PEDRO SÁNCHEZ ANUNCIA EL GOVERN MÉS FEMENÍ DE LA HISTÒRIA, AMB NOMÉS UN REPRESENTANT DEL PSC

Pedro Sánchez ha anunciat la composició del nou executiu del govern espanyol. Com havia anticipat, volia un govern paritari. En total, fins a 11 dones tindran algun ministeri, la xifra més alta de la història d’Espanya. Superen les 9 que van arribar a coincidir durant la segona legislatura del també socialista José Luis Rodríguez Zapatero (2008-11). Sánchez ho ha comunicat des de la Moncloa, després d’informar al rei Felip VI dels membres escollits. Està previst que aquest dijous el BOE publiqui els decrets amb la nova estructura del govern espanyol i els nomenaments dels ministres.

"Aquest govern està compromès per la igualtat. És un fidel reflex del moviment feminista, hi ha més dones que homes per primer cop", ha exposat Pedro Sánchez. Les onze dones escollides són les següents: Carmen Calvo (actuarà de Vicepresidenta i de Ministra d'Igualtat); Teresa Ribera (Transició Ecològica); María Jesús Montero (Hisenda); Meritxell Batet (Administracions Públiques); Nadia Calviño (Economia); Carmen Montón (Sanitat); Magdalena Valerio (Treball); Isabel Celaá (Educació); Dolores Delgado (Justícia) i Margarita Robles (Defensa) i Reyes Maroto (Indústria). Completaran els ministeris sis homes: Josep Borrell (Exteriors); José Luis Ábalos (Foment); Pedro Duque (Ciència); Luis Planas (Agricultura); Fernando Grande-Marlaska (Interior) i Màxim Huerta (Cultura i Esports).

"El nou govern és el reflex del que aspira a ser el millor govern. Tots els seus membres acrediten una gran trajectòria. És un govern paritari, intergeneracional, obert al món, compromès socialment, altament qualificat. Aspira a ser el reflex d'una societat que no perd mai l'esperança", ha exposat Sánchez, que ambiciona "representar la majoria de la ciutadania". "Tots els membres comparteixen una visió progressista, modernitzadora i europeista", ha afegit el nou president del govern espanyol. En un missatge que es pot sobreentendre que va dirigit cap al seu antecessor, ha comentat que "la política és dialogar i consensuar".

 

Només un representant del PSC

 

Els 16 ministres també confirmen una àmplia representació territorial. La Comunitat Valenciana, amb quatre membres, és la Comunitat Autònoma més representada. La segueixen Madrid (tres), Catalunya, Andalusia, Galícia, País Basc, Castella-i-Lleó (dos). Extremadura i Castella-i-Lleó només aporten un membre al nou executiu. Vuit comunitats, per tant, hi estaran representades.

L'única representant del PSC a l'executiu serà Meritxell Batet, fins ara coordinadora dels socialistes catalans del Congrés. Batet s'encarregarà de coordinar les Administracions Territorials. Carmen Calvo, serà la Ministra d'Igualtat, un dels tres ministeris que Sánchez podria recuperar (els altres dos són els de Cultura i Indústria). Calvo va ser ministra de Cultura en el primer govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2007) i actualment és la secretaria federal d’igualtat al PSOE, aixi com una de les persones més properes a Pedro Sánchez. Fa uns anys, preguntada pel dret d'autodeterminació de Catalunya, va exposar que els catalans “tenen dret, en el marc constitucional, a fer el seu propi sondeig i consulta”.

El Ministeri d'Hisenda serà per María Jesús Montero, actual consellera d'Hisenda i Administració Pública de la Junta d'Andalusia. Teresa Ribera coordinarà el Ministeri de Transició Energètica i del Medi Ambient. Ribera va ser directora de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic des del 2004 al 2008, i va ocupar la Secretaria d’Estat del Medi Ambient i Climàtic des del 2008 al 2011. La cartera d'economia serà per a Nadia Calviño. Actualment és directora general de Pressupostos de la Unió Europea.

El Ministeri de Sanitat serà per a Carmen Montón, actualment consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana. És exconsellera de Sanitat Universal i Salut Pública des de juny del 2015 en el govern valencià del socialista Ximo Puig. Amb cartera per definir, Margarita Robles (exmagistrada del Tribunal Suprem que en la darrera legislatura va actuar com a portaveu del PSOE al Congrés) i Pilar Cancela (actualment dirigeix la Comissió d'Igualtat en el Congrés i fa de Secretària Federal de l'àrea de polítiques migratòries). A totes elles s'hi sumaran Josep Borrell, en el Ministeri d'Exteriors, i José Luis Ábalos, com a Ministre de Foment. El primer és expresident del Parlament Europeu, mentre que el segon actuava fins ara de secretari d'organització del PSOE. Ábalos, a més va coordinar la presentació de la moció de censura que va guanyar Pedro Sánchez.

 

Un astronauta, un jutge i un periodista

 

Entre les últimes incorporacions a l'executiu, hi destaquen tres noms populars. L'exastronauta Pedro Duque és llicenciat en Enginyeria Aeronàutica per l'Universitat Politècnica de Madrid. L'Agència Espacial Europea el va escollir el 1992 per formar part del primer equip d'astronautes i va viatjar per primer cop a l'espai el 1998. Fernando Grande-Marlaska, al seu torn, va substituir el 2004 a Baltasar Garzón a l'Audiència Nacional. El 2012 es va convertir en president de la Sala del Penal de l'Audiència Nacional i, el 2013, en vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP. Màxim Huerta, per la seva part, és periodista i escriptor. Va treballar als informatius de Telecinco durant cinc anys i el 2005 va incorporar-se al Programa d'Ana Rosa.

Informa:ELMON.CAT (6-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318784