IGLESIAS: " SÁNCHEZ HA SOMRIGUT AL PP I A CIUDADANOS I HA TRIGAT 24 HORES A OBLIDAR-SE DE QUI L´HA FET PRESIDENT "

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha valorat els ministres escollits pel president, Pedro Sánchez, i considera que ha optat per perfils que “agraden” a Cs i PP però “cap figura propera a Podem”. Una decisió que Iglesias interpreta com “tota una declaració d’intencions”. “Ha somrigut a PP i Cs i ha trigat 24 hores a oblidar-se de qui l’ha fet president”, ha lamentat a TVE. No haver acceptat l’oferta de Podem d’un govern de coalició deixa el govern del PSOE, segons Iglesias, “dèbil i fràgil”. No obstant això, ha avançat que retran “la mínima cortesia parlamentària” cap al nou govern i que no jutjaran els ministres fins passades dues o tres setmanes.

Amb qui sí s’ha mostrat crític d’entrada ha estat amb el nomenament a Interior del jutge de perfil conservador Fernando Grande-Marlaska. “No sé qui l’ha convençut però és un ministre del PP”, ha subratllat. Sobre el fet que hi hagi àmplia majoria de dones ha dit que és “magnífic” però que no ha de ser més notícia i que s’ha de “normalitzar”.

El líder de Podem ha lamentat l’endemà del nomenament del govern de Pedro Sánchez que no hi hagi cap perfil proper a la seva formació. Segons entén, ha escollit ministres que “agraden” al PP i Cs però, en canvi, ha tancat la porta a incorporar ningú proper a Podem. A més, Sánchez ha mantingut el que ja va dir des del principis, que el govern seria “socialista” i, per tant, ha optat per governar amb el suport dels 85 diputats del PSOE. “És el govern amb un suport més fràgil de la història i de tot Europa”, ha alertat Iglesias, que considera que aquesta opció “dificulta arribar al final de la legislatura”.

Ara bé, també ha garantit que no actuaran amb una estratègia partidista amb PSOE ni rivalitzaran de cara a les properes eleccions. Segons Iglesias, donaran “tot l’aire del món” als socialistes sempre que busquin l’acord amb Podem per desplegar iniciatives legislatives que “millorin la vida de la gent”. En aquest sentit ja posa deures al govern i demana que, entre d’altres, es derogui la reforma laboral, s’incrementin les pensions sempre d’acord a l’IPC i que es promoguin permisos de paternitat i maternitat “iguals i intransferibles”.

 

Valoracions dels ministres

 

Sobre els perfils dels ministre, ha dit que caldrà jutjar-los “pel que facin i no pel que han fet”. Ha fet una excepció amb el titular d’Interior, el magistrat de perfil conservador Fernando Grande-Marlaska. Ha recordat que va “segrestar” portades de ’El Jueves’ i estava “a favor de condemnar membres del 15-M”. “No sé qui l’ha convençut però és un ministre més del PP”, ha afegit, qüestionant que sigui un nom que generi “aires de canvis”. Sobre Borrell, assegura que “a cap progressista li agrada” la imatge del ministre d’Exteriors amb Albiol i “líders de l’extrema dreta” en contra de l’independentisme. Però ha dit que espera que el tema de Catalunya se solucioni de la mà de Batet, de qui diu que té “un perfil més amable que Borrell”.

Informa:DIRECTE.CAT /7/6/2018/=

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318660