EL GOBIERNO, DISPOSAT A OBRIR EL DIÀLEG AMB TORRA IMMEDIATAMENT

No hi ha temps a perdre. O si més no així ho entén el nou ­Govern de Pedro Sánchez. Ahir van prendre possessió dels seus càrrecs i van escenificar el traspàs de carteres amb els seus antecessors els 17 integrants de l’ Executiu socialista i avui mateix està previst que la primera reunió del Consell de Ministres abordi quina estratègia cal seguir davant Catalunya, segons fonts governamentals, a la recerca de la “normalització” de la conflictiva situació. El president del Govern espanyol ja va anunciar el seu propòsit i fórmula per poder aconseguir-ho: “Escoltar, dialogar i consensuar”.

I aquesta mateixa recepta és la que ahir va esgrimir davant la qüestió catalana la flamant ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, després de rebre la seva nova cartera de mans de l’exvicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. “La recuperació de la paraula amb Catalunya és imprescindible”, va assegurar Batet.

El mateix Sánchez ja es va intercanviar els primers missatges amb el president de la Generalitat, Quim Torra, així que va accedir al càrrec. Els seus respectius gabinets van quedar en contacte i la pretensió és fer una primera ­reunió de manera immediata, si és possible fins i tot la setmana que ve. I al nou Executiu central asseguren que estan molt dis­posats a intentar un acostament amb el Govern igualment de manera immediata, i abans que arribi l’estiu, en tot cas. És una prioritat absoluta.

Malgrat que Batet va reconèixer ahir el “vertigen” d’agafar les regnes d’una cartera que va advertir que serà “crucial” per afrontar el debat territorial, l’estratègia de la nova Moncloa pel que fa a Catalunya transcendirà en tot cas el seu ministeri. Serà, per tant, un afer en què s’implicarà tot l’ Executiu socialista però en què el mateix president del Govern d’ Espanya se situarà al capdavant.

Es pretén evitar així que es produeixi una cacofonia en els missatges cap a Catalunya del Govern central, on conviuran perfils molt diferents sobre això. Per exemple, el de la mateixa Batet, amb un caràcter més pactista i negociador i defensora del federalisme; i el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, distingit per un discurs contundent contra l’independentisme i considerat un “jacobí” de la vella escola del PSOE, segons ja li van retreure immediatament des de Carles Puigdemont fins a Gabriel Rufián. Fonts governamentals asseguren, però, que, encara que difereixin en les formes, Batet i Borrell tenen una mateixa posició sobre la qüestió. I tampoc no haurien de col·lidir en la gestió de la crisi catalana, ja que la tasca de Borrell serà de portes enfora, i la de Batet, de portes endins.

Dirigents socialistes asseguren que, en primer lloc, el nou Govern de Sánchez emprendrà una “política de gestos” cap a Catalunya, però també hi haurà continguts i propostes concretes a sobre de la taula. En aquest sentit, es dona per fet que l’ Executiu central ­proposarà de reactivar les co­missions bilaterals entre l’ Estat i la Generalitat, la de traspassos,
la d’infraestructures i la d’afers ­econòmics i fiscals, aparcades des de fa anys, de fet, durant els set anys de mandat de Mariano ­Rajoy. El 2011 Artur Mas fins i tot va posar al capdavant d’aquestes comissions, per part catalana, el llavors líder d’UDC i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni ­Duran Lleida. Però no se’n va saber res més.

L’ Executiu socialista també preveu convocar com més aviat millor una conferència de presidents, a la qual també confien que Torra estigui disposat a assistir. Durant tot el seu mandat, Rajoy només va convocar aquest fòrum que reuneix al Senat el Govern central amb les comunitats autònomes en dues ocasions. I en l’última cita, el 17 de gener del 2017, Puigdemont ja ni hi va assistir.

El mateix Pedro Sánchez, en el discurs del debat de la moció de censura que va guanyar contra Rajoy, ja va donar pistes sobre les qüestions que es podrien abordar amb el nou Govern de Catalunya. Així, el flamant cap de l’Executiu central va proposar recuperar
la llista de més de 40 reivin­dicacions que Carles Puigdemont va plantejar a Mariano Rajoy el 2016, i de les quals tampoc mai més es va saber res, així com les lleis socials de la Generalitat ­suspeses pel Tribunal Constitu­cional.


Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.COM (8-6-2018)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08919168