LA JUSTICIA ESPANYOLA CONSIDERA QUE " A POR ELLOS " NO INCITA L'ODI CONTRA ELS CATALANS

L’Audiència de Barcelona ha sentenciat que el crit “d’A por ellos” expressat per agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil quan es dirigien a Catalunya per intentar aturar l’1-O no incita a l’odi o a la violència contra els catalans. De fet, considera que a tot estirar pot ser reprovable “moralment”.

Així ho decideix la Justícia després d’un llarg procediment judicial de vuit mesos. El cas va començar quan Comissió de Drets Fonamentals del Col·legi d’Advocats de Vic va presentar una querella contra els crits d’A por ellos i el fet que s’utilitzés aquesta expressió en diversos missatges a les xarxes socials a través del Foro de Guardia Civiles. El cas va ser arxivat pel Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic, decisió que es va recórrer per la mateixa comissió, i avui la interlocutòria 959/18 de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona desestima el recurs en no veure cap mena de delicte en que titlla com “una expressió d’origen esportiu”.

La Interlocutòria, a la que ha tingut accès El Món, assegura que “l’afirmació de si una expressió, en principi neutra i amb origen als enfrontaments esportius (on amb trista freqüència es reprodueixen fets violents) és o no potencialment susceptible de bellugar l’odi o de fomentar sentiments d’hostilitat contra persones o grups de persones entenem que no es pot circunscriure a si, en si mateixa, aquesta expressió és o no violenta, -com fa el Jutjat de Vic- aquesta anàl·lisi no es pot dissimular del context que tal expressió s’utilitza”.

En aquest sentit, els magistrats de l’Audiència, destaquen que “pel fet de ser un mer càntic futbolístic (que n’hi ha d’altres del mateix tipus amb al·lusions directes o accions violentes o a la discriminació i a l’odi contra persones per raça, sexe o religió) o perquè no es concreta el col·lectiu al que es refereix (que pel context novament pot dilucidar-se) sinó perquè l’al·ludida expressió utilitzada com a lema aglutinador d’una tendència ideològica contrària a la que s’enfrenta (amb major o menor encert des d’un punt de vista moral, perquè evoca un obligada submissió i derrota de l’enemic) no sembla prou en si mateix per entendre com incitador a l’odi o a la violència contra aquell altra grup de persones identificat per raó de la seva ideologia”.

En qualsevol cas, l’Audiència considera que els cossos i forces de seguretat de l’Estat no són “immunes” a les provocacions d’odi o violència contra un col·lectiu malgrat que se suposi una especial preparació o unes “virtuts determinades”. Però en el cas que ocupa als magistrats l’A por Ellos és “insuficient tant en l’expressió com en l’entorn” per ser considerat un delicte d’odi. La Comissió de Drets Civils del Col·legi d'Advocats de Vic ha assegurat en declaracions a El Món que "continuaran treballant".

Informa:ELMON.CAT 7/6/2018/

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318724