LA JUSTICIA ESPANYOLA CONSIDERA QUE " A POR ELLOS " NO INCITA L'ODI CONTRA ELS CATALANS

L’Audiència de Barcelona ha sentenciat que el crit “d’A por ellos” expressat per agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil quan es dirigien a Catalunya per intentar aturar l’1-O no incita a l’odi o a la violència contra els catalans. De fet, considera que a tot estirar pot ser reprovable “moralment”.

Així ho decideix la Justícia després d’un llarg procediment judicial de vuit mesos. El cas va començar quan Comissió de Drets Fonamentals del Col·legi d’Advocats de Vic va presentar una querella contra els crits d’A por ellos i el fet que s’utilitzés aquesta expressió en diversos missatges a les xarxes socials a través del Foro de Guardia Civiles. El cas va ser arxivat pel Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic, decisió que es va recórrer per la mateixa comissió, i avui la interlocutòria 959/18 de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona desestima el recurs en no veure cap mena de delicte en que titlla com “una expressió d’origen esportiu”.

La Interlocutòria, a la que ha tingut accès El Món, assegura que “l’afirmació de si una expressió, en principi neutra i amb origen als enfrontaments esportius (on amb trista freqüència es reprodueixen fets violents) és o no potencialment susceptible de bellugar l’odi o de fomentar sentiments d’hostilitat contra persones o grups de persones entenem que no es pot circunscriure a si, en si mateixa, aquesta expressió és o no violenta, -com fa el Jutjat de Vic- aquesta anàl·lisi no es pot dissimular del context que tal expressió s’utilitza”.

En aquest sentit, els magistrats de l’Audiència, destaquen que “pel fet de ser un mer càntic futbolístic (que n’hi ha d’altres del mateix tipus amb al·lusions directes o accions violentes o a la discriminació i a l’odi contra persones per raça, sexe o religió) o perquè no es concreta el col·lectiu al que es refereix (que pel context novament pot dilucidar-se) sinó perquè l’al·ludida expressió utilitzada com a lema aglutinador d’una tendència ideològica contrària a la que s’enfrenta (amb major o menor encert des d’un punt de vista moral, perquè evoca un obligada submissió i derrota de l’enemic) no sembla prou en si mateix per entendre com incitador a l’odi o a la violència contra aquell altra grup de persones identificat per raó de la seva ideologia”.

En qualsevol cas, l’Audiència considera que els cossos i forces de seguretat de l’Estat no són “immunes” a les provocacions d’odi o violència contra un col·lectiu malgrat que se suposi una especial preparació o unes “virtuts determinades”. Però en el cas que ocupa als magistrats l’A por Ellos és “insuficient tant en l’expressió com en l’entorn” per ser considerat un delicte d’odi. La Comissió de Drets Civils del Col·legi d'Advocats de Vic ha assegurat en declaracions a El Món que "continuaran treballant".

Informa:ELMON.CAT 7/6/2018/

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734755