EL GOVERN RESCATA TV3 I LI INJECTA 20,4 MILIONS PER AL PAGAMENT DE L´IVA

El vicepresident i conseller d'Economia Pere Aragonès ha anunciat aquest dijous que el primer consell executiu del Govern ha dotat amb 20,4 milions d'euros a TV3 i Catalunya Ràdio "per afrontar els nous pagaments imposats injustament d’IVA".

Aragonès s'ha mostrat "satisfet" d'aquest pas, impulsat des de la seva conselleria, perquè assegura que així es podrà "evitar així que afecti la qualitat de la programació dels mitjans públics".

Els mitjans públics catalans vivien durant els últims temps uns moments difícils ja que el nou recompte de l'IVA imposat a TV3 i Catalunya Ràdio feia inviable el seu model de negoci. A més, aquesta situació afectava de retruc tot el sector de la producció a Catalunya, que tenen la televisió catalana com a principal client dels seus productes d'entreteniment.

Informa:ELNACIONAL.CAT  7/6/2018/

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314116