NOVA JUGADA EN L'ESTRATÈGIA DELS ADVOCATS DE PUIGDEMONT AMB LA JUSTÍCIA ALEMANYA

Nova jugada de la defensa de Carles Puigdemont en la seva estratègia per aconseguir que la justícia alemanya no accepti l'extradició del president legítim. Aquest cop, a més, usarà la jurisprudència del mateix Tribunal Superior espanyol per a demostrar que no hi va haver malversació durant l'1-O. Si el tribunal de Schleswig-Holstein dona per vàlid l'argument, serà un autogol per a Espanya dels que més dolen.

La defensa vol aniquilar la petició del Tribunal Suprem pel delicte de malversació usant els arguments que va utilitzar el mateix tribunal per a rebutjar l'existència d'aquest mateix delicte en la causa contra l'expresident Artur Mas pel referèndum del 9N de 2014.

En aquella ocasió, tant la Fiscalia com el Tribunal Suprem es van oposar a la petició del Sindicat Professional de la Policia i el Sindicat Manos Límpias del delicte de malversació. A la interlocutòria quedava palès que el TS només hi veia delictes de desobediència i prevaricació.

El Suprem al·legava que no es podia tipificar la desviació de fons públics a fins no autoritzats perquè en aprovar-se les partides i contractar-les a tercers no constava la suspensió del Tribunal Constitucional i, per tant, en tots els supòsits dels fons emprats encara no s'havia decretat la suspensió que va ser posterior.

Fer entrar en contradicció al mateix TS pot ser la clau per acabar de convèncer els jutges alemanys que, a més, també tenen sobre la taula les declaracions del qui ha estat ministre d'Hisenda fins fa una setmana, Cristóbal Montoro, que assegurava que no s'havien gastat fons públics per a dur a terme el referèndum.

Informa:DIRECTE.CAT(8-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734751