SÁNCHEZ TORNA EL REGAL FORMANT UN GOVERN TENEBRÓS PER A CATALUNYA

"Sánchez torna el regal formant un govern tenebrós "
«Si hi afegeixes Borrell i les seues obsessions, aleshores la constel·lació de persones que seuran al costat de Sánchez a la taula de govern adquireix una dimensió certament preocupant»

Vicent Partal

Un dels primers nomenaments que es van saber del govern Sánchez va ser el de Josep Borrell. Quan es va fer públic molts varen pensar que havia estat un error gravíssim, però que segurament seria l’únic. Tanmateix, ahir, després de presentar ell mateix la llista completa, es va comprovar que Pedro Sánchez havia fet el pitjor govern que ens hauríem pogut imaginar, un autèntic esguerro que no saps per on agafar.

Hi ha una vice-presidenta, Carmen Calvo, que va ser la negociadora del 155 i es vantava de ser-ho. Hi ha un ministre d’Interior marcat per greus acusacions d’haver permès tortures mentre era jutge i que havia estat designat pel PP –pel PP!– al Consell General del Poder Judicial. Hi trobem una ministra de Medi, Teresa Ribera, que va ser la responsable d’autoritzar ni més ni menys que el Castor. Un ministre d’Agricultura, Luís Planas, que com a ambaixador al Marroc va ser capaç de retre homenatge, com aquell qui res, a un dels dirigents franquistes més sanguinaris. I un ministre de Cultura, Màxim Huerta, que tot i la seua vàlua com a escriptor és conegut per les tertúlies televisives i per un ús ben polèmic de Twitter a l’hora de parlar de política. Si hi afegeixes Borrell i les seues obsessions, aleshores la constel·lació de persones que seuran al costat de Sánchez a la taula de govern adquireix una dimensió certament preocupant.

Sobretot perquè indica que, en definitiva, Pedro Sánchez renuncia plenament a canviar les polítiques essencials del PP –com deu riure, a hores d’ara, Florentino Pérez! Però també perquè palesa que el PSOE no ha entès que els grups sobiranistes i Podem no els van votar a ells, sinó que varen votar contra Rajoy.

És especialment greu, pel moment que vivim, aquesta determinació en favor de la repressió i l’excepcionalitat, que sembla ben clara. Perquè Calvo no pot sinó defensar el 155 i perquè el nomenament com a ministre d’Interior d’un jutge de la desacreditada Audiència espanyola, que acumula en persona la major part de condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Espanya, és directament tenebrós. Ni el PP no s’havia atrevit mai a fer una cosa semblant.

Quan Sánchez va ser elegit president, els diputats de Podem varen reaccionar cridant ‘Sí que es pot’, mentre els diputats independentistes anaven a felicitar el nou primer ministre espanyol, que havien votat en canvi de res. No sabien aleshores, encara, que Sánchez formaria un govern pensat sobretot per anar contra ells i contra els qui ells representaven. Espere que avui, després de veure els nomenaments, ja no tinguen cap dubte de les conseqüències d’aquest regal i comencen a pensar de seguida com aturar-lo.

Informa:VILAWEB.CAT (7-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734748