LLARENA S'ENCÉN AMB L'INTENT DE FORCADELL DE RECUSAR-LO I HO APROFITA PER ATACAR-LA

L’endemà d’haver-se fet pública l’estratègia jurídica del govern a l’exili per a recusar Pablo Llarena, el jutge instructor ha respost, justament avui, a un incident de recusació que va presentar contra seu Carme Forcadell, empresonada des del 23 de març. I la resposta, l’ha feta en uns termes d’una gran agressivitat contra Forcadell, que demanava que Llarena fos apartat de la instrucció de la causa contra els dirigents independentistes per la seva manifesta parcialitat. Llarena, que és la primera vegada que s’ha de pronunciar sobre la seva recusació, fa tot un seguit d’acusacions i de suposicions sobre Forcadell. Diu d’ella que ‘perseguia la inhabilitació dels integrants de la sala segona del Tribunal Suprem per al posterior judici del cas’, i l’acusa d’haver provat un ‘frau processal manifest’.

L’advocada de Forcadell, Olga Arderiu, va presentar l’1 de juny davant la sala segona del Suprem l’incident de recusació contra Llarena. ‘Ha manifestat interès indirecte en el procediment i parcialitat’, deia, i destacava que el jutge s’havia situat com a víctima del procés independentista i feia servir arguments i criteris personals per a justificar decisions contra els encausats, com les mesures cautelars de presó incondicional.

 

Consideracions personals


Per exemple, durant la declaració al Suprem de la secretària judicial dels escorcolls de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, el jutge va demanar de protegir la seva intimitat i que declarés com a testimoni protegit. També va fer referència a la seva experiència personal, i va dir que havia d’anar pel carrer amb escortes i que se sentia observat ‘a cada cantonada’. La vista es va suspendre perquè les defenses no estaven d’acord amb les condicions de la declaració que havien sol·licitat.

Llarena respon a Forcadell que l’escrit de recusació ‘no identifica cap actuació, opinió ni cap manifestació personal de l’instructor que sustenti les afirmacions que es fan’. També diu que ha exercit vint-i-cinc anys a Catalunya i que la defensa no aporta cap ‘manifestació de pensament o actitud reprovable’ en aquests anys d’exercici. I afegeix: ‘Són diversos els jutges i els fiscals que exerceixen a Catalunya i que han necessitat de protecció policíaca per la difusió pública de la seva imatge i de la ubicació del seu domicili.’

 

Petició ‘extemporània’


El jutge Llarena no ha atès els criteris de la defensa de Forcadell i ha rebutjat la petició de recusació sense ni tan sols arribar a tramitar-la. Segons la llei, el primer a pronunciar-se sobre una recusació és el magistrat afectat. Llarena ha argumentat que és ‘extemporània’ perquè arriba quan fa sis mesos que es va fer càrrec de la investigació, i la llei obliga a presentar-la tan bon punt es tingui coneixement de la causa per la qual se sol·licita.

El magistrat repeteix que no pot ser que es presenti la recusació arran dels seus comentaris personals el dia de la declaració de la secretària judicial i que, a més, a l’escrit de Forcadell s’enumeren altres actuacions anteriors de Llarena per argumentar la recusació. Diu que la defensa de l’ex-presidenta del parlament ‘ha demorat la denúncia’ per aprofitar el moment que ‘estratègicament tingui per convenient’. L’objectiu, retreu el magistrat, és ‘apartar el jutge predeterminat per llei en funció del resultat advers o favorable de la investigació’.

 

‘Frau processal’, l’altre argument


A banda d’això, Llarena també considera que la petició de recusació és un ‘frau processal’. Segons el jutge instructor, l’objectiu de la recusació és ‘inhabilitar’ els integrants de la sala penal del Suprem, l’encarregada de jutjar la causa del procés. Si es recusés Llarena, la resta de magistrats haurien de revisar la instrucció feta per ell i, segons entén el magistrat, això ‘comprometria la seva imparcialitat’ i ja no podrien estar al tribunal que els ha de jutjar. ‘El resultat hauria estat un trencament complet de la competència de la sala de fer judicis’, recull la interlocutòria.

Segons fonts del tribunal, no es pot recórrer en contra de la resolució, tot i que quan hi hagi sentència, si volen demanar la nul·litat del procés, la llei preveu que es pugui tornar a fer referència a l’intent de recusació.

 

Una altra recusació pendent


El jutge instructor de la causa del procés també haurà de pronunciar-se sobre una altra petició de recusació. Ahir, el president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili van presentar una demanda civil contra Pablo Llarena davant la justícia belga per haver vulnerat el seu dret a un jutge imparcial i independent, a un procés judicial just i a la presumpció d’innocència. La justícia belga l’ha citat el 4 de setembre, tot i que com que és una demanda civil, hi pot enviar un advocat.

Arran de la querella, també van presentar davant el Tribunal Suprem una petició de recusació contra Llarena perquè la llei orgànica del poder judicial diu de manera inequívoca que és causa de recusació d’un jutge el fet que tingui un judici pendent amb alguna de les parts de la causa que s’instrueix.

Informa:VILAWEB.CAT (6-6-2018)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08919522