CATALANS A L'EXTERIOR IMPULSEN UN DIPLOCAT PARAL·LEL

Una de les obsessions dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont va ser potenciar l’acció exterior amb l’objectiu d’explicar al món per què Catalunya volia votar i decidir el seu futur. De resultes d’aquesta política, la Generalitat va poder repartir pel món dotze delegacions i, a partir del febrer del 2013, el Diplocat, un consorci público-privat dedicat a la projecció internacional de Catalunya. Però amb l’aplicació del 155, Rajoy va tallar de soca-rel tota l’acció exterior del govern i va ordenar de liquidar el Diplocat i tancar totes les delegacions tret de la de Brussel·les, reconeguda per l’estatut.

Però ha estat la societat civil organitzada, principalment amb l’ANC, que ha aconseguit de mantenir viva l’activitat internacional. Per exemple, avui l’ANC de Londres ha organitzat una conferència en què s’avaluarà què va fallar el mes d’octubre de l’any passat. ‘Volem reflexionar-hi per no repetir-ho quan tinguem una altra d’oportunitat’, explica un membre de l’ANC de Londres. Hi participaran tres ex-treballadors de la delegació de Londres, juntament amb Toni Castellà, Clara Ponsatí i Elisenda Paluzie. Ahir la presidenta de l’ANC ja va visitar el parlament britànic per a explicar la situació política de Catalunya davant un grup de parlamentaris i també ho va aprofitar per reclamar la solidaritat internacional amb els presos polítics. ‘Anem cobrint les tasques de representació exterior que intentava de desenvolupar la delegació. Mirem d’organitzar actes per a teixir complicitats diplomàtiques i crear influència política fins allà on puguem’, diu aquest membre de l’ANC de Londres, que a la visita de Paluzie ahir al parlament va aconseguir de portar-hi Majid Mahmood, membre del govern a l’ombra de Jeremy Corbyn.

 

Una iniciativa particular


Però no només l’ANC es troba darrere aquests actes. Aquesta mateixa setmana a la Universitat d’Oslo, gràcies a l’impuls d’una investigadora catalana que fa deu anys que resideix a Noruega, es va fer el debat ‘Desapareix la democràcia d’Europa? El cas de Catalunya‘. Ella sola, únicament amb l’ajuda del departament de Ciències Polítiques de la universitat, va aconseguir preparar l’acte, en el qual hi van intervenir el diputat finlandès Mikko Kärnä, els professors noruecs Øivind Bratberg, Johannes Nymark i Øyvind Østerud, i el director de VilaWeb, Vicent Partal.

Va ser al mes de gener que aquesta catalana va sentir la necessitat d’organitzar un acte que visualitzés el cas de Catalunya: ‘Els mitjans noruecs havien parlat molt del referèndum, però no es feien gaire ressò de la repressió que es continuava vivint a Catalunya. Per això vaig pensar de preparar un acte com aquest’. I va aconseguir el que cercava perquè un dels periodistes estrella del canal nacional va anar a cobrir l’acte. A primera fila també hi va assistir un enviat de l’ambaixada espanyola que ‘ho va apuntar tot’.

És força rellevant assenyalar que en aquesta universitat ja s’havia organitzat un acte semblant el 2014, aleshores a càrrec del Diplocat. Va ser la mateixa investigadora catalana qui es va encarregar de preparar la logística de l’acte, ja que ella treballa a la universitat. Quatre anys més tard la història s’ha repetit, però sense el Diplocat al darrere i l’única insistència d’una investigadora que ‘vol mantenir la flama encesa’.

Exemples com aquest evidencien que els catalans a l’exterior han sabut omplir el buit deixat per les delegacions i el Diplocat i així continuar explicant la situació política del Principat. Tanmateix, no es pot afirmar que puguin desenvolupar la mateixa feina: ‘Els nostres debats tenien un vessant més acadèmic i pretenien crear complicitats amb think tanks, mitjans de comunicació, periodistes… Però cal aplaudir la tasca que fan grups de persones organitzades que tenen una altra feina’, explica un ex-membre del departament de comunicació del Diplocat, que es troba en procés de ser liquidat per ordre del govern espanyol.

 

Els representants morals

 


L’activitat dels catalans a l’exterior no s’atura i continuarà la setmana vinent a Copenhaguen. En aquella ciutat hi ha uns dels grups de l’ANC més actius. Tant, que abans que s’hi instal·lés la delegació del govern ja havia aconseguit pronunciaments del parlament danès. ‘Quan el Diplocat s’hi va instal·lar els vàrem passar el llibre negre de contactes que teníem amb tot de polítics’, explica un membre de l’ANC Dinamarca. I afegeix: ‘Després de la dissolució de la delegació del govern i del Diplocat, sentim que som els representants catalans a Dinamarca i ens organitzem perquè així sigui.’

Dilluns a la capital danesa, el sindicat Djøef d’advocats, economistes i politòlegs, que té més de 90.000 membres, ha organitzat un acte amb la col·laboració de l’ANC a l’ombra, en què es debatran els fets de l’octubre. L’ANC explica que han aconseguit l’assistència de dos representants de dues ambaixades europees i membres de la premsa internacional.

La intensitat dels actes a l’estranger es mantindrà mentre el Departament d’Afers Estrangers d’Ernest Maragall, que tot just va prendre possessió del càrrec dissabte, no pugui reobrir les delegacions i el Diplocat. Quan arribi aquest moment, faran un pas enrere i se centraran en actes ‘de carrer’.

Informa:VILAWEB.CAT (8-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027099