LLARENA S'ENCÉN AMB L'INTENT DE FORCADELL DE RECUSAR-LO I HO APROFITA PER ATACAR-LA

L’endemà d’haver-se fet pública l’estratègia jurídica del govern a l’exili per a recusar Pablo Llarena, el jutge instructor ha respost, justament avui, a un incident de recusació que va presentar contra seu Carme Forcadell, empresonada des del 23 de març. I la resposta, l’ha feta en uns termes d’una gran agressivitat contra Forcadell, que demanava que Llarena fos apartat de la instrucció de la causa contra els dirigents independentistes per la seva manifesta parcialitat. Llarena, que és la primera vegada que s’ha de pronunciar sobre la seva recusació, fa tot un seguit d’acusacions i de suposicions sobre Forcadell. Diu d’ella que ‘perseguia la inhabilitació dels integrants de la sala segona del Tribunal Suprem per al posterior judici del cas’, i l’acusa d’haver provat un ‘frau processal manifest’.

L’advocada de Forcadell, Olga Arderiu, va presentar l’1 de juny davant la sala segona del Suprem l’incident de recusació contra Llarena. ‘Ha manifestat interès indirecte en el procediment i parcialitat’, deia, i destacava que el jutge s’havia situat com a víctima del procés independentista i feia servir arguments i criteris personals per a justificar decisions contra els encausats, com les mesures cautelars de presó incondicional.

 

Consideracions personals


Per exemple, durant la declaració al Suprem de la secretària judicial dels escorcolls de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, el jutge va demanar de protegir la seva intimitat i que declarés com a testimoni protegit. També va fer referència a la seva experiència personal, i va dir que havia d’anar pel carrer amb escortes i que se sentia observat ‘a cada cantonada’. La vista es va suspendre perquè les defenses no estaven d’acord amb les condicions de la declaració que havien sol·licitat.

Llarena respon a Forcadell que l’escrit de recusació ‘no identifica cap actuació, opinió ni cap manifestació personal de l’instructor que sustenti les afirmacions que es fan’. També diu que ha exercit vint-i-cinc anys a Catalunya i que la defensa no aporta cap ‘manifestació de pensament o actitud reprovable’ en aquests anys d’exercici. I afegeix: ‘Són diversos els jutges i els fiscals que exerceixen a Catalunya i que han necessitat de protecció policíaca per la difusió pública de la seva imatge i de la ubicació del seu domicili.’

 

Petició ‘extemporània’


El jutge Llarena no ha atès els criteris de la defensa de Forcadell i ha rebutjat la petició de recusació sense ni tan sols arribar a tramitar-la. Segons la llei, el primer a pronunciar-se sobre una recusació és el magistrat afectat. Llarena ha argumentat que és ‘extemporània’ perquè arriba quan fa sis mesos que es va fer càrrec de la investigació, i la llei obliga a presentar-la tan bon punt es tingui coneixement de la causa per la qual se sol·licita.

El magistrat repeteix que no pot ser que es presenti la recusació arran dels seus comentaris personals el dia de la declaració de la secretària judicial i que, a més, a l’escrit de Forcadell s’enumeren altres actuacions anteriors de Llarena per argumentar la recusació. Diu que la defensa de l’ex-presidenta del parlament ‘ha demorat la denúncia’ per aprofitar el moment que ‘estratègicament tingui per convenient’. L’objectiu, retreu el magistrat, és ‘apartar el jutge predeterminat per llei en funció del resultat advers o favorable de la investigació’.

 

‘Frau processal’, l’altre argument


A banda d’això, Llarena també considera que la petició de recusació és un ‘frau processal’. Segons el jutge instructor, l’objectiu de la recusació és ‘inhabilitar’ els integrants de la sala penal del Suprem, l’encarregada de jutjar la causa del procés. Si es recusés Llarena, la resta de magistrats haurien de revisar la instrucció feta per ell i, segons entén el magistrat, això ‘comprometria la seva imparcialitat’ i ja no podrien estar al tribunal que els ha de jutjar. ‘El resultat hauria estat un trencament complet de la competència de la sala de fer judicis’, recull la interlocutòria.

Segons fonts del tribunal, no es pot recórrer en contra de la resolució, tot i que quan hi hagi sentència, si volen demanar la nul·litat del procés, la llei preveu que es pugui tornar a fer referència a l’intent de recusació.

 

Una altra recusació pendent


El jutge instructor de la causa del procés també haurà de pronunciar-se sobre una altra petició de recusació. Ahir, el president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili van presentar una demanda civil contra Pablo Llarena davant la justícia belga per haver vulnerat el seu dret a un jutge imparcial i independent, a un procés judicial just i a la presumpció d’innocència. La justícia belga l’ha citat el 4 de setembre, tot i que com que és una demanda civil, hi pot enviar un advocat.

Arran de la querella, també van presentar davant el Tribunal Suprem una petició de recusació contra Llarena perquè la llei orgànica del poder judicial diu de manera inequívoca que és causa de recusació d’un jutge el fet que tingui un judici pendent amb alguna de les parts de la causa que s’instrueix.

Informa:VILAWEB.CAT (6-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734745