EL GOBIERNO, DISPOSAT A OBRIR EL DIÀLEG AMB TORRA IMMEDIATAMENT

No hi ha temps a perdre. O si més no així ho entén el nou ­Govern de Pedro Sánchez. Ahir van prendre possessió dels seus càrrecs i van escenificar el traspàs de carteres amb els seus antecessors els 17 integrants de l’ Executiu socialista i avui mateix està previst que la primera reunió del Consell de Ministres abordi quina estratègia cal seguir davant Catalunya, segons fonts governamentals, a la recerca de la “normalització” de la conflictiva situació. El president del Govern espanyol ja va anunciar el seu propòsit i fórmula per poder aconseguir-ho: “Escoltar, dialogar i consensuar”.

I aquesta mateixa recepta és la que ahir va esgrimir davant la qüestió catalana la flamant ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, després de rebre la seva nova cartera de mans de l’exvicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. “La recuperació de la paraula amb Catalunya és imprescindible”, va assegurar Batet.

El mateix Sánchez ja es va intercanviar els primers missatges amb el president de la Generalitat, Quim Torra, així que va accedir al càrrec. Els seus respectius gabinets van quedar en contacte i la pretensió és fer una primera ­reunió de manera immediata, si és possible fins i tot la setmana que ve. I al nou Executiu central asseguren que estan molt dis­posats a intentar un acostament amb el Govern igualment de manera immediata, i abans que arribi l’estiu, en tot cas. És una prioritat absoluta.

Malgrat que Batet va reconèixer ahir el “vertigen” d’agafar les regnes d’una cartera que va advertir que serà “crucial” per afrontar el debat territorial, l’estratègia de la nova Moncloa pel que fa a Catalunya transcendirà en tot cas el seu ministeri. Serà, per tant, un afer en què s’implicarà tot l’ Executiu socialista però en què el mateix president del Govern d’ Espanya se situarà al capdavant.

Es pretén evitar així que es produeixi una cacofonia en els missatges cap a Catalunya del Govern central, on conviuran perfils molt diferents sobre això. Per exemple, el de la mateixa Batet, amb un caràcter més pactista i negociador i defensora del federalisme; i el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, distingit per un discurs contundent contra l’independentisme i considerat un “jacobí” de la vella escola del PSOE, segons ja li van retreure immediatament des de Carles Puigdemont fins a Gabriel Rufián. Fonts governamentals asseguren, però, que, encara que difereixin en les formes, Batet i Borrell tenen una mateixa posició sobre la qüestió. I tampoc no haurien de col·lidir en la gestió de la crisi catalana, ja que la tasca de Borrell serà de portes enfora, i la de Batet, de portes endins.

Dirigents socialistes asseguren que, en primer lloc, el nou Govern de Sánchez emprendrà una “política de gestos” cap a Catalunya, però també hi haurà continguts i propostes concretes a sobre de la taula. En aquest sentit, es dona per fet que l’ Executiu central ­proposarà de reactivar les co­missions bilaterals entre l’ Estat i la Generalitat, la de traspassos,
la d’infraestructures i la d’afers ­econòmics i fiscals, aparcades des de fa anys, de fet, durant els set anys de mandat de Mariano ­Rajoy. El 2011 Artur Mas fins i tot va posar al capdavant d’aquestes comissions, per part catalana, el llavors líder d’UDC i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni ­Duran Lleida. Però no se’n va saber res més.

L’ Executiu socialista també preveu convocar com més aviat millor una conferència de presidents, a la qual també confien que Torra estigui disposat a assistir. Durant tot el seu mandat, Rajoy només va convocar aquest fòrum que reuneix al Senat el Govern central amb les comunitats autònomes en dues ocasions. I en l’última cita, el 17 de gener del 2017, Puigdemont ja ni hi va assistir.

El mateix Pedro Sánchez, en el discurs del debat de la moció de censura que va guanyar contra Rajoy, ja va donar pistes sobre les qüestions que es podrien abordar amb el nou Govern de Catalunya. Així, el flamant cap de l’Executiu central va proposar recuperar
la llista de més de 40 reivin­dicacions que Carles Puigdemont va plantejar a Mariano Rajoy el 2016, i de les quals tampoc mai més es va saber res, així com les lleis socials de la Generalitat ­suspeses pel Tribunal Constitu­cional.


Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.COM (8-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314951