LA DIRECCIÓ DE LA PRESÓ D'ESTREMERA IDENTIFICA L'AUTOR DELS PRESOS POLÍTICS

La direcció del centre penitenciari d’Estremera ha pogut identificar ja l’autor del vídeo que recull imatges dels presos polítics catalans i que han provocat una nova polèmica per la possible vulneració del seu dret a la intimitat i a la pròpia imatge. Així ho han confirmat aquest dijous a 'El Món' fonts familiars dels presos. Es tractaria d’un intern del mateix mòdul de la presó on es troben els presos polítics, que en aquest moment està de permís, segons ha pogut esbrinar la direcció del centre, ha explicat el cunyat d’Oriol Junqueras, Francesc Riera. Els familiars sospiten que l’autor del vídeo ha pogut obtenir un benefici econòmic amb la gravació.

Els familiars s’han reunit aquesta mateixa tarda per abordar la qüestió. “Ens sentim molt violentats perquè per molt dignificants que siguin les imatges on se’ls veu fent coses humanes, no estem d’acord en què s’hagin fet públiques i estem preocupats perquè això no sigui un capítol d’uns quants més”, ha assenyalat Riera. “Exigim responsabilitat i que es faci el possible perquè això no es torni a repetir”, ha afegit.

Riera ha assegurat que els familiars van ser informats de l’existència de les imatges, però que no van tenir oportunitat de donar consentiment o rebutjar la seva difusió. La dona del conseller Joaquim Forn, Laura Masvidal, va tenir l’oportunitat de veure-les primer, però la dona del vicepresident Junqueras no. “Volem deixar clar que en cap moment se’ns va demanar si ens semblava bé o malament”, ha subratllat Riera, reiterant que la publicació ha causat impacte en les famílies: “Això ha estat una bomba”.

L’aparició de les imatges genera noves preocupacions als familiars. “Ens genera por pensar que això els pugui perjudicar, com va passar amb les trucades que es van enregistrar i van tenir conseqüències”. A banda, també els inquieta que puguin aparèixer noves imatges i que “s’obri la veda a un circ per capítols i que vagin sortint més coses”. El sentiment entre els familiars d’indignació perquè consideren que s’ha produït una vulneració del dret a la intimitat: “Ells no sabien en cap moment que se’ls estava filmant”. Riera adverteix, a més a més, que temen que aquest afer pugui tenir conseqüències pel que fa a la relació que tenen amb altres interns.

A partir d’ara és possible que els presos polítics hagin de prendre “precaucions” per evitar situacions semblants. “Sempre han tingut una relació cordial i de respecte mutu amb els altres interns —afirma Riera—, i això ens fa mal pensar sobre qui hi pot haver darrere, que no hi hagi algun tipus de represàlia de funcionament del mòdul que afecti els interns i tot plegat es giri en contra d’ells”.

Els familiars estan convençuts que si haguessin tingut la oportunitat haguessin impedir la difusió de les imatges. “Per molt valor informatiu que puguin tenir, haguéssim dit que no perquè pensem que no se’ns ha fet cap favor”, ha afegit Riera.

Els advocats dels familiars valoraran possibles accions legals i ja han exigit una explicació a la direcció del centre. A banda, tampoc descarten que algú hagi tingut interès en mostrar les imatges per transmetre “una visió amable de la presó” mostrant els presos polítics en situacions relaxades. “És terrible tot plegat, tot el que sigui banalitzar el patiment de les famílies”, conclou Riera.

Informa:ELMON.CAT (8-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318804