SÁNCHEZ TORNA EL REGAL FORMANT UN GOVERN TENEBRÓS PER A CATALUNYA

"Sánchez torna el regal formant un govern tenebrós "
«Si hi afegeixes Borrell i les seues obsessions, aleshores la constel·lació de persones que seuran al costat de Sánchez a la taula de govern adquireix una dimensió certament preocupant»

Vicent Partal

Un dels primers nomenaments que es van saber del govern Sánchez va ser el de Josep Borrell. Quan es va fer públic molts varen pensar que havia estat un error gravíssim, però que segurament seria l’únic. Tanmateix, ahir, després de presentar ell mateix la llista completa, es va comprovar que Pedro Sánchez havia fet el pitjor govern que ens hauríem pogut imaginar, un autèntic esguerro que no saps per on agafar.

Hi ha una vice-presidenta, Carmen Calvo, que va ser la negociadora del 155 i es vantava de ser-ho. Hi ha un ministre d’Interior marcat per greus acusacions d’haver permès tortures mentre era jutge i que havia estat designat pel PP –pel PP!– al Consell General del Poder Judicial. Hi trobem una ministra de Medi, Teresa Ribera, que va ser la responsable d’autoritzar ni més ni menys que el Castor. Un ministre d’Agricultura, Luís Planas, que com a ambaixador al Marroc va ser capaç de retre homenatge, com aquell qui res, a un dels dirigents franquistes més sanguinaris. I un ministre de Cultura, Màxim Huerta, que tot i la seua vàlua com a escriptor és conegut per les tertúlies televisives i per un ús ben polèmic de Twitter a l’hora de parlar de política. Si hi afegeixes Borrell i les seues obsessions, aleshores la constel·lació de persones que seuran al costat de Sánchez a la taula de govern adquireix una dimensió certament preocupant.

Sobretot perquè indica que, en definitiva, Pedro Sánchez renuncia plenament a canviar les polítiques essencials del PP –com deu riure, a hores d’ara, Florentino Pérez! Però també perquè palesa que el PSOE no ha entès que els grups sobiranistes i Podem no els van votar a ells, sinó que varen votar contra Rajoy.

És especialment greu, pel moment que vivim, aquesta determinació en favor de la repressió i l’excepcionalitat, que sembla ben clara. Perquè Calvo no pot sinó defensar el 155 i perquè el nomenament com a ministre d’Interior d’un jutge de la desacreditada Audiència espanyola, que acumula en persona la major part de condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Espanya, és directament tenebrós. Ni el PP no s’havia atrevit mai a fer una cosa semblant.

Quan Sánchez va ser elegit president, els diputats de Podem varen reaccionar cridant ‘Sí que es pot’, mentre els diputats independentistes anaven a felicitar el nou primer ministre espanyol, que havien votat en canvi de res. No sabien aleshores, encara, que Sánchez formaria un govern pensat sobretot per anar contra ells i contra els qui ells representaven. Espere que avui, després de veure els nomenaments, ja no tinguen cap dubte de les conseqüències d’aquest regal i comencen a pensar de seguida com aturar-lo.

Informa:VILAWEB.CAT (7-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318555