ELS LLETRATS DEL PARLAMENT, MOLESTOS AMB L'ESTIL CARRIZOSA

La Mesa i la Junta de Portaveus del Parlament han esdevingut els darrers dos anys en un camp de batalla polític de primer nivell. Fins i tot, s’ha generat un nou tipus de víctima col·lateral de la tensió política viscuda pel procés sobiranista: els lletrats del Parlament. Els serveis jurídics de la cambra han estat protagonistes en els darrers mesos, amb el focus mediàtic i polític, i obligats en certa manera a fer de jurisconsults i mediadors en el batibull parlamentari viscut. Però en aquesta legislatura, lletrats consultats per aquest diari asseguren que s’ha traspassat una línia vermella. El que ha fet vessar el got és el ‘to’ que el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, hauria utilitzat amb els lletrats i el secretari general, Xavier Muro, en reunions de Mesa i Junta de Portaveus.

“No només és la pressió que ens posen a sobre, sinó a l’escrutini que ens someten i les advertències de què si no ens oposem a certes decisions de la Mesa o de la Junta de Portaveus ens diu que som còmplices”, expliquen alguns dels lletrats. Una situació que s’ha arribat a plantejar a les reunions de la Junta de Lletrats, unes trobades tècniques on els advocats del Parlament posen en comú els expedients assignats. “En vam parlar per aviam com plantejar una resposta”, asseguren les mateixes fonts. "No pot ser que els nostres informes o les nostres opinions siguin argumentaris polítics", afegeixen. "Ho va fer a Carme Forcadell, que un bon dia, en plena reunió li va dir delinqüent", detallen les mateixes fonts.

El malestar ha crescut després que en una de les reunions de Junta de Portaveus, Carrizosa va advertir el secretari general que podria incórrer en la col·laboració d’algun delicte i li va retreure poca oposició a les decisions de la majoria independentista de la Mesa. També, el portaveu de Ciutadans es va queixar de l’opinió expressada per alguns lletrats a les xarxes socials o als diferents mitjans de comunicació on col·laboren. “El malestar és evident, però com a cos de lletrats volem evitar el conflicte directe”, al·leguen. De moment, la primera “víctima oficial” d’aquesta tensió emocional ha estat el lletrat major de la cambra, el veterà Antoni Bayona, deixava el càrrec de comú acord amb el president Roger Torrent després de mesos d’embolics i discusions.

Però, no només els lletrats comencen a tenir la mosca al nas amb l’estil Carrizosa. Dilluns a la tarda, el president Torrent va convocar els portaveus a una reunió per consensuar la política respecte els llaços grocs a l’hemicicle que havia generat una forta polèmica en el primer ple rutinari de la legislatura. El malestar de tots els portaveus amb el to de Carrizosa es va fer notori en el debat, fins i tot, la incomoditat es va notar en el portaveu del PPC, Alejandro Fernández.

Informa:ELMON.CAT (7-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027092