NOVA JUGADA EN L'ESTRATÈGIA DELS ADVOCATS DE PUIGDEMONT AMB LA JUSTÍCIA ALEMANYA

Nova jugada de la defensa de Carles Puigdemont en la seva estratègia per aconseguir que la justícia alemanya no accepti l'extradició del president legítim. Aquest cop, a més, usarà la jurisprudència del mateix Tribunal Superior espanyol per a demostrar que no hi va haver malversació durant l'1-O. Si el tribunal de Schleswig-Holstein dona per vàlid l'argument, serà un autogol per a Espanya dels que més dolen.

La defensa vol aniquilar la petició del Tribunal Suprem pel delicte de malversació usant els arguments que va utilitzar el mateix tribunal per a rebutjar l'existència d'aquest mateix delicte en la causa contra l'expresident Artur Mas pel referèndum del 9N de 2014.

En aquella ocasió, tant la Fiscalia com el Tribunal Suprem es van oposar a la petició del Sindicat Professional de la Policia i el Sindicat Manos Límpias del delicte de malversació. A la interlocutòria quedava palès que el TS només hi veia delictes de desobediència i prevaricació.

El Suprem al·legava que no es podia tipificar la desviació de fons públics a fins no autoritzats perquè en aprovar-se les partides i contractar-les a tercers no constava la suspensió del Tribunal Constitucional i, per tant, en tots els supòsits dels fons emprats encara no s'havia decretat la suspensió que va ser posterior.

Fer entrar en contradicció al mateix TS pot ser la clau per acabar de convèncer els jutges alemanys que, a més, també tenen sobre la taula les declaracions del qui ha estat ministre d'Hisenda fins fa una setmana, Cristóbal Montoro, que assegurava que no s'havien gastat fons públics per a dur a terme el referèndum.

Informa:DIRECTE.CAT(8-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318796