DOLORS SABATER: " QUÈ HA TRIAT EL PSC ? LA CORRUPCIÓ, LA XENOFÒBIA I EL FEIXISME "

La ciutat de Badalona pot veure com Dolors Sabater deixa de ser-ne la batllessa per culpa d’un acord PP, PSC, i Ciutadans. Aquesta setmana s’ha presentat una moció de censura contra ella. I només falta que tots tres partits es posin d’acord el dia 20 de juny, quan es voti la moció. Sabater explica en aquesta entrevista telefònica amb VilaWeb que aquests dies treballa en dos focus: mantenir l’agenda normal de batllessa i a la vegada preparar el relleu i el traspàs. Durant la conversa, també deixa clar que si hi ha eleccions no descarta de tornar-s’hi a presentar, i explica com veu Albiol, el PSC, la política nacional i els governs Torra i Sánchez.

—Són les nou del vespre. On aneu tan tard?
—He anat al Ministeri de Medi per les contaminacions que tenim a les platges. Ara n’he tornat. Fa un any vaig anar a Madrid i avui anàvem a fer el seguiment d’això i pressionar. Jo mantinc la meva agenda. Dilluns vaig tenir aquí el conseller d’Ensenyament, el senyor Bargalló. Va fer el seu primer acte com a conseller, per parlar de la falta de places de P3 i secundària, i alguns problemes que tenim en edificis. Treballant sense parar. Evidentment que sí.

—La moció ja s’ha presentat. Teniu coll avall que prosperarà?
—En tinc alguns dubtes. Sembla que els partits que han presentat la moció no s’han posat prou d’acord prèviament sobre el programa. Ni tan sols a assegurar-se que la faran. Però, en principi, si l’han presentada, jo considero que és per aprovar-la.

 

Andreu Barnils

—Suposem que se’n surten. Dolors Sabater es planta a l’oposició o se’n va a casa?
—A l’oposició. A defensar la tasca ingent que hem fet fins ara. Ens vam trobar un ajuntament absolutament devastat que havia deixat de fer inversions socials. Hem fet una feina impressionant per a fer remuntar la ciutat i recuperar drets. Vetllarem el nostre projecte des de l’oposició, igual com farem un traspàs impecable. Nosaltres ens vam trobar tots els armaris i tots els calaixos buits. Cap regidor, ni tan sols l’alcalde, no va fer cap mena de traspàs. Respecte de cap àmbit. Nosaltres no ho farem, això. Per una banda, aquests dies anem seguint l’agenda de tot allò que teníem compromès i, al mateix temps, ens hem començat a preparar per a fer un traspàs correctíssim. Perquè la persona que em substitueixi pugui continuar servint la ciutat amb tota la dedicació. I amb totes les dades i la informació que necessiti.

—La militància del PSC vota en massa a favor d’un canvi de govern. Com us ho expliqueu? Van guanyar amb el 93%. Hi ha un canvi de perfil de la militància del PSC?
—Van guanyar amb el 93% dels que van votar, no pas de tota la militància. De tota la militància del PSC, el percentatge cau aleshores al 60% i escaig. Crec que són 500 militants i van anar a votar uns 300. L’explicació del perquè han fet això, o per què el militant ha votat això, un dia suposo que se sabrà. Hi ha una dada interessantíssima, que no és la del militant, sinó la del votant. I nosaltres justament vam fer públic pocs dies abans que comencés la moció el baròmetre de la ciutat. No sabem si té res a veure l’una cosa amb l’altra. Però el fet és que després del baròmetre comença tot. I el baròmetre deia que un 60% dels votants del PSC aprovaven l’acció d’aquest govern. I una altra dada: el coneixement del cap del PSC [Àlex Pastor] és del 22%. De Dolors Sabater, un 86%. D’Albiol, un 97%. Són dades interessants. Una tesi, doncs, és que han volgut començar la campanya ara. Que hagin volgut posicionar el candidat. També hi ha la teoria que és una certa venjança dels socialistes pel que ha passat a Barcelona, on el PSC n’ha quedat fora. No et dic que ho cregui. Tot això són teories que volen entendre una cosa tan estranya com la que ha passat. Finalment, i aquesta la comparteixo molt, és veure que el senyor Albiol va fracassar estrepitosament el 21-D, el PP és a punt de desaparèixer del mapa de la política catalana, i de municipis tampoc no els en queda gaire res. Confien doncs en el senyor Albiol, que –ja ho va dir– farà tant com pugui i més per recuperar Badalona. Per tant, el senyor Albiol ha posat un parany al Partit Socialista, que hi ha caigut de quatre potes. I ara Albiol intenta que combatre un rival com el PSC i alhora desgastar el govern actual. I recuperar espai mediàtic que perdia, i que ara vol aconseguir per la via del PSC.

 

Sense pressupost ni govern

 

—Només hi havia aquesta via per a aprovar el pressupost?
—Havia de rendir-me i dir ‘la ciutat no tindrà aquest pressupost tan important per les polítiques socials’? Jo vaig buscar fins al darrer moment la possibilitat que el PSC s’abstingués. Amb la seva abstenció n’hi havia prou. Però no van voler, tot i que vam reconèixer que part de les millores del pressupost eren cosa dels socialistes. Els hi incloíem. Es van tancar en banda. Si la moció que s’ha presentat avui no s’hagués presentat, es podria presentar demà passat. No necessiten pas la moció de confiança, per votar-hi en contra. Podien presentar la moció de censura sempre que volguessin. Si ells haguessin tingut una mica d’estima a la ciutat, i responsabilitat, i sentit de ciutat, s’haurien esperat, haurien deixat que s’aprovés el pressupost i haurien presentat la moció després. Ara, si més no, tindríem pressupost. Ara no tenim ni pressupost ni govern. La ciutat en surt perjudicadissima.

—Es tornarà a presentar Dolors Sabater a les eleccions municipals?
—En principi no ho descarto. Falta que, com a organització, ho acabem de decidir. Però tot fa preveure que sí.

—I el pas a política nacional no el preneu en consideració?
—De moment estic molt compromesa amb el món local. Crec molt en la força dels municipis per a fer país. I penso que la base municipal de la revolució i de la construcció de qualsevol alternativa que tingui cara i ulls és molt important. Mantinc que he de continuar treballant en el municipalisme. Hi ha un municipalisme transformador que també pensa en país i en República, i no monarquia. Cal bastir un procés constituent totalment nou. Sóc d’un municipalisme que no es mira el melic, i sí que mira l’horitzó de país.

—Com el valoreu, el govern Torra?
—A la Generalitat hem de celebrar que el 155 s’hagi aixecat. Valoro positivament les ganes de recuperar les polítiques pel país i alhora no oblidar que som en un període sense normalitat. És important que quedi clar que mentre hi hagi presos i exiliats el moment no pot ser normal. No ho pot ser.

—I el de Sánchez?
—És important que s’hagi fet fora el senyor Rajoy. I tots esperem que el senyor Sánchez i el senyor Torra es reuneixin. I esperem que hi hagi gestos per a deixar de tractar el conflicte polític català des de la taula de la repressió. I que passarà a tractar-se la taula de la política. Aquest gest no l’hem vist. I esperem que hi sigui.

—Què més afegiríeu?
—Crec que els ajuntaments i la política municipalista és tan potent, i tenim un potencial de transformació i de canvi tan gran, que fem por a l’status quo. L’status quo es defensa de nosaltres i intenta desprestigiar-nos i criticar-nos ferotgement sense reivindicar les polítiques que fem. Intenta desbancar-nos perquè fem molta por. Fem molta por perquè no som clientelistes. Ni treballem per les grans fortunes. Som molt transparents i això vol dir que no ets encobridor de la corrupció de ningú. De ningú. Ni dels teus ni dels altres. Aquesta força de ser més valent i coherent i transparent i no ser clientelistes. Aquesta força de no ajudar a amagar les ombres de ningú, fa molta por. Ara en aquests moments es Badalona, però es pot agafar en general. Si l’alternativa és Dolors Sabater o Albiol, què ha de triar el PSC? Què ha de triar el PSC? La corrupció, la xenofòbia i el feixisme, aquestes maneres de fer totalitàries, aquesta dreta tan extrema dreta o la nova política de transformació? Home, tots desitjaríem que el PSC fes front comú. I que s’apuntés a la banda d’aquesta transformació i no a l’altra.

Informa:VILAWEB.CAT (8-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734738