ELS LLETRATS DEL PARLAMENT, MOLESTOS AMB L'ESTIL CARRIZOSA

La Mesa i la Junta de Portaveus del Parlament han esdevingut els darrers dos anys en un camp de batalla polític de primer nivell. Fins i tot, s’ha generat un nou tipus de víctima col·lateral de la tensió política viscuda pel procés sobiranista: els lletrats del Parlament. Els serveis jurídics de la cambra han estat protagonistes en els darrers mesos, amb el focus mediàtic i polític, i obligats en certa manera a fer de jurisconsults i mediadors en el batibull parlamentari viscut. Però en aquesta legislatura, lletrats consultats per aquest diari asseguren que s’ha traspassat una línia vermella. El que ha fet vessar el got és el ‘to’ que el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, hauria utilitzat amb els lletrats i el secretari general, Xavier Muro, en reunions de Mesa i Junta de Portaveus.

“No només és la pressió que ens posen a sobre, sinó a l’escrutini que ens someten i les advertències de què si no ens oposem a certes decisions de la Mesa o de la Junta de Portaveus ens diu que som còmplices”, expliquen alguns dels lletrats. Una situació que s’ha arribat a plantejar a les reunions de la Junta de Lletrats, unes trobades tècniques on els advocats del Parlament posen en comú els expedients assignats. “En vam parlar per aviam com plantejar una resposta”, asseguren les mateixes fonts. "No pot ser que els nostres informes o les nostres opinions siguin argumentaris polítics", afegeixen. "Ho va fer a Carme Forcadell, que un bon dia, en plena reunió li va dir delinqüent", detallen les mateixes fonts.

El malestar ha crescut després que en una de les reunions de Junta de Portaveus, Carrizosa va advertir el secretari general que podria incórrer en la col·laboració d’algun delicte i li va retreure poca oposició a les decisions de la majoria independentista de la Mesa. També, el portaveu de Ciutadans es va queixar de l’opinió expressada per alguns lletrats a les xarxes socials o als diferents mitjans de comunicació on col·laboren. “El malestar és evident, però com a cos de lletrats volem evitar el conflicte directe”, al·leguen. De moment, la primera “víctima oficial” d’aquesta tensió emocional ha estat el lletrat major de la cambra, el veterà Antoni Bayona, deixava el càrrec de comú acord amb el president Roger Torrent després de mesos d’embolics i discusions.

Però, no només els lletrats comencen a tenir la mosca al nas amb l’estil Carrizosa. Dilluns a la tarda, el president Torrent va convocar els portaveus a una reunió per consensuar la política respecte els llaços grocs a l’hemicicle que havia generat una forta polèmica en el primer ple rutinari de la legislatura. El malestar de tots els portaveus amb el to de Carrizosa es va fer notori en el debat, fins i tot, la incomoditat es va notar en el portaveu del PPC, Alejandro Fernández.

Informa:ELMON.CAT (7-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734733