ARA L'INDEPENDENTISME HA DE RECUPERAR LA INICIATIVA: D'OPORTUNITATS NO EN FALTARAN

"Ara l’independentisme ha de recuperar la iniciativa "
«No perdem de vista que l'objectiu no és anar aprovant decrets i proposant lleis, sinó aconseguir finalment, i tan aviat com siga possible, fer de l'existència de la República Catalana una realitat indiscutible»

 

Vicent Partal

 

‘Benvinguda a aquesta sala, que ha estat massa mesos tancada…’ Aquesta va ser ahir la salutació que féu a la consellera Artadi un dels periodistes més veterans dels que hi ha acreditats al Palau de la Generalitat. Era una salutació tan concisa com exacta: massa mesos tancada. El govern feia ahir la conferència de premsa habitual després de la reunió setmanal de l’executiu; es feia un dijous, de manera extraordinària, perquè normalment es fan el dimarts. L’anterior, si no em fallen les dates, fou el 24 d’octubre de l’any passat. Parlem, per tant, de 227 dies, set mesos i mig, sense activitat pública del govern, sense poder explicar als ciutadans res que s’hagués fet. Massa temps, efectivament, i massa convuls.

La recuperació del govern, de les tasques de governar, és una fita important en la represa de la iniciativa política, que tant necessita l’independentisme. El moviment sobiranista ha viscut d’ençà de la proclamació de la República el temps més difícil i complex de la seua història. Ha estat una lluita monumental, un combat amb dents i ungles contra un colp d’estat inaudit, que no solament ha amenaçat les institucions, sinó també el conjunt de la població. I d’una manera molt greu. En aquest combat hi ha hagut moments en què l’independentisme ha sabut dur la iniciativa, moments clau. En les manifestacions del carrer de la Marina o de Brussel·les, per exemple. O més clarament encara en la victòria espectacular, i que ho va canviar tot, del 21 de desembre. Però, en general, hem de ser conscients que hem passat d’una època –la que va anar del 27 de setembre de 2015 al 27 d’octubre de 2018– en què l’independentisme marcava el ritme i el temps de les coses, a una altra de molt més complicada i disputada.

Tanmateix, ara les coses, gairebé totes, es tornen a girar prou de cara per a marcar novament el ritme dels esdeveniments. Al país, el govern, a ple funcionament, pot impulsar decisions i polítiques que retornen als ciutadans la confiança en ella mateixa i que tornen a remarcar que l’únic projecte polític sòlid que es pot oposar a la recentralització i l’autoritarisme és el de la independència. La situació dels exiliats encara no és clara, però tot fa pensar que és qüestió de setmanes que se’n resolguen els casos, fonamentals per a saber quina direcció prendrà el Consell de la República. I el contraatac judicial que hem vist començar aquesta setmana pot dur greus maldecaps al jutge Llarena i al sistema judicial espanyol i alhora afavorir les expectatives del presos polítics. A Madrid, mentrestant, ja s’ha fet el recanvi i ja és clar que no servirà de gran cosa. Cal reivindicar el diàleg, com sempre ha fet el republicanisme, però amb les esperances ben controlades perquè la formació del govern de Sánchez promet més confrontació i combat que no pas res més.

A la porta de l’estiu, doncs, podríem dir que s’ha reconfigurat la situació i que l’operació 155 ha fracassat en l’objectiu principal: foragitar l’independentisme de les institucions i configurar una Catalunya on les forces espanyolistes tinguessen la direcció política. El fet que això no haja passat explica la crispació cada dia més aguda de Ciutadans, PSC i PP. Ells varen tenir una oportunitat, creada per la força i amb la força, però no els serví. I d’això els independentistes n’hauríem de ser conscients i n’hauríem d’estar satisfets. Algun dia es podrà contar amb pèls i senyals com ha estat difícil resistir aquests mesos de presó, exili, repressió, amenaces i violència. Però no abaratim, mentrestant, el valor de tot això que ha passat i l’esforç de tanta i tanta gent.

Cal girar full, però, i com més aviat siga possible de fer-ho millor. El president Torra ha dit ara i adés que més que parlar d’un full de ruta amb dates concretes li agrada parlar d’oportunitats que es poden obrir i d’estar preparats per a aprofitar-les. Per a aprofitar-les per rematar el mandat democràtic del primer d’octubre i del vint-i-set del mateix mes. D’oportunitats, passat l’estiu sobretot, no en mancaran. Entre el novembre, quan podrien fer-se els judicis contra els presos polítics, i el maig, quan hi haurà eleccions municipals, tindrem a l’abast un seguit d’ocasions. Tanmateix, cal començar a preparar-les ara mateix. Recuperant la iniciativa i retornant a la gent la força que la gent ha regalat tan generosament, amb l’objectiu de reconquerir les institucions. Que el govern comence a governar és, doncs, un pas més, i un dels importants. Però no perdem de vista que l’objectiu no és anar aprovant decrets i proposant lleis, sinó aconseguir finalment, i tan aviat com siga possible, fer de l’existència de la República Catalana una realitat indiscutible.

Informa:VILAWEB.CAT (2018)68

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734729