abstencions dels anticapitalistes van ser decisives i, malgrat el debat intern al partit, van descartar oposar-se a la formació del Govern. Des d'aleshores, però, no desaprofiten cap oportunitat per carregar contra ell, a qui acusen d'encapçalar un govern "autonomista i neoliberal". La diputada Natàlia Sánchez ho ha tornat a remarcar aquest dimecres des de l'hemicicle del Parlament, on ha alertat el nou executiu que va "contra direcció" si pretén recuperar la majoria sobiranista de 70 diputats.

Sánchez ha acusat JxCat i ERC d'escollir "professionals de la política que fa anys que s'estan venent el país" per seguir al capdavant de la Generalitat, especialment els càrrecs intermedis. També ha carregat contra el nou conseller de Territori, Damià Calvet, membre de "la Convergència més rància" que, segons ells, només busca beneficiar les empreses i "trinxar el territori" (Calvet va ser un dels alts càrrecs partidaris que Catalunya acollís el projecte d'Eurovegas).

 

"Amb aquestes polítiques no es guanyarà ni una engruna de sobirania", ha insistit la diputada cupaire. I, a més de criticar l'orientació del Govern, també ha advertit que la intervenció de la Generalitat no s'aturarà. "No hi ha ni Govern restituït ni efectiu. No s'han recuperat les institucions, que resten segrestades. La sobirania continuarà sota la tutela dels tribunals", ha lamentat.
Torra respon: "Aquest no és un Govern autonomista"

El president Torra, en el torn de rèplica, ha contestat les acusacions de la CUP lamentant que qualifiqui el seu Govern d'"autonomista". "Em desagrada que em digui això –ha afirmat–, no és un Govern autonomista", ha afegit. Ha considerat que el seu executiu "arrenca del referèndum de l'1 d'octubre" i de la declaració d'independència del 27 d'octubre amb la voluntat de fer un "procés constituent".

"Aquest Govern va de la restitució a la Constitució catalana", ha dit, malgrat que per ara cap dels consellers de l'anterior executiu han repetit en aquest Govern.

 

Gestos i lliçons

 

Per la seva banda, la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Caula, ha celebrat que per fi s'hagi aixecat el 155 i ha remarcat la importància que té per a l'independentisme recuperar les institucions. Després que la CUP hagi menystingut el paper del nou executiu, Caula ha destacat la rellevància que té poder tornar a fer "polítiques republicanes" des del Govern: "N'hi ha que voldrien fer molts gestos i que solen donar moltes lliçons, però ara és hora d'arremangar-se i treballar per continuar fent avançar la República des de tots els fronts", ha remarcat.

En aquest sentit, ha opinat que fer polítiques socials "és la millor aposta per a construir República i fer nous republicans", i ha parlat, per exemple, de recuperar lleis com la de la pobresa energètica, l'impost a les begudes ensucrades o l'accés universal a la sanitat.


Informa:ELMON.CAT (6-6-2018)l

 

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318454