NOMËS 4 JUGADORS CATALANS ANIRAN AL MUNDIAL DE RÚSSIA DE FUTBOL

"Catalunya perd força al Mundial de Rússia "

 

Bernat Aguilar

 

Els futbolistes van i venen, creixen, rendeixen i se'n van. I cada cert temps hi ha canvis generacionals. Aquests moviments sobretot queden palesos en les etapes de Mundials. Cada quatre anys toca la cita més important a nivell de seleccions i tots els països han de fer renovació del seu armari.

I aquest cas també ha afectat la representació catalana en els Mundials de futbol. En els últims anys la selecció espanyola s'ha nodrit de molts de futbolistes nascuts a Catalunya, i gràcies a ells han arribat gran part dels èxits internacionals, com la victòria al Mundial de Sud-àfrica del 2010.
Decreix la presència catalana a Rússia

Concretament a la cita d'aquest mes de juny només hi haurà la representació de quatre futbolistes catalans a Rússia. I el regust és molt blaugrana, tal com també ha passat en els últims anys, però amb una excepció.

Gerard Piqué, Sergio Busquets i Jordi Alba són els tres jugadors del Barça que disputaran la competició amb el combinat espanyol. Tres futbolistes clau a can Barça i també tres peces inamovibles a l'onze de La Roja. Piqué lidera la defensa, Alba és el perill i la salvació de la banda esquerra i Busquets és l'equilibri de l'equip dirigit per Julen Lopetegui.

I també en clau catalana hi ha un nou futbolista que debuta en un Mundial que juga amb el Senegal. Keita Baldé, actual extrem del Mònaco, va néixer fa 23 anys a Arbúcies. Format a les categories inferiors del Barça, va créixer professionalment a la Lazio abans de fitxar ara fa un any pel club monegasc. Fill de pares senegalesos, Baldé es va decantar per jugar pel Senegal, però també va debutar amb Catalunya el desembre de l'any 2015 en un partit amistós de la selecció catalana contra el País Basc.

Catalans al Mundial de Rússia 2018
Futbolista Club Naixement
Gerard Piqué Barça Barcelona
Sergio Busquets Barça Badia del Vallès
Jordi Alba Barça Hospitalet
Keita Baldé Mònaco Arbúcies

 

Un més al Brasil

 

Però la cosa no va ser gaire més desmesurada al Brasil. Ara fa quatre anys van ser cinc els catalans que van disputar la competició de seleccions més important, tots ells del Barça. Piqué, Busquets i Jordi Alba, els tres que repeteixen convocatòria, ja eren titulars en aquell conjunt dirigit per Vicente del Bosque.

Per a Xavi Hernández i Cesc Fàbregas va ser l'últim Mundial i el tram final del protagonisme amb el combinat espanyol. El Mundial del 2014 va ser l'última participació del futbolista de Terrassa amb Espanya, mentre que Cesc encara va seguir en convocatòries fins a l'Eurocopa del 2016.

Catalans al Mundial del Brasil 2014
Xavi Hernández Sergio Busquets
Cesc Fàbregas Jordi Alba
Gerard Piqué

 

Primer títol espanyol i rècord català

 

Però si hem de parlar de l'èxit català en un Mundial només cal mirar al títol de la selecció espanyola del 2010. En aquell equip eren titulars i vitals Piqué, Carles Puyol, Joan Capdevila, Busquets i Xavi. Cinc catalans que van donar a Espanya la seva primera Copa del Món.

I en la recordada final del gol d'Iniesta al Soccer City de Johannesburg, a la nit del gran èxit del futbol espanyol, cinc futbolistes catalans van ser titulars, i Cesc Fàbregas va ser el sisè català en disputar la final. El migcampista d'Arenys va sortir a la segona meitat del partit per acabar sent providencial i fent l'assistència de l'únic gol en aquella nit màgica. A més dels sis protagonistes catalans, el rècord va arribar amb la presència de Víctor Valdés, el setè català en aquell equip, però que no va acabar disputant cap minut en aquell torneig.

Catalans al Mundial de Sud-àfrica 2010
Carles Puyol Cesc Fàbregas
Víctor Valdés Gerard Piqué
Joan Capdevila Sergio Busquets
Xavi Hernández

La xifra d'aquest Mundial de Rússia (quatre catalans) és el retorn als orígens dels dos primers Mundials del segle XXI. Al 2006 van jugar amb la selecció espanyola també quatre jugadors catalans: Luis García, Puyol, Xavi i Cesc. Mirant més enllà, a Corea del Sud i Japó el 2002 els també quatre catalans mundialistes van ser Xavi, Puyol, Albert Luque i Sergio González. I ara repetint amb quatre jugadors Catalunya torna a veure com la seva presència en un Mundial de futbol torna a decaure.

Informa:ELNACIONAL.CAT (7-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318476