L'ESTAT VA ACUMULAR L'1-O EL 10% DE LES DENÚNCIES PER VIOLÈNCIA POLICIAL DES DEl 2004

La policia espanyola i la Guàrdia Civil van acumular en un sol dia, l'1 d'octubre del 2017, el 10% de totes les denúncies per violència policial a l'estat espanyol que s'han produït entre l'any 2004 i el 2017. Així, segons dades de la Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT) els dos cossos policials van actuar aquell dia en 60 situacions denunciables que van afectar un total de 538 persones. A tot l'estat i durant tot l'any es van produir 224 situacions denunciables amb 1.014 persones afectades, de les quals 55 haurien mort per algun tipus de negligència o responsabilitat de funcionaris públics.

La Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, que aglutina quaranta entitats, ha presentat avui el seu informe de 2017 en el qual dedica una part important al dispositiu policíac de l’1-O i que considera que algunes actuacions d’aquella jornada ‘encaixen absolutament amb la definició de tortura i maltractament’, ha afirmat l’advocada Laia Serra.

En una conferència de premsa, Serra, advocada de la Comissió de Defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab), ha expressat que el concepte de tortura engloba el sofriment físic i mental, la incertesa i la violència simbòlica i que l’1-O va tenir com a finalitat el càstig: ‘Va ser una operació d’escarment col·lectiu’.

Ha detallat que en l’informe s’han documentat situacions on es fa servir la porra com a primer recurs i en parts del cos especialment vulnerables i que també es va fer ús de les bales de goma malgrat estar prohibides pel Parlament de Catalunya.

Així mateix, ha assegurat que la Coordinadora compta amb suficients dades com per a poder afirmar ‘taxativament’ que el dispositiu policíac que havia d’impedir la votació no es va fer per a aquest objectiu.

Serra ha constatat que hi va haver unitats que van desplegar violència més accentuada que altres i que, en definitiva, l’operatiu de l’1-O va ser un ‘laboratori repressiu per veure fins a quin punt la població aguantava’ i que, al seu entendre, es va fer un ús il·legítim de la força.

 

Vulneració de drets

 


‘La gent va patir enormement el component simbòlic per les vexacions que va patir i va contemplar’, ha valorat Serra, i, de fet, en l’informe de la coordinadora es constata que l’extensió i la qualitat de la violència desplegada el converteixen en un dels episodis de vulneració dels drets humans més rellevant dels últims anys.

La coordinadora també assenyala en el seu informe que la violència exercida l’1-O ha causat un impacte psicosocial greu en la ciutadania catalana i critiquen que no hi hagi hagut de moment cap investigació interna per part dels respectius cossos policíacs ni l’oportuna depuració de responsabilitats disciplinàries.

 

Mil afectats a Catalunya


L’informe 2017 de la coordinadoraés un recull de les denúncies per tortura i tractes inhumans, cruels o degradants a tot l’estat espanyol. Aquest any ha recollit 224 situacions amb 1.014 persones afectades, 619 de les quals Catalunya, 44 al País Valencià i 12 a les Illes Balears.

Sobre l’evolució des que es fa aquest informe (2004), Carlos Hernández, de l’entitat Salhaketa, ha explicat que hi ha hagut un important repunt el 2017 a causa de l’1-O i que els pics es produeixen en els anys en què hi ha ‘molta mobilització social’, com quan hi va haver el 15-M o els disturbis derivats del desallotjament de Can Vies.

Informa:VILAWEB.CAT (7-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734737