L'ESTAT VA ACUMULAR L'1-O EL 10% DE LES DENÚNCIES PER VIOLÈNCIA POLICIAL DES DEl 2004

La policia espanyola i la Guàrdia Civil van acumular en un sol dia, l'1 d'octubre del 2017, el 10% de totes les denúncies per violència policial a l'estat espanyol que s'han produït entre l'any 2004 i el 2017. Així, segons dades de la Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT) els dos cossos policials van actuar aquell dia en 60 situacions denunciables que van afectar un total de 538 persones. A tot l'estat i durant tot l'any es van produir 224 situacions denunciables amb 1.014 persones afectades, de les quals 55 haurien mort per algun tipus de negligència o responsabilitat de funcionaris públics.

La Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, que aglutina quaranta entitats, ha presentat avui el seu informe de 2017 en el qual dedica una part important al dispositiu policíac de l’1-O i que considera que algunes actuacions d’aquella jornada ‘encaixen absolutament amb la definició de tortura i maltractament’, ha afirmat l’advocada Laia Serra.

En una conferència de premsa, Serra, advocada de la Comissió de Defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab), ha expressat que el concepte de tortura engloba el sofriment físic i mental, la incertesa i la violència simbòlica i que l’1-O va tenir com a finalitat el càstig: ‘Va ser una operació d’escarment col·lectiu’.

Ha detallat que en l’informe s’han documentat situacions on es fa servir la porra com a primer recurs i en parts del cos especialment vulnerables i que també es va fer ús de les bales de goma malgrat estar prohibides pel Parlament de Catalunya.

Així mateix, ha assegurat que la Coordinadora compta amb suficients dades com per a poder afirmar ‘taxativament’ que el dispositiu policíac que havia d’impedir la votació no es va fer per a aquest objectiu.

Serra ha constatat que hi va haver unitats que van desplegar violència més accentuada que altres i que, en definitiva, l’operatiu de l’1-O va ser un ‘laboratori repressiu per veure fins a quin punt la població aguantava’ i que, al seu entendre, es va fer un ús il·legítim de la força.

 

Vulneració de drets

 


‘La gent va patir enormement el component simbòlic per les vexacions que va patir i va contemplar’, ha valorat Serra, i, de fet, en l’informe de la coordinadora es constata que l’extensió i la qualitat de la violència desplegada el converteixen en un dels episodis de vulneració dels drets humans més rellevant dels últims anys.

La coordinadora també assenyala en el seu informe que la violència exercida l’1-O ha causat un impacte psicosocial greu en la ciutadania catalana i critiquen que no hi hagi hagut de moment cap investigació interna per part dels respectius cossos policíacs ni l’oportuna depuració de responsabilitats disciplinàries.

 

Mil afectats a Catalunya


L’informe 2017 de la coordinadoraés un recull de les denúncies per tortura i tractes inhumans, cruels o degradants a tot l’estat espanyol. Aquest any ha recollit 224 situacions amb 1.014 persones afectades, 619 de les quals Catalunya, 44 al País Valencià i 12 a les Illes Balears.

Sobre l’evolució des que es fa aquest informe (2004), Carlos Hernández, de l’entitat Salhaketa, ha explicat que hi ha hagut un important repunt el 2017 a causa de l’1-O i que els pics es produeixen en els anys en què hi ha ‘molta mobilització social’, com quan hi va haver el 15-M o els disturbis derivats del desallotjament de Can Vies.

Informa:VILAWEB.CAT (7-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027097