NOMËS 4 JUGADORS CATALANS ANIRAN AL MUNDIAL DE RÚSSIA DE FUTBOL

"Catalunya perd força al Mundial de Rússia "

 

Bernat Aguilar

 

Els futbolistes van i venen, creixen, rendeixen i se'n van. I cada cert temps hi ha canvis generacionals. Aquests moviments sobretot queden palesos en les etapes de Mundials. Cada quatre anys toca la cita més important a nivell de seleccions i tots els països han de fer renovació del seu armari.

I aquest cas també ha afectat la representació catalana en els Mundials de futbol. En els últims anys la selecció espanyola s'ha nodrit de molts de futbolistes nascuts a Catalunya, i gràcies a ells han arribat gran part dels èxits internacionals, com la victòria al Mundial de Sud-àfrica del 2010.
Decreix la presència catalana a Rússia

Concretament a la cita d'aquest mes de juny només hi haurà la representació de quatre futbolistes catalans a Rússia. I el regust és molt blaugrana, tal com també ha passat en els últims anys, però amb una excepció.

Gerard Piqué, Sergio Busquets i Jordi Alba són els tres jugadors del Barça que disputaran la competició amb el combinat espanyol. Tres futbolistes clau a can Barça i també tres peces inamovibles a l'onze de La Roja. Piqué lidera la defensa, Alba és el perill i la salvació de la banda esquerra i Busquets és l'equilibri de l'equip dirigit per Julen Lopetegui.

I també en clau catalana hi ha un nou futbolista que debuta en un Mundial que juga amb el Senegal. Keita Baldé, actual extrem del Mònaco, va néixer fa 23 anys a Arbúcies. Format a les categories inferiors del Barça, va créixer professionalment a la Lazio abans de fitxar ara fa un any pel club monegasc. Fill de pares senegalesos, Baldé es va decantar per jugar pel Senegal, però també va debutar amb Catalunya el desembre de l'any 2015 en un partit amistós de la selecció catalana contra el País Basc.

Catalans al Mundial de Rússia 2018
Futbolista Club Naixement
Gerard Piqué Barça Barcelona
Sergio Busquets Barça Badia del Vallès
Jordi Alba Barça Hospitalet
Keita Baldé Mònaco Arbúcies

 

Un més al Brasil

 

Però la cosa no va ser gaire més desmesurada al Brasil. Ara fa quatre anys van ser cinc els catalans que van disputar la competició de seleccions més important, tots ells del Barça. Piqué, Busquets i Jordi Alba, els tres que repeteixen convocatòria, ja eren titulars en aquell conjunt dirigit per Vicente del Bosque.

Per a Xavi Hernández i Cesc Fàbregas va ser l'últim Mundial i el tram final del protagonisme amb el combinat espanyol. El Mundial del 2014 va ser l'última participació del futbolista de Terrassa amb Espanya, mentre que Cesc encara va seguir en convocatòries fins a l'Eurocopa del 2016.

Catalans al Mundial del Brasil 2014
Xavi Hernández Sergio Busquets
Cesc Fàbregas Jordi Alba
Gerard Piqué

 

Primer títol espanyol i rècord català

 

Però si hem de parlar de l'èxit català en un Mundial només cal mirar al títol de la selecció espanyola del 2010. En aquell equip eren titulars i vitals Piqué, Carles Puyol, Joan Capdevila, Busquets i Xavi. Cinc catalans que van donar a Espanya la seva primera Copa del Món.

I en la recordada final del gol d'Iniesta al Soccer City de Johannesburg, a la nit del gran èxit del futbol espanyol, cinc futbolistes catalans van ser titulars, i Cesc Fàbregas va ser el sisè català en disputar la final. El migcampista d'Arenys va sortir a la segona meitat del partit per acabar sent providencial i fent l'assistència de l'únic gol en aquella nit màgica. A més dels sis protagonistes catalans, el rècord va arribar amb la presència de Víctor Valdés, el setè català en aquell equip, però que no va acabar disputant cap minut en aquell torneig.

Catalans al Mundial de Sud-àfrica 2010
Carles Puyol Cesc Fàbregas
Víctor Valdés Gerard Piqué
Joan Capdevila Sergio Busquets
Xavi Hernández

La xifra d'aquest Mundial de Rússia (quatre catalans) és el retorn als orígens dels dos primers Mundials del segle XXI. Al 2006 van jugar amb la selecció espanyola també quatre jugadors catalans: Luis García, Puyol, Xavi i Cesc. Mirant més enllà, a Corea del Sud i Japó el 2002 els també quatre catalans mundialistes van ser Xavi, Puyol, Albert Luque i Sergio González. I ara repetint amb quatre jugadors Catalunya torna a veure com la seva presència en un Mundial de futbol torna a decaure.

Informa:ELNACIONAL.CAT (7-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027112