EL GOBIERNO, DISPOSAT A OBRIR EL DIÀLEG AMB TORRA IMMEDIATAMENT

No hi ha temps a perdre. O si més no així ho entén el nou ­Govern de Pedro Sánchez. Ahir van prendre possessió dels seus càrrecs i van escenificar el traspàs de carteres amb els seus antecessors els 17 integrants de l’ Executiu socialista i avui mateix està previst que la primera reunió del Consell de Ministres abordi quina estratègia cal seguir davant Catalunya, segons fonts governamentals, a la recerca de la “normalització” de la conflictiva situació. El president del Govern espanyol ja va anunciar el seu propòsit i fórmula per poder aconseguir-ho: “Escoltar, dialogar i consensuar”.

I aquesta mateixa recepta és la que ahir va esgrimir davant la qüestió catalana la flamant ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, després de rebre la seva nova cartera de mans de l’exvicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. “La recuperació de la paraula amb Catalunya és imprescindible”, va assegurar Batet.

El mateix Sánchez ja es va intercanviar els primers missatges amb el president de la Generalitat, Quim Torra, així que va accedir al càrrec. Els seus respectius gabinets van quedar en contacte i la pretensió és fer una primera ­reunió de manera immediata, si és possible fins i tot la setmana que ve. I al nou Executiu central asseguren que estan molt dis­posats a intentar un acostament amb el Govern igualment de manera immediata, i abans que arribi l’estiu, en tot cas. És una prioritat absoluta.

Malgrat que Batet va reconèixer ahir el “vertigen” d’agafar les regnes d’una cartera que va advertir que serà “crucial” per afrontar el debat territorial, l’estratègia de la nova Moncloa pel que fa a Catalunya transcendirà en tot cas el seu ministeri. Serà, per tant, un afer en què s’implicarà tot l’ Executiu socialista però en què el mateix president del Govern d’ Espanya se situarà al capdavant.

Es pretén evitar així que es produeixi una cacofonia en els missatges cap a Catalunya del Govern central, on conviuran perfils molt diferents sobre això. Per exemple, el de la mateixa Batet, amb un caràcter més pactista i negociador i defensora del federalisme; i el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, distingit per un discurs contundent contra l’independentisme i considerat un “jacobí” de la vella escola del PSOE, segons ja li van retreure immediatament des de Carles Puigdemont fins a Gabriel Rufián. Fonts governamentals asseguren, però, que, encara que difereixin en les formes, Batet i Borrell tenen una mateixa posició sobre la qüestió. I tampoc no haurien de col·lidir en la gestió de la crisi catalana, ja que la tasca de Borrell serà de portes enfora, i la de Batet, de portes endins.

Dirigents socialistes asseguren que, en primer lloc, el nou Govern de Sánchez emprendrà una “política de gestos” cap a Catalunya, però també hi haurà continguts i propostes concretes a sobre de la taula. En aquest sentit, es dona per fet que l’ Executiu central ­proposarà de reactivar les co­missions bilaterals entre l’ Estat i la Generalitat, la de traspassos,
la d’infraestructures i la d’afers ­econòmics i fiscals, aparcades des de fa anys, de fet, durant els set anys de mandat de Mariano ­Rajoy. El 2011 Artur Mas fins i tot va posar al capdavant d’aquestes comissions, per part catalana, el llavors líder d’UDC i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni ­Duran Lleida. Però no se’n va saber res més.

L’ Executiu socialista també preveu convocar com més aviat millor una conferència de presidents, a la qual també confien que Torra estigui disposat a assistir. Durant tot el seu mandat, Rajoy només va convocar aquest fòrum que reuneix al Senat el Govern central amb les comunitats autònomes en dues ocasions. I en l’última cita, el 17 de gener del 2017, Puigdemont ja ni hi va assistir.

El mateix Pedro Sánchez, en el discurs del debat de la moció de censura que va guanyar contra Rajoy, ja va donar pistes sobre les qüestions que es podrien abordar amb el nou Govern de Catalunya. Així, el flamant cap de l’Executiu central va proposar recuperar
la llista de més de 40 reivin­dicacions que Carles Puigdemont va plantejar a Mariano Rajoy el 2016, i de les quals tampoc mai més es va saber res, així com les lleis socials de la Generalitat ­suspeses pel Tribunal Constitu­cional.


Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.COM (8-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027102