LA GENERALITAT ES PERSONARÀ AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL EN CONTRA DEL 155

Primera roda de premsa del Consell Executiu després de la fi del 155. La portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, ha començat la roda de premsa recordant que la darrera va ser el 24 d'octubre, per part de l'exconseller de a Presidència, Jordi Turull, empresonat a Estremera. "Ell és qui hauria de ser aquí avui", ha sentenciat Artadi. Un inici per denunciar, ha dit, la "vulneració de drets" que es viu dins l'estat espanyol. La sessió del Consell Executiu ha començat a les 9:30 del matí i, entre altres coses, ha acordat personar-se contra l'aplicació de l'article 155 acordat pel Senat el 27 d'octubre de l'any passat. Ho farà en els recursos que ja hi ha en marxa que va interposar el Parlament i també Podem.

Artadi també ha anunciat que el Govern ha creat el comissionat del 155, anomenat comissionat pel desenvolupament de l'autogovern, que avaluarà els efectes del 155 i com fer un pla de xoc per combatre'ls. En aquesta línia, també s'impulsa l'Oficina de Drets Civils i Polítics i la creació de la direcció general de memòria història en el departament de Justícia.

"Hem recuperat la defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya", ha dit Artadi, remarcant que la Generalitat té ara capacitat de personar-se davant del Tribunal Constitucional. Una funció suspesa fins ara amb el 155 perquè el Govern es trobava sota les directrius de La Moncloa. La recuperació d'aquesta possibilitat afectarà, ha dit Artadi, a dotze lleis impugnades al Tribunal Constitucional. És el cas de la llei sobre la universalització de l'assistència sanitària, la llei de comerç, la llei del canvi climàtic o la darrera modificació de la llei de la presidència. Entre elles no hi a ni la llei del referèndum ni la llei de transitorietat jurídica, ja que Artadi ha argumentat que ja hi ha sentència en contra. "Hem d'estudiar què fem", ha dit, afegint que el Govern "no descarta res" però que ara està més "centrat" en les lleis socials.

La portaveu ha dit que espera que un govern de PSOE sigui sensible amb aquestes lleis socials i obri la porta a deixar que tirin endavant perquè "beneficien" a tota la població.

Artadi ha denunciat la "injustícia" i la "vulneració" dels drets fonamentals per part del govern espanyol en els darrers mesos i la situació de presó i exili dels anteriors consellers.

 


Sense data per la reunió amb Sànchez i "sorpresa" pel nou govern

 

La portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, ha dit que de moment no hi ha novetats sobre una propera reunió amb el president espanyol, Pedro Sánchez. "Catalunya és un dels temes més importants que té Sánchez sobre la taula", ha dit Artadi, asseverant que a parer seu la trobada hauria de ser demà mateix. "Ens agradaria que el nou president ens expliqués quin és el seu aproximament amb Catalunya. Volem escoltar quin és el seu projecte", ha afirmat.

Ha titllat d'"inquietant", però, el nomenament d'alguns ministres, com el cas del titular d'Interior, Fernando Grandre-Marlaska. "Estem sorpresos per algun nomenament però esperem que finalment sigui un govern progressista i que respecti els drets fonamentals", ha dit Artadi.

També ha admès, però, que des del Govern no són optimistes. "Veurem si s'han de fer perdonar els vots dels partits independentistes per estar al poder i exerciran encara una repressió més dura, o el govern espanyol obrirà una nova etapa", ha afirmat.

 


Explicacions a Institucions Penitenciàries per les imatges dels presos

 

Sobre les imatges dels consellers empresonats que publica avui l'ARA, el Govern ha dit que demanaria una investigació a Institucions Penitenciàries. "Volem demanar explicacions per la vulneració de drets. S'ha d'obrir una investigació, pels consellers i especialment per les famílies", ha asseverat Artadi.

Ha considerat que les imatges tenen un "gran impacte emocional" per una part de la població, ja que mostren exconsellers empresonats des de fa mesos i la "vulneració" de drets que suposa.

 


Els consellers se sumen a la querella contra Rajoy

 

Artadi també ha anunciat que els consellers se sumaran a la querella de Quim Torra contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy pel bloqueig al nomenament dels consellers presos i exiliats.

El president de la Generalitat va interposar la demanada penal contra el llavors president espanyol i també la seva número dos, Soraya Sáenz de Santamaría, per haver-se negat a publicar la designació de Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín al Diari Oficial de la Generalitat.

 


Cartes als líders europeus

 

La portaveu també ha explicat que el president de la Generalitat, Quim Torra, enviarà una carta als líders europeus denunciant la situació dels presos i exiliats i la "vulneració de drets fonamentals" que s'ha produït en els darrers mesos.

Per Artadi és clau que després de set mesos d'intervenció de la Generalitat s'expliqui a Europa què ha passat en aquest període i la resposta que ha donat el govern espanyol al Procés.

 


"La pancarta de llibertat de presos no es retirarà"

 

Ahir el president, Quim Torra, va explicar davant del Parlament l'estructura del seu nou Govern que finalment no incorpora consellers de l'anterior executiu, vetats pel govern espanyol. En la seva intervenció, però, es va esforçar a demanar diàleg al nou govern espanyol i li va reclamar "valentia" per negociar de forma bilateral amb la Generalitat.

Torra començarà demà divendres la roda de contactes amb tots els grups parlamentaris. A les 10 es reunirà amb la líder de l'oposició, Inés Arrimadas, i a les 12.30 es trobarà amb el cap de files del PSC, Miquel Iceta. Tanmateix, Arrimadas ja ha avançat que no hi assistirà perquè hi ha la pancarta de "llibertat de presos polítics" a la façana del Palau de la Generalitat.

Artadi ha contestat que la pancarta no es traurà fins que els presos siguin lliures. "Si no són capaços de separar el que és la política i el que són els drets és el seu problema (...) Torra mantindrà la mà estesa", ha afirmat. "Esperem que durant el dia d'avui canviï d'opinió", ha dit.

Informa:ARA.CAT (7-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027090