LA CAIGUDA DEL VIRREI MILLO: DE L'OPERACIÓ DIÀLEG AL 155 ,PASSANT PER LES PORRES DE L'1-O

La destitució d’Enric Millo com a delegat del govern espanyol a Catalunya és qüestió de dies, quan ho decideixi el nou govern de Pedro Sánchez. El canvi de president espanyol implicarà el relleu dels delegats, i Millo deixarà de ser-ho després d’un any i mig, des del nomenament del 18 de novembre del 2016.

Millo és un supervivent polític. Fou militant d’Unió Democràtica i diputat per CiU al parlament entre el 1995 i el 2003, quan va fer el salt al PP. Abans, però, havia provat d’incorporar-se a Esquerra Republicana, segons que va relatar Joan Puigcercós. Ell sempre ho ha desmentit, i va amenaçar VilaWeb i el mateix Puigcercós de presentar una querella, tot que finalment no ho va fer. Sigui com sigui, des d’aleshores ha estat al PP. El 2010 va tornar al parlament, on va estar-s’hi fins al 2016.

Aquests últims mesos, durant la intervenció amb el 155, s’ha dedicat a exercir de virrei, ostentant la representació del govern espanyol a Catalunya i, fins i tot, va oferir conferències de premsa amb el logotip de la Generalitat durant la jornada electoral del 21 de desembre, la mateixa en què el seu partit, el PP, quedava última força al Parlament de Catalunya, amb només quatre diputats. Abans, havia estat una de les puntes de llança de l’anomenada operació diàleg del govern espanyol amb Catalunya, una operació que tenia més elements de màrqueting polític que no pas de propostes reals.

Quan cessarà del càrrec?
La llei del règim jurídic del sector públic estableix que els delegats del govern espanyol es nomenen amb un decret del consell de ministres, a proposta del president. Aquestes últimes hores, s’han anunciat els ministres del nou executiu de Pedro Sánchez. Millo continua com a delegat fins que no hi hagi una reunió del consell de ministres en què es decideixi la seva destitució.

Un cop destituït, el govern espanyol nomenarà el nou delegat a Catalunya, un càrrec que serà efectiu quan n’hagi pres possessió.

De l’operació diàleg a la violència de l’1-O


El mandat de Millo com a delegat del govern espanyol va començar amb cara amable. Pretenia de vendre una operació diàleg que més aviat fou una operació de màrqueting del govern espanyol, una simulació que va acabar en no res. Aquest seria el principi rector d’una estratègia que pretenia mostrar una suposada mà oberta de la Moncloa i confrontar-ho amb un presumpte immobilisme de la Generalitat.

La fallida operació diàleg i la ‘pluja de milions’ que va anunciar-se per a Catalunya va acabar aviat. L’invent no va funcionar, tot i abocar-hi tones de paper i litres de tinta. Novament, va quedar demostrada la manca de voluntat real de diàleg, perquè el govern espanyol no ha volgut acceptar mai que el conflicte català es pugui resoldre a les urnes, en un referèndum acordat. Aquesta reivindicació de la gran majoria de la societat catalana no ha tingut resposta els últims set anys.

Com a cap dels cossos de policia espanyols desplaçats a Catalunya, juntament amb el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, Millo és el responsable del dispositiu que volia impedir el referèndum del primer d’octubre i, per tant, de l’actuació violenta de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil aquell dia, que va causar més d’un miler de ferits. Millo va justificar aquella actuació i va declarar: ‘Ens veiem obligats a fer allò que no volíem.’

Persona ‘non grata‘


Arran de la violència policíaca contra els votants, diversos ajuntaments, com els de Girona, Vic i Montblanc, van aprovar mocions en què declaraven Millo persona non grata. També va fer, per unanimitat, la Diputació de Girona, arran de la repressió del referèndum. El discurs més dur va ser el del diputat de la CUP Lluc Salellas, que va llegir una carta que havia escrit a Millo.

Una de les seves últimes polèmiques, precisament, ha estat relacionada amb la batllessa de Girona, Marta Madrenas. Millo va denunciar-la a la fiscalia per haver fet una ‘crida a la revolució’ en un acte contra els empresonaments de Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa.

Un 155 de ‘cirurgia més fina’


Mentre l’autonomia de Catalunya ha restat suspesa, Millo s’ha vanagloriat de dirigir la intervenció espanyola. Realment, qui ha articulat i coordinat l’aplicació del 155 ha estat el secretari d’estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, mà dreta de Soraya Sáenz de Santamaria. No obstant això, Millo ha ofert regularment conferències de premsa com a cara visible del govern espanyol a Catalunya.

A més, va amenaçar de continuar aplicant el 155 amb una ‘cirurgia més fina’ quan es formés govern a Catalunya. Millo va elogiar les bondats del 155 i va dir que es podia continuar intervenint Catalunya per frenar decisions de la Generalitat que, a parer seu, xoquessin amb la legalitat.

Permissivitat amb l’extrema dreta


L’auge de l’extrema dreta espanyolista a Catalunya ha coincidit amb la repressió contra el referèndum i l’independentisme. Millo no ha denunciat els actes vandàlics ni les agressions de grups d’extrema dreta organitzats contra l’independentisme. Com a màxim responsable dels cossos de policia espanyols, tampoc no ha perseguit aquests grupuscles ni els ha controlat.

Així mateix, ha participat en manifestacions que defensaven la unitat d’Espanya en què hi ha hagut una presència destacada de l’extrema dreta, que ha acabat causant incidents i agressions, normalment al final d’aquestes mobilitzacions.

El paper galdós dels atemptats del 17 d’agost


Durant les hores crítiques després de l’atemptat del 17 d’agost a Barcelona i abans de l’atemptat a Cambrils, va haver-hi una reunió dels comandaments de la policia espanyola i la Guàrdia Civil amb Enric Millo i Mariano Rajoy, que va arribar a Barcelona al vespre. En aquell gabinet de crisi, no van ser-hi presents els Mossos d’Esquadra, que van encapçalar la reacció contra els atemptats i van desarticular la cèl·lula gihadista. El matí del 18 d’agost, també hi havia l’ex-vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría i l’ex-ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido.

L’endemà, van haver de rectificar. Rajoy, Sáenz de Santamaría, Zoido i Millo van incorporar-se al gabinet de crisi de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra i l’Ajuntament de Barcelona a la reunió que es feia a la seu del Departament d’Interior de la Generalitat.

Informa:VILAWEB.CAT (7-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027111