PRESOS, LLEIS SOCIALS I REUNIÓ AMB TORRA: ELS PRIMERS DEURES DE SÁNCHEZ AMB CATALUNYA

"Presos, lleis socials i reunió amb Torra: els deures de Sánchez amb Catalunya "

El govern del PSOE es posa a caminar amb Catalunya com a assignatura pendent; el president de la Generalitat ofereix diàleg però insisteix que això no equival a la rendició de l'independentisme

 

Oriol March



Amb el consell de ministres enllestit, Pedro Sánchez afrontarà uns primers dies a la Moncloa marcats en bona mesura per les relacions amb Catalunya. El president de la Generalitat, Quim Torra, l'ha emplaçat públicament a una reunió, per bé que el nucli dur del líder del PSOE no ho considera una qüestió d'emergència. En tot cas, el nou president del govern espanyol haurà de desplegar una estratègia per rebaixar la tensió promoguda per Mariano Rajoy cap a Catalunya, ja sigui a través d'una nova etapa de diàleg -sempre emmarcada dins la Constitució- o bé amb la relació entre conselleries i ministeris. Una relació que ara es reprendrà després del 155.

Aquests són els deues que afronta Sánchez quant a la carpeta catalana:

1. Reunió amb Torra

"No passarà a Catalunya res fins que ells dos es reuneixin", comentava aquest dimecres un alt dirigent parlamentari. Després de l'adeu de Rajoy, artífex de la repressió i de l'estratègia judicial per escapçar la cúpula del procés, l'arribada de Sánchez a la Moncloa suposa obrir una nova etapa. El líder del PSOE va ser molt dur amb Torra abans de ser president -les acusacions de "racista" i les comparacions amb Le Pen estaven a l'ordre del dia-, però en el debat de la moció de censura va abaixar el to, també per aconseguir els vots de PDECat i ERC pràcticament sense contrapartides.

Aquesta cita entre presidents, segons les fonts consultades, s'hauria de celebrar entre el juny i el juliol. No hi ha una cita oficial entre els màxims dirigents de la Generalitat i de la Moncloa des de l'abril del 2016, l'única trobada pública entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy. Torra hi anirà amb tres qüestions sota el braç: escatir el posicionament de Sánchez sobre el dret a l'autodeterminació -contrària, si no hi ha sorpresa majúscula-, saber l'opinió que té al voltant dels drets civils, i la voluntat de recuperar les setze lleis supeses pel Tribunal Constitucional (TC) de caire social mentre durava el 155.

El president de la Generalitat, en la compareixença per explicar la formació del Govern, ha recalcat que dialogar no ha d'implicar la "renúncia" total de l'independentisme. Torra, des que va assumir el mandat, ha reivindicat el resultat del referèndum de l'1-O i ha deixat clar que s'ha d'aplicar "sense interferències" de l'Estat.

 

2. Situació dels presos

 

Els familiars dels nou presos polítics tenen dos objectius, un de màxims -l'alliberament a l'espera de judici- i un de mínims, que és l'acostament cap a presons catalanes. Torra recordava aquest diimecres al Parlament el cas del fill de Txell Bonet i Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, que ha recorregut més de 34.000 quilòmetres des que el seu pare és a la presó -16 d'octubre de l'any passat-. La situació dels dirigents privats de llibertat a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco podria variar sempre i quan la Fiscalia General de l'Estat retirés les querelles o fes algun gest de distensió.

Els familiars dels nou presos polítics tenen dos objectius, un de màxims -l'alliberament a l'espera de judici- i un de mínims, que és l'acostament cap a presons catalanes

Aquesta distensió, però, seria observada amb recel per amplis sectors del Congrés dels Diputats, començant per PP i Ciutadans -que ja han criticat Sánchez per haver estat escollit amb els vots dels independentistes- i acabant per veus destacades del PSOE. Unes veus, com les d'Alfonso Guerra o de Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que s'han alineat sense matisos amb la política judicial empresa per Rajoy.

 

3. Intervenció financera

 

En el moment en què Torra va nomenar consellers empresonats i exiliats en la primera alineació del Govern, Rajoy i Sánchez van pactar mantenir les finances catalanes controlades al nivell del novembre del 2015. En aquell moment, just després de la declaració de sobirania votada per Junts pel Sí i ERC, es van començar a aplicar mesures de control més exigents que a la resta de comunitats adherides al fons de liquiditat autonòmica (FLA). L'executiu català, de fet, ja havia hagut d'anar informant periòdicament dels pagaments fets amb aquests diners des que el 2012 va demanar recursos a aquest mecanisme habilitat per l'Estat.

El vicepresident Pere Aragonès, en prendre possessió del despatx de conseller d'Economia aquest dilluns, va proclamar que la intervenció financera ja s'havia acabat. "A partir d'avui tornem a posar en marxa el departament d'Economia i Hisenda després dels mesos d'intervenció per l'article 155", va indicar Aragonès. En tot cas, el PSOE ja ha deixat clar que les mesures del 2015 només s'aixecaran en cas que es compleixi la llei.

 

4. Lleis socials

 

En la reunió d'aquest dijous, la primera ordinària de la legislatura, el Govern té previst presentar al·legacions per les lleis d'alt contingut social que van ser recorregudes durant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. De fet, l'executiu impugnarà la intervenció de l'autonomia en general. Les normes suspeses pel Tribunal Constitucional (TC), segons va indicar Sánchez durant el debat de la moció de censura al Congrés dels Diputats, es poden convertir en un dels primers estadis per al diàleg.

Les normes suspeses pel Tribunal Constitucional, segons Sánchez, es poden convertir en un dels primers estadis per al diàleg

El TC va instar ahir el Govern a presentar nous recursos contra les lleis tombades ara que s'ha aixecat la intervenció de l'autonomia. El ple de l'alt tribunal dona ara 15 dies al recent format executiu de Torra per formular noves al·legacions que defensin la constitucionalitat de lleis catalanes ja suspeses -perquè ja han estat admeses a tràmit-, com la del canvi climàtic, la del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, o la de l'Agència de Protecció Social.

 

5. Infraestructures

 

Un dels xocs més habituals entre l'Estat i la Generalitat és per les infraestructures. Els incompliments en el capítol d'inversions formen part del paisatge: l'any passat, Adif i Renfe no van executar el 27% dels projectes pressupostats. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha llançat un avís al nou ministre de Foment, José Luís Ábalos: "No podrem afrontar cap relació bilateral entre conselleries i ministeris extrets del context polític". En aquests termes s'ha expressat durant l'escenificació del relleu al capdavant del Port de Barcelona, on Mercè Conesa succeirà al juliol Sixte Cambra.

Entre les prioritats de Calvet a l'hora de parlar amb Ábalos -home fort de Sánchez al partit i valencià- es troben la gestió de Rodalies, la gestió individualitzada de l'Aeroport del Prat, la xarxa viària i l'habitatge. I, per descomptat, el Corredor Mediterrani i els accessos viaris i ferroviaris al port, que ja formaven part de la llista de 46 punts que Puigdemont va dur a Rajoy l'abril del 2016. Un reguitzell de demandes que, segons va dir Sánchez al debat d'investidura, poden ser abordades. Menys una, en principi: la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (7-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734746