SÁNCHEZ TORNA EL REGAL FORMANT UN GOVERN TENEBRÓS PER A CATALUNYA

"Sánchez torna el regal formant un govern tenebrós "
«Si hi afegeixes Borrell i les seues obsessions, aleshores la constel·lació de persones que seuran al costat de Sánchez a la taula de govern adquireix una dimensió certament preocupant»

Vicent Partal

Un dels primers nomenaments que es van saber del govern Sánchez va ser el de Josep Borrell. Quan es va fer públic molts varen pensar que havia estat un error gravíssim, però que segurament seria l’únic. Tanmateix, ahir, després de presentar ell mateix la llista completa, es va comprovar que Pedro Sánchez havia fet el pitjor govern que ens hauríem pogut imaginar, un autèntic esguerro que no saps per on agafar.

Hi ha una vice-presidenta, Carmen Calvo, que va ser la negociadora del 155 i es vantava de ser-ho. Hi ha un ministre d’Interior marcat per greus acusacions d’haver permès tortures mentre era jutge i que havia estat designat pel PP –pel PP!– al Consell General del Poder Judicial. Hi trobem una ministra de Medi, Teresa Ribera, que va ser la responsable d’autoritzar ni més ni menys que el Castor. Un ministre d’Agricultura, Luís Planas, que com a ambaixador al Marroc va ser capaç de retre homenatge, com aquell qui res, a un dels dirigents franquistes més sanguinaris. I un ministre de Cultura, Màxim Huerta, que tot i la seua vàlua com a escriptor és conegut per les tertúlies televisives i per un ús ben polèmic de Twitter a l’hora de parlar de política. Si hi afegeixes Borrell i les seues obsessions, aleshores la constel·lació de persones que seuran al costat de Sánchez a la taula de govern adquireix una dimensió certament preocupant.

Sobretot perquè indica que, en definitiva, Pedro Sánchez renuncia plenament a canviar les polítiques essencials del PP –com deu riure, a hores d’ara, Florentino Pérez! Però també perquè palesa que el PSOE no ha entès que els grups sobiranistes i Podem no els van votar a ells, sinó que varen votar contra Rajoy.

És especialment greu, pel moment que vivim, aquesta determinació en favor de la repressió i l’excepcionalitat, que sembla ben clara. Perquè Calvo no pot sinó defensar el 155 i perquè el nomenament com a ministre d’Interior d’un jutge de la desacreditada Audiència espanyola, que acumula en persona la major part de condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Espanya, és directament tenebrós. Ni el PP no s’havia atrevit mai a fer una cosa semblant.

Quan Sánchez va ser elegit president, els diputats de Podem varen reaccionar cridant ‘Sí que es pot’, mentre els diputats independentistes anaven a felicitar el nou primer ministre espanyol, que havien votat en canvi de res. No sabien aleshores, encara, que Sánchez formaria un govern pensat sobretot per anar contra ells i contra els qui ells representaven. Espere que avui, després de veure els nomenaments, ja no tinguen cap dubte de les conseqüències d’aquest regal i comencen a pensar de seguida com aturar-lo.

Informa:VILAWEB.CAT (7-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027114