LA CAIGUDA DEL VIRREI MILLO: DE L'OPERACIÓ DIÀLEG AL 155 ,PASSANT PER LES PORRES DE L'1-O

La destitució d’Enric Millo com a delegat del govern espanyol a Catalunya és qüestió de dies, quan ho decideixi el nou govern de Pedro Sánchez. El canvi de president espanyol implicarà el relleu dels delegats, i Millo deixarà de ser-ho després d’un any i mig, des del nomenament del 18 de novembre del 2016.

Millo és un supervivent polític. Fou militant d’Unió Democràtica i diputat per CiU al parlament entre el 1995 i el 2003, quan va fer el salt al PP. Abans, però, havia provat d’incorporar-se a Esquerra Republicana, segons que va relatar Joan Puigcercós. Ell sempre ho ha desmentit, i va amenaçar VilaWeb i el mateix Puigcercós de presentar una querella, tot que finalment no ho va fer. Sigui com sigui, des d’aleshores ha estat al PP. El 2010 va tornar al parlament, on va estar-s’hi fins al 2016.

Aquests últims mesos, durant la intervenció amb el 155, s’ha dedicat a exercir de virrei, ostentant la representació del govern espanyol a Catalunya i, fins i tot, va oferir conferències de premsa amb el logotip de la Generalitat durant la jornada electoral del 21 de desembre, la mateixa en què el seu partit, el PP, quedava última força al Parlament de Catalunya, amb només quatre diputats. Abans, havia estat una de les puntes de llança de l’anomenada operació diàleg del govern espanyol amb Catalunya, una operació que tenia més elements de màrqueting polític que no pas de propostes reals.

Quan cessarà del càrrec?
La llei del règim jurídic del sector públic estableix que els delegats del govern espanyol es nomenen amb un decret del consell de ministres, a proposta del president. Aquestes últimes hores, s’han anunciat els ministres del nou executiu de Pedro Sánchez. Millo continua com a delegat fins que no hi hagi una reunió del consell de ministres en què es decideixi la seva destitució.

Un cop destituït, el govern espanyol nomenarà el nou delegat a Catalunya, un càrrec que serà efectiu quan n’hagi pres possessió.

De l’operació diàleg a la violència de l’1-O


El mandat de Millo com a delegat del govern espanyol va començar amb cara amable. Pretenia de vendre una operació diàleg que més aviat fou una operació de màrqueting del govern espanyol, una simulació que va acabar en no res. Aquest seria el principi rector d’una estratègia que pretenia mostrar una suposada mà oberta de la Moncloa i confrontar-ho amb un presumpte immobilisme de la Generalitat.

La fallida operació diàleg i la ‘pluja de milions’ que va anunciar-se per a Catalunya va acabar aviat. L’invent no va funcionar, tot i abocar-hi tones de paper i litres de tinta. Novament, va quedar demostrada la manca de voluntat real de diàleg, perquè el govern espanyol no ha volgut acceptar mai que el conflicte català es pugui resoldre a les urnes, en un referèndum acordat. Aquesta reivindicació de la gran majoria de la societat catalana no ha tingut resposta els últims set anys.

Com a cap dels cossos de policia espanyols desplaçats a Catalunya, juntament amb el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, Millo és el responsable del dispositiu que volia impedir el referèndum del primer d’octubre i, per tant, de l’actuació violenta de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil aquell dia, que va causar més d’un miler de ferits. Millo va justificar aquella actuació i va declarar: ‘Ens veiem obligats a fer allò que no volíem.’

Persona ‘non grata‘


Arran de la violència policíaca contra els votants, diversos ajuntaments, com els de Girona, Vic i Montblanc, van aprovar mocions en què declaraven Millo persona non grata. També va fer, per unanimitat, la Diputació de Girona, arran de la repressió del referèndum. El discurs més dur va ser el del diputat de la CUP Lluc Salellas, que va llegir una carta que havia escrit a Millo.

Una de les seves últimes polèmiques, precisament, ha estat relacionada amb la batllessa de Girona, Marta Madrenas. Millo va denunciar-la a la fiscalia per haver fet una ‘crida a la revolució’ en un acte contra els empresonaments de Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa.

Un 155 de ‘cirurgia més fina’


Mentre l’autonomia de Catalunya ha restat suspesa, Millo s’ha vanagloriat de dirigir la intervenció espanyola. Realment, qui ha articulat i coordinat l’aplicació del 155 ha estat el secretari d’estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, mà dreta de Soraya Sáenz de Santamaria. No obstant això, Millo ha ofert regularment conferències de premsa com a cara visible del govern espanyol a Catalunya.

A més, va amenaçar de continuar aplicant el 155 amb una ‘cirurgia més fina’ quan es formés govern a Catalunya. Millo va elogiar les bondats del 155 i va dir que es podia continuar intervenint Catalunya per frenar decisions de la Generalitat que, a parer seu, xoquessin amb la legalitat.

Permissivitat amb l’extrema dreta


L’auge de l’extrema dreta espanyolista a Catalunya ha coincidit amb la repressió contra el referèndum i l’independentisme. Millo no ha denunciat els actes vandàlics ni les agressions de grups d’extrema dreta organitzats contra l’independentisme. Com a màxim responsable dels cossos de policia espanyols, tampoc no ha perseguit aquests grupuscles ni els ha controlat.

Així mateix, ha participat en manifestacions que defensaven la unitat d’Espanya en què hi ha hagut una presència destacada de l’extrema dreta, que ha acabat causant incidents i agressions, normalment al final d’aquestes mobilitzacions.

El paper galdós dels atemptats del 17 d’agost


Durant les hores crítiques després de l’atemptat del 17 d’agost a Barcelona i abans de l’atemptat a Cambrils, va haver-hi una reunió dels comandaments de la policia espanyola i la Guàrdia Civil amb Enric Millo i Mariano Rajoy, que va arribar a Barcelona al vespre. En aquell gabinet de crisi, no van ser-hi presents els Mossos d’Esquadra, que van encapçalar la reacció contra els atemptats i van desarticular la cèl·lula gihadista. El matí del 18 d’agost, també hi havia l’ex-vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría i l’ex-ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido.

L’endemà, van haver de rectificar. Rajoy, Sáenz de Santamaría, Zoido i Millo van incorporar-se al gabinet de crisi de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra i l’Ajuntament de Barcelona a la reunió que es feia a la seu del Departament d’Interior de la Generalitat.

Informa:VILAWEB.CAT (7-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734734