LLARENA S'ENCÉN AMB L'INTENT DE FORCADELL DE RECUSAR-LO I HO APROFITA PER ATACAR-LA

L’endemà d’haver-se fet pública l’estratègia jurídica del govern a l’exili per a recusar Pablo Llarena, el jutge instructor ha respost, justament avui, a un incident de recusació que va presentar contra seu Carme Forcadell, empresonada des del 23 de març. I la resposta, l’ha feta en uns termes d’una gran agressivitat contra Forcadell, que demanava que Llarena fos apartat de la instrucció de la causa contra els dirigents independentistes per la seva manifesta parcialitat. Llarena, que és la primera vegada que s’ha de pronunciar sobre la seva recusació, fa tot un seguit d’acusacions i de suposicions sobre Forcadell. Diu d’ella que ‘perseguia la inhabilitació dels integrants de la sala segona del Tribunal Suprem per al posterior judici del cas’, i l’acusa d’haver provat un ‘frau processal manifest’.

L’advocada de Forcadell, Olga Arderiu, va presentar l’1 de juny davant la sala segona del Suprem l’incident de recusació contra Llarena. ‘Ha manifestat interès indirecte en el procediment i parcialitat’, deia, i destacava que el jutge s’havia situat com a víctima del procés independentista i feia servir arguments i criteris personals per a justificar decisions contra els encausats, com les mesures cautelars de presó incondicional.

 

Consideracions personals


Per exemple, durant la declaració al Suprem de la secretària judicial dels escorcolls de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, el jutge va demanar de protegir la seva intimitat i que declarés com a testimoni protegit. També va fer referència a la seva experiència personal, i va dir que havia d’anar pel carrer amb escortes i que se sentia observat ‘a cada cantonada’. La vista es va suspendre perquè les defenses no estaven d’acord amb les condicions de la declaració que havien sol·licitat.

Llarena respon a Forcadell que l’escrit de recusació ‘no identifica cap actuació, opinió ni cap manifestació personal de l’instructor que sustenti les afirmacions que es fan’. També diu que ha exercit vint-i-cinc anys a Catalunya i que la defensa no aporta cap ‘manifestació de pensament o actitud reprovable’ en aquests anys d’exercici. I afegeix: ‘Són diversos els jutges i els fiscals que exerceixen a Catalunya i que han necessitat de protecció policíaca per la difusió pública de la seva imatge i de la ubicació del seu domicili.’

 

Petició ‘extemporània’


El jutge Llarena no ha atès els criteris de la defensa de Forcadell i ha rebutjat la petició de recusació sense ni tan sols arribar a tramitar-la. Segons la llei, el primer a pronunciar-se sobre una recusació és el magistrat afectat. Llarena ha argumentat que és ‘extemporània’ perquè arriba quan fa sis mesos que es va fer càrrec de la investigació, i la llei obliga a presentar-la tan bon punt es tingui coneixement de la causa per la qual se sol·licita.

El magistrat repeteix que no pot ser que es presenti la recusació arran dels seus comentaris personals el dia de la declaració de la secretària judicial i que, a més, a l’escrit de Forcadell s’enumeren altres actuacions anteriors de Llarena per argumentar la recusació. Diu que la defensa de l’ex-presidenta del parlament ‘ha demorat la denúncia’ per aprofitar el moment que ‘estratègicament tingui per convenient’. L’objectiu, retreu el magistrat, és ‘apartar el jutge predeterminat per llei en funció del resultat advers o favorable de la investigació’.

 

‘Frau processal’, l’altre argument


A banda d’això, Llarena també considera que la petició de recusació és un ‘frau processal’. Segons el jutge instructor, l’objectiu de la recusació és ‘inhabilitar’ els integrants de la sala penal del Suprem, l’encarregada de jutjar la causa del procés. Si es recusés Llarena, la resta de magistrats haurien de revisar la instrucció feta per ell i, segons entén el magistrat, això ‘comprometria la seva imparcialitat’ i ja no podrien estar al tribunal que els ha de jutjar. ‘El resultat hauria estat un trencament complet de la competència de la sala de fer judicis’, recull la interlocutòria.

Segons fonts del tribunal, no es pot recórrer en contra de la resolució, tot i que quan hi hagi sentència, si volen demanar la nul·litat del procés, la llei preveu que es pugui tornar a fer referència a l’intent de recusació.

 

Una altra recusació pendent


El jutge instructor de la causa del procés també haurà de pronunciar-se sobre una altra petició de recusació. Ahir, el president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili van presentar una demanda civil contra Pablo Llarena davant la justícia belga per haver vulnerat el seu dret a un jutge imparcial i independent, a un procés judicial just i a la presumpció d’innocència. La justícia belga l’ha citat el 4 de setembre, tot i que com que és una demanda civil, hi pot enviar un advocat.

Arran de la querella, també van presentar davant el Tribunal Suprem una petició de recusació contra Llarena perquè la llei orgànica del poder judicial diu de manera inequívoca que és causa de recusació d’un jutge el fet que tingui un judici pendent amb alguna de les parts de la causa que s’instrueix.

Informa:VILAWEB.CAT (6-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027100