LA JUSTICIA ESPANYOLA CONSIDERA QUE " A POR ELLOS " NO INCITA L'ODI CONTRA ELS CATALANS

L’Audiència de Barcelona ha sentenciat que el crit “d’A por ellos” expressat per agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil quan es dirigien a Catalunya per intentar aturar l’1-O no incita a l’odi o a la violència contra els catalans. De fet, considera que a tot estirar pot ser reprovable “moralment”.

Així ho decideix la Justícia després d’un llarg procediment judicial de vuit mesos. El cas va començar quan Comissió de Drets Fonamentals del Col·legi d’Advocats de Vic va presentar una querella contra els crits d’A por ellos i el fet que s’utilitzés aquesta expressió en diversos missatges a les xarxes socials a través del Foro de Guardia Civiles. El cas va ser arxivat pel Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic, decisió que es va recórrer per la mateixa comissió, i avui la interlocutòria 959/18 de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona desestima el recurs en no veure cap mena de delicte en que titlla com “una expressió d’origen esportiu”.

La Interlocutòria, a la que ha tingut accès El Món, assegura que “l’afirmació de si una expressió, en principi neutra i amb origen als enfrontaments esportius (on amb trista freqüència es reprodueixen fets violents) és o no potencialment susceptible de bellugar l’odi o de fomentar sentiments d’hostilitat contra persones o grups de persones entenem que no es pot circunscriure a si, en si mateixa, aquesta expressió és o no violenta, -com fa el Jutjat de Vic- aquesta anàl·lisi no es pot dissimular del context que tal expressió s’utilitza”.

En aquest sentit, els magistrats de l’Audiència, destaquen que “pel fet de ser un mer càntic futbolístic (que n’hi ha d’altres del mateix tipus amb al·lusions directes o accions violentes o a la discriminació i a l’odi contra persones per raça, sexe o religió) o perquè no es concreta el col·lectiu al que es refereix (que pel context novament pot dilucidar-se) sinó perquè l’al·ludida expressió utilitzada com a lema aglutinador d’una tendència ideològica contrària a la que s’enfrenta (amb major o menor encert des d’un punt de vista moral, perquè evoca un obligada submissió i derrota de l’enemic) no sembla prou en si mateix per entendre com incitador a l’odi o a la violència contra aquell altra grup de persones identificat per raó de la seva ideologia”.

En qualsevol cas, l’Audiència considera que els cossos i forces de seguretat de l’Estat no són “immunes” a les provocacions d’odi o violència contra un col·lectiu malgrat que se suposi una especial preparació o unes “virtuts determinades”. Però en el cas que ocupa als magistrats l’A por Ellos és “insuficient tant en l’expressió com en l’entorn” per ser considerat un delicte d’odi. La Comissió de Drets Civils del Col·legi d'Advocats de Vic ha assegurat en declaracions a El Món que "continuaran treballant".

Informa:ELMON.CAT 7/6/2018/

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027098