PEDRO SÁNCHEZ ANUNCIA EL GOVERN MÉS FEMENÍ DE LA HISTÒRIA, AMB NOMÉS UN REPRESENTANT DEL PSC

Pedro Sánchez ha anunciat la composició del nou executiu del govern espanyol. Com havia anticipat, volia un govern paritari. En total, fins a 11 dones tindran algun ministeri, la xifra més alta de la història d’Espanya. Superen les 9 que van arribar a coincidir durant la segona legislatura del també socialista José Luis Rodríguez Zapatero (2008-11). Sánchez ho ha comunicat des de la Moncloa, després d’informar al rei Felip VI dels membres escollits. Està previst que aquest dijous el BOE publiqui els decrets amb la nova estructura del govern espanyol i els nomenaments dels ministres.

"Aquest govern està compromès per la igualtat. És un fidel reflex del moviment feminista, hi ha més dones que homes per primer cop", ha exposat Pedro Sánchez. Les onze dones escollides són les següents: Carmen Calvo (actuarà de Vicepresidenta i de Ministra d'Igualtat); Teresa Ribera (Transició Ecològica); María Jesús Montero (Hisenda); Meritxell Batet (Administracions Públiques); Nadia Calviño (Economia); Carmen Montón (Sanitat); Magdalena Valerio (Treball); Isabel Celaá (Educació); Dolores Delgado (Justícia) i Margarita Robles (Defensa) i Reyes Maroto (Indústria). Completaran els ministeris sis homes: Josep Borrell (Exteriors); José Luis Ábalos (Foment); Pedro Duque (Ciència); Luis Planas (Agricultura); Fernando Grande-Marlaska (Interior) i Màxim Huerta (Cultura i Esports).

"El nou govern és el reflex del que aspira a ser el millor govern. Tots els seus membres acrediten una gran trajectòria. És un govern paritari, intergeneracional, obert al món, compromès socialment, altament qualificat. Aspira a ser el reflex d'una societat que no perd mai l'esperança", ha exposat Sánchez, que ambiciona "representar la majoria de la ciutadania". "Tots els membres comparteixen una visió progressista, modernitzadora i europeista", ha afegit el nou president del govern espanyol. En un missatge que es pot sobreentendre que va dirigit cap al seu antecessor, ha comentat que "la política és dialogar i consensuar".

 

Només un representant del PSC

 

Els 16 ministres també confirmen una àmplia representació territorial. La Comunitat Valenciana, amb quatre membres, és la Comunitat Autònoma més representada. La segueixen Madrid (tres), Catalunya, Andalusia, Galícia, País Basc, Castella-i-Lleó (dos). Extremadura i Castella-i-Lleó només aporten un membre al nou executiu. Vuit comunitats, per tant, hi estaran representades.

L'única representant del PSC a l'executiu serà Meritxell Batet, fins ara coordinadora dels socialistes catalans del Congrés. Batet s'encarregarà de coordinar les Administracions Territorials. Carmen Calvo, serà la Ministra d'Igualtat, un dels tres ministeris que Sánchez podria recuperar (els altres dos són els de Cultura i Indústria). Calvo va ser ministra de Cultura en el primer govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2007) i actualment és la secretaria federal d’igualtat al PSOE, aixi com una de les persones més properes a Pedro Sánchez. Fa uns anys, preguntada pel dret d'autodeterminació de Catalunya, va exposar que els catalans “tenen dret, en el marc constitucional, a fer el seu propi sondeig i consulta”.

El Ministeri d'Hisenda serà per María Jesús Montero, actual consellera d'Hisenda i Administració Pública de la Junta d'Andalusia. Teresa Ribera coordinarà el Ministeri de Transició Energètica i del Medi Ambient. Ribera va ser directora de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic des del 2004 al 2008, i va ocupar la Secretaria d’Estat del Medi Ambient i Climàtic des del 2008 al 2011. La cartera d'economia serà per a Nadia Calviño. Actualment és directora general de Pressupostos de la Unió Europea.

El Ministeri de Sanitat serà per a Carmen Montón, actualment consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana. És exconsellera de Sanitat Universal i Salut Pública des de juny del 2015 en el govern valencià del socialista Ximo Puig. Amb cartera per definir, Margarita Robles (exmagistrada del Tribunal Suprem que en la darrera legislatura va actuar com a portaveu del PSOE al Congrés) i Pilar Cancela (actualment dirigeix la Comissió d'Igualtat en el Congrés i fa de Secretària Federal de l'àrea de polítiques migratòries). A totes elles s'hi sumaran Josep Borrell, en el Ministeri d'Exteriors, i José Luis Ábalos, com a Ministre de Foment. El primer és expresident del Parlament Europeu, mentre que el segon actuava fins ara de secretari d'organització del PSOE. Ábalos, a més va coordinar la presentació de la moció de censura que va guanyar Pedro Sánchez.

 

Un astronauta, un jutge i un periodista

 

Entre les últimes incorporacions a l'executiu, hi destaquen tres noms populars. L'exastronauta Pedro Duque és llicenciat en Enginyeria Aeronàutica per l'Universitat Politècnica de Madrid. L'Agència Espacial Europea el va escollir el 1992 per formar part del primer equip d'astronautes i va viatjar per primer cop a l'espai el 1998. Fernando Grande-Marlaska, al seu torn, va substituir el 2004 a Baltasar Garzón a l'Audiència Nacional. El 2012 es va convertir en president de la Sala del Penal de l'Audiència Nacional i, el 2013, en vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP. Màxim Huerta, per la seva part, és periodista i escriptor. Va treballar als informatius de Telecinco durant cinc anys i el 2005 va incorporar-se al Programa d'Ana Rosa.

Informa:ELMON.CAT (6-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027104