AMB À PUNT ELS VALENCIANS VEURAN 50 CANALS, EXCEPTE TV3 I IB3

Aquest diumenge À Punt, la nova televisió pública valenciana, comença les seues emissions regulars. Renaix de les cendres de Canal 9, inaugurada pel govern del PSPV l’any 1989 i tancada pel PP el 2013, fent del País Valencià, des d’aleshores, l’única regió europea amb llengua pròpia, sense mitjans públics de comunicació.

La promesa feta l’any 2015 pel govern del Botànic (PSPV-Compromís) amb el suport de Podem d’obrir una nova ràdio-televisió s’ha fet realitat, encara que el calendari d’obertura se’ls ha anat de les mans. Tot i així, la ciutadania torna a disposar de l’única oferta informativa en valencià que mai no hauria d’haver estat negada i que se suma al mig centenar de canals de televisió en castellà que es poden sintonitzar ja a qualsevol televisor al País Valencià.

I com que la data del 10 de juny és motiu de celebració, també cal recordar altres dates i declaracions, que molts valencians i valencianes no obliden, i que tenen a veure amb la reciprocitat de les emissions amb TV3 i IB3, les úniques que no es poden veure al territori valencià. Cal, només, el “sí vull” dels seus gestors, l’autorització administrativa del Ministeri d’Indústria o comprar un aparell tècnic que té un cost de 60.000 euros. Refresquem les dates i les declaracions públiques.


Vist i plau de les Corts Valencianes i el Senat

L’any 2013, com a resultat d’unes converses prèvies mantingudes entre l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i l’exconseller català Joan Manuel Tresseras, Artur Mas i Alberto Fabra, presidents de Catalunya i el País Valencià, respectivament, signaren un acord de reciprocitat de les emissions de Canal 9 i TV3 que fou ratificat per les Corts Valencianes i va comptar amb el vist plau del Senat espanyol.

El document fixava la difusió efectiva de les emissions dels canals de televisió de titularitat de la Generalitat de Catalunya (TV3, 3/24, Súper 3, 33, Esport3, TV3HD, TV3CAT) al territori del País Valencià, així com els canals de la Generalitat Valenciana (Canal Nou, Canal Nou HD, Canal Nou Dos, Canal Nou 24, Canal Nou Internacional) al territori de Catalunya. El tancament d'RTVV pocs mesos després, però, va impedir la reciprocitat.

El pacte, tanmateix, condicionava la reciprocitat “a la disponibilitat de l’espectre radioelèctric necessari, l’assignació del qual competeix al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme”. Aquest requisit vinculava la recuperació del senyal de TV3 a l’obtenció d’un nou múltiplex pel Govern valencià. Precisament, un dels dos múltiplexs que la Generalitat Valenciana va perdre l’any 2014 com a conseqüència de l’ofensiva recentralitzadora del govern del PP i de la introducció de la telefonia mòbil a través d’aquesta via.

 


Els presidents Puigdemont i Puig ratifiquen la reciprocitat

 

L’any 2016, el president Carles Puigdemont va rebre al Palau de la Generalitat el president valencià Ximo Puig. Fruit d’aquella cimera, ambdós feren l’anunci de la reciprocitat de les emissions entre TV3 i la futura televisió pública valenciana. La tornada del senyal es produiria a finals d’aquell any, just quan era previst que el nou Canal 9 es posés en marxa. Aquell pronòstic quedà en l’aire a l'ajornar-se l’inici de les emissions dels nous mitjans públics valencians. Bé és cert que el Govern valencià no volia ni sentir parlar de poder veure la cadena catalana abans del naixement de la futura televisió valenciana.


Enric Morera: “La reciprocitat està assegurada”

 

L’any 2017, el president de les Corts Valencianes Enric Morera feu una promesa a un acte públic: “La reciprocitat amb TV3 està assegurada. Només es pose en marxa l'actual À Punt, pot fer-se efectiva. Jo mateix m'encarregaré de fer les accions perquè siga possible".

 


Una data que no arriba

 

L’any 2018, els dirigents de l’organització cívica Acció Cultural, l’entitat més activa des del 1989 en fer efectiva la reciprocitat dels senyals de Canal 9 i TV3, han obtingut del secretari autonòmic de Comunicació del Govern valencià, José María Vidal, i del síndic parlamentari de Compromís Fran Ferri, la resposta que "el calendari de tornada de les emissions es compleix". També d’Antonio Montiel, ex-síndic parlamentari de Podem, el seu suport i compromís de vigilar que siga efectiva la tornada de TV3 al comandament dels habitants del País Valencià. Ningú ha aportat dates concretes.

Actualment, l’únic múltiplex del País Valencià està dividit en diverses franges: dues reservades per a la televisió pública valenciana i la resta en règim de concessió a la Conferència Episcopal a través de Mediterráneo TV i a Las Provincias TV que ha llogat la llicència a Bom TV. La cadena propietat de l’Església catòlica fa el mínim de producció perquè el Consell no puga retirar-li el permís que gaudeixen fins al 2026.

El Consell valencià, conscient d’aquesta situació, va demanar al govern de l’Estat l’obtenció d’un segon múltiplex, tal com té, per exemple, Catalunya. Però la resposta ha estat sempre negativa. Però, es podria haver llogat un com feu IB3 per tal de rebre la programació de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. El senyal per tot arreu del País Valencià es transportaria per la xarxa pública propietat de la Generalitat.

 


TV3 i IB3, compromeses. À Punt, no

 

Però, i què diuen respecte de la reciprocitat tècnica i de continguts els directius d’aquestes tres corporacions públiques?

Brauli Duart, president de la CCMC fins aquesta mateixa setmana, ha declarat repetidament la seua idea de “crear un consorci de mitjans de comunicació conjunt entre les Illes, el País Valencià i Catalunya amb l’objectiu d’elaborar canals comuns". “Es tractaria de col·laborar en continguts, en la xarxa de corresponsals, en aspectes tècnics, en la generació de programes i compartint serveis. Amb les noves tendències de consum de la televisió, la creació de canals específics on line entre les tres corporacions seria un bon camí a explorar”.

Vicent Sanchis, director de TV3, ho té clar: "Si fora per nosaltres, sí. Així els ho hem comentat. Però això també dependrà del nou consell de govern de la televisió valenciana, del seu equip directiu, de les Corts Valencianes... Nosaltres podem arribar tan lluny com ells vulguin —ho diu un valencià!— perquè sabem que compartim idioma i sabem que compartim cultura i sabem que compartim història. I sabem una cosa que molta gent a València també sap: que un idioma fragmentat és un idioma dèbil".

Andreu Manresa, director d’IB3, declarava recentment: “Estic molt content amb les relacions entre IB3 i TV3 i la col·laboració coneguda entre les dues empreses públiques de reciprocitat, doblatge.. Ara estem ultimant un projecte conjunt, que va ser idea d’en Brauli Duart, que és traure un canal de ràdio i televisió en català per internet per emetre tot tipus de programació pròpia, sèries, programes d’entreteniment... que hem anat fent les dues empreses al llarg de la respectiva història. La idea és que en el futur, la televisió valenciana hi pogués participar si volgués.

Empar Marco, directora d’À Punt, diuen que apostava en el seu projecte per “cooperar en la realització d’alguns productes de manera conjunta”. Aquesta mateixa setmana ha declarat ”que no es planteja participar en una plataforma que puga compartir programes amb TV3 i IB3 i que la reciprocitat és un tema del Consell”.

Així estan les coses. Amb seixanta mil euros i complint els compromisos adquirits pels representants de les nostres institucions, la reciprocitat de les emissions entre À Punt, TV3 i IB3 seria una realitat ja mateix. Diumenge és dia 10, però no tot està a punt.

Informa:ELNACIONAL.CAT (8-6-2018).

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027106