ELS LLETRATS DEL PARLAMENT, MOLESTOS AMB L'ESTIL CARRIZOSA

La Mesa i la Junta de Portaveus del Parlament han esdevingut els darrers dos anys en un camp de batalla polític de primer nivell. Fins i tot, s’ha generat un nou tipus de víctima col·lateral de la tensió política viscuda pel procés sobiranista: els lletrats del Parlament. Els serveis jurídics de la cambra han estat protagonistes en els darrers mesos, amb el focus mediàtic i polític, i obligats en certa manera a fer de jurisconsults i mediadors en el batibull parlamentari viscut. Però en aquesta legislatura, lletrats consultats per aquest diari asseguren que s’ha traspassat una línia vermella. El que ha fet vessar el got és el ‘to’ que el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, hauria utilitzat amb els lletrats i el secretari general, Xavier Muro, en reunions de Mesa i Junta de Portaveus.

“No només és la pressió que ens posen a sobre, sinó a l’escrutini que ens someten i les advertències de què si no ens oposem a certes decisions de la Mesa o de la Junta de Portaveus ens diu que som còmplices”, expliquen alguns dels lletrats. Una situació que s’ha arribat a plantejar a les reunions de la Junta de Lletrats, unes trobades tècniques on els advocats del Parlament posen en comú els expedients assignats. “En vam parlar per aviam com plantejar una resposta”, asseguren les mateixes fonts. "No pot ser que els nostres informes o les nostres opinions siguin argumentaris polítics", afegeixen. "Ho va fer a Carme Forcadell, que un bon dia, en plena reunió li va dir delinqüent", detallen les mateixes fonts.

El malestar ha crescut després que en una de les reunions de Junta de Portaveus, Carrizosa va advertir el secretari general que podria incórrer en la col·laboració d’algun delicte i li va retreure poca oposició a les decisions de la majoria independentista de la Mesa. També, el portaveu de Ciutadans es va queixar de l’opinió expressada per alguns lletrats a les xarxes socials o als diferents mitjans de comunicació on col·laboren. “El malestar és evident, però com a cos de lletrats volem evitar el conflicte directe”, al·leguen. De moment, la primera “víctima oficial” d’aquesta tensió emocional ha estat el lletrat major de la cambra, el veterà Antoni Bayona, deixava el càrrec de comú acord amb el president Roger Torrent després de mesos d’embolics i discusions.

Però, no només els lletrats comencen a tenir la mosca al nas amb l’estil Carrizosa. Dilluns a la tarda, el president Torrent va convocar els portaveus a una reunió per consensuar la política respecte els llaços grocs a l’hemicicle que havia generat una forta polèmica en el primer ple rutinari de la legislatura. El malestar de tots els portaveus amb el to de Carrizosa es va fer notori en el debat, fins i tot, la incomoditat es va notar en el portaveu del PPC, Alejandro Fernández.

Informa:ELMON.CAT (7-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318468