EL GOVERN TORRA VA PER FEINA: LES CINC PRIMERES MESURES

Renda garantida, aportació a TV3 i ATLL pública: cinc mesures del nou Govern
La primera sessió de treball de l'executiu de Torra inclou la creació del comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, encara sense titular, i al·legacions per la suspensió de lleis socials

|
L'activitat és frenètica aquests dies a Palau. Els primers dies de funcionament del Govern estan marcats per tres dinàmiques que conflueixen: nomenaments per nodrir l'estructura de l'executiu, reunions amb tots els grups parlamentaris i primeres decisions estratègiques en clau política i social. La reunió que han celebrat Quim Torra i els seus consellers aquest dijous ha servit per marcar les línies mestres de les properes setmanes, amb mesures que van des de la creació del nou comissionat per al Desplegament de l'Autogovern a l'aprovació d'una partida específica destinada a TV3.

Aquestes són les cinc primeres iniciatives concretes de l'executiu:

1. Avaluar l'impacte del 155

Ara que la intervenció de l'autonomia ja s'ha acabat -ho va fer dissabte, amb la presa de possessió dels nous consellers-, el Govern vol saber quins efectes exactes ha tingut dins de l'administració. Aquest serà, precisament, l'encàrrec que rebrà el futur comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, que es nomenarà previsiblement dimarts vinent. A banda de coordinar-se amb l'Institut d'Estudis d'Autogovern -liderat per Carles Viver i Pi-Sunyer, arquitecte de la desconnexió-, coordinarà "la difusió i la promoció de la realitat catalana" i també la representació de la Generalitat a Madrid.

 

El comissionat del 155 també coordinarà la representació de la Generalitat a Madrid i treballarà colze a colze amb Carles Viver i Pi-Sunyer

La principal feina, en tot cas, serà avaluar quin és el mal que ha fet la intervenció de l'autonomia al Govern. Hi ha hagut departaments que han hagut d'interlocutar més que d'altres amb l'Estat -Presidència, Afers Exteriors (ara Acció Exterior) i Interior, per exemple- i que han vist torpedinat el seu funcionament habitual. Una de les primeres decisions que s'han pres per revertir el 155 és la de crear l'oficina del president i la del vicepresident, que van ser eliminades per Mariano Rajoy a l'octubre. Al comissionat s'hi afegeix, a banda, la personació contra l'acord del Senat que va validar la intervenció.

 

2. Al·legacions per les lleis socials

 

Amb l'aixecament del 155, la Generalitat ha recuperat la capacitat per personar-se davant de la justícia. I, a banda de fer-ho per la suspensió de l'autonomia, també ho aprofitarà per formular al·legacions en 14 procediments d'inconstitucionalitat oberts per l'Estat. En clau social, per exemple, hi haurà recursos per la llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge, la d'universalització de l'assistència sanitària i la de l'Agència de Protecció Social. La norma que crea l'Agència de Ciberseguretat també serà motiu d'al·legacions, així com també la del canvi climàtic, la primera de la legislatura passada.

En clau política, també hi haurà recurs per una llei especialment simbòlica: la que es va aprovar al Parlament a principis de maig per investir Carles Puigdemont a distància. Aquesta norma va ser ràpidament suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) i, immediatament, la majoria independentista va posar damunt la taula el nom de Torra.

 

3. Renda garantida de ciutadania

 

Aquesta iniciativa va ser una de les més rellevants que va impulsar la conselleria d'Afers Socials i Famílies durant la legislatura passada, i ha de ser en els propers mesos que s'ha de desplegar. En aquesta línia, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha avançat una partida de 42,8 milions d'euros per a la renda garantida de ciutadania, que va ser aprovada per unanimitat al Parlament.

El Govern destinarà 42,8 milions d'euros a aquesta iniciativa, una de les més rellevants de l'anterior legislatura en clau social

L'aportació estava prevista ja en el pressupost de la Generalitat per al 2017 -l'últim aprovat al Parlament- i el Govern, segons ha volgut remarcar Artadi, se sent "fortament compromès" amb l'execució d’aquesta partida pressupostària "per resoldre els problemes que s’han anat acumulant durant aquests mesos".

 

4. Gestió pública d'Aigües Ter-Llobregat

 

En l'acord que van arribar Junts per Catalunya (JxCat) i ERC amb la CUP hi havia el compromís explícit de retornar l'empres Aigües Ter-Llobregat a la gestió pública. Artadi ha anunciat que el Govern ja ha comunicat als actuals gestors l'anul·lació del contracte de concessió, fet que fet que "obre la porta a la creació d'una entitat de dret públic amb voluntat que entri en servei el gener del 2019". Això vol dir que a finals d'aquest any ja hauria d'estar pràcticament enllestit el nou organisme.

La gestió d'ATLL es va adjudicar a un consorci liderat per Acciona el 2012, durant el mandat d'Artur Mas i sota la supervisió d'Andreu Mas-Colell, per 1.000 milions d'euros, dels quals 300 ens van cobrar en aquell moment i van servir per reduir cinc dècimes l'elevat dèficit en els comptes públics catalans d'aquell any. Després d'un llarg camí als jutjats, finalment el Tribunal Suprem va ratificar l'anul·lació de la concessió el febrer del 2018. Va ser la privatització més gran que ha fet mai la Generalitat.

 

5. Aportació a TV3

 

L'acord de Govern signat entre JxCat i ERC tenia en compte una aportació a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que es troba en un litigi econòmic amb el ministeri d'Hisenda per la deducció de l'IVA. La primera reunió ordinària de l'executiu ha servit per fixar en 20,4 milions -de moment- aquesta aportació. Una quantitat que és la reclamada pels gestors de la televisió pública des de fa mesos.

Es tracta, segons Artadi, d'una una primera injecció de diners "que ha d'evitar que la programació de la tardor o la contractació externa s'aturin". "Aquest és un compromís amb uns mitjans públics de qualitat que des del primer dia ens l'hem fet nostre, tant des del Govern com des dels grups parlamentaris", ha recalcat la consellera.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (7-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027105