LA DIRECCIÓ DE LA PRESÓ D'ESTREMERA IDENTIFICA L'AUTOR DELS PRESOS POLÍTICS

La direcció del centre penitenciari d’Estremera ha pogut identificar ja l’autor del vídeo que recull imatges dels presos polítics catalans i que han provocat una nova polèmica per la possible vulneració del seu dret a la intimitat i a la pròpia imatge. Així ho han confirmat aquest dijous a 'El Món' fonts familiars dels presos. Es tractaria d’un intern del mateix mòdul de la presó on es troben els presos polítics, que en aquest moment està de permís, segons ha pogut esbrinar la direcció del centre, ha explicat el cunyat d’Oriol Junqueras, Francesc Riera. Els familiars sospiten que l’autor del vídeo ha pogut obtenir un benefici econòmic amb la gravació.

Els familiars s’han reunit aquesta mateixa tarda per abordar la qüestió. “Ens sentim molt violentats perquè per molt dignificants que siguin les imatges on se’ls veu fent coses humanes, no estem d’acord en què s’hagin fet públiques i estem preocupats perquè això no sigui un capítol d’uns quants més”, ha assenyalat Riera. “Exigim responsabilitat i que es faci el possible perquè això no es torni a repetir”, ha afegit.

Riera ha assegurat que els familiars van ser informats de l’existència de les imatges, però que no van tenir oportunitat de donar consentiment o rebutjar la seva difusió. La dona del conseller Joaquim Forn, Laura Masvidal, va tenir l’oportunitat de veure-les primer, però la dona del vicepresident Junqueras no. “Volem deixar clar que en cap moment se’ns va demanar si ens semblava bé o malament”, ha subratllat Riera, reiterant que la publicació ha causat impacte en les famílies: “Això ha estat una bomba”.

L’aparició de les imatges genera noves preocupacions als familiars. “Ens genera por pensar que això els pugui perjudicar, com va passar amb les trucades que es van enregistrar i van tenir conseqüències”. A banda, també els inquieta que puguin aparèixer noves imatges i que “s’obri la veda a un circ per capítols i que vagin sortint més coses”. El sentiment entre els familiars d’indignació perquè consideren que s’ha produït una vulneració del dret a la intimitat: “Ells no sabien en cap moment que se’ls estava filmant”. Riera adverteix, a més a més, que temen que aquest afer pugui tenir conseqüències pel que fa a la relació que tenen amb altres interns.

A partir d’ara és possible que els presos polítics hagin de prendre “precaucions” per evitar situacions semblants. “Sempre han tingut una relació cordial i de respecte mutu amb els altres interns —afirma Riera—, i això ens fa mal pensar sobre qui hi pot haver darrere, que no hi hagi algun tipus de represàlia de funcionament del mòdul que afecti els interns i tot plegat es giri en contra d’ells”.

Els familiars estan convençuts que si haguessin tingut la oportunitat haguessin impedir la difusió de les imatges. “Per molt valor informatiu que puguin tenir, haguéssim dit que no perquè pensem que no se’ns ha fet cap favor”, ha afegit Riera.

Els advocats dels familiars valoraran possibles accions legals i ja han exigit una explicació a la direcció del centre. A banda, tampoc descarten que algú hagi tingut interès en mostrar les imatges per transmetre “una visió amable de la presó” mostrant els presos polítics en situacions relaxades. “És terrible tot plegat, tot el que sigui banalitzar el patiment de les famílies”, conclou Riera.

Informa:ELMON.CAT (8-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734744