PUIGDEMONT: " HI HA UN VÍDEO MEU A LA PRESÓ D'ALEMANYA QUE DE MOMENT NINGÚ NO HA DIFÓS "

El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha revelat que hi ha un vídeo seu enregistrat il·legalment a la presó de Neumünster "que corre per Espanya", que algú va enregistrar mentre passejava pel patí i on va vestit amb la roba que li van donar com a reclús, "un xandall de color verd", que encara no ha vist la llum perquè encara ningú ha pagat el preu que s'estaria demanant per ell, però que hauria circulat per diverses redaccions de mitjans de comunicació espanyols. Es tractaria d'imatges que el mateix Puigdemont no hauria vist però sí gent del seu entorn.

Així ho ha declarat Puigdemont en el marc d'una entrevista concedida a Rac1 des de la seva residència alemanya, on també ha afirmat que no ha volgut veure el vídeo d'Estremera amb imatges de la vida a presó d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn. "No he volgut veure el vídeo. No vull contribuir a la denigració que pretén", ha assegurat. Ha estat en aquest moment que Puigdemont, molt crític amb les gravacions a Estremera, ha revelat que "això també passa a Alemanya", i aleshores ha explicat el cas d'aquest vídeo inèdit.
Cartes a Junqueras

Durant l’entrevista, Puigdemont ha assenyalat que ha enviat “dues cartes a Junqueras”, però ha assenyalat que té “moltes dificultats per enviar un text que hi entri de forma segura”. A més, el president Puigdemont ha assegurat que no ha rebut cap carta del seu vicepresident.

Així mateix, ha ressaltat que la detenció a Alemanya va ser “amb un respecte escrupolós” i sense “ni un minut d’humiliació”. Puigdemont ha assegurat que tant ell com el seu equip sabia que hi havia risc de detenció a Alemanya”, però que en tot cas “no va ser una irresponsabilitat” creuar la frontera des de Dinamarca, perquè calia sortir de Bèlgica “a explicar a Europa allò que passa a Catalunya”. A més, el president a l'exili ha demanat que s’investigui “com s’han pagat les balises” que, de forma il·legal, s’havien instal·lat al seu vehicle per seguir els seus passos.

Sobre la seva situació processal, Puigdemont creu que "no trigarà més d'un mes" en arribar la resolució de la justícia alemanya i que la seva voluntat és “tornar a Bèlgica i no quedar-me a Alemanya".
Nou escenari espanyol

Quant al nou escenari obert amb l’arribada al Govern espanyol de Pedro Sánchez i el PSOE, Puigdemont ha assenyalat que el nou president espanyol “ha generat expectatives per sobre de la realitat”. Amb tot, ha considerat “bona notícia” que hi hagi una reunió imminent entre Pedro Sánchez i el president de la Generalitat, Quim Torra -“estaria bé que fos abans de l’estiu”-, però ha lamentat que el president espanyol, com Rajoy, no tingui intenció de negociar referèndum per la independència, perquè “no hi ha hagut cap renúncia a les polítiques de Rajoy".

A més, ha recordat que la possibilitat de negociar els 45 punts que en el seu moment el Govern català va reivindicar a l’espanyol, “no seria una negociació, perquè són els deutes de l'Estat en els seus compromisos". També ha revelat que no ha parlat recentment amb Pedro Sánchez.


Crítiques a Inés Arrimadas

 

El president a l’exili ha lamentat també que Ines Arrimadas no s’hagi volgut reunir amb el president Torra al Palau de la Generalitat per la pancarta dels presos polítics: "Em sembla molt irresponsable que no s'hi reuneixi", ha afirmat, per recordar que “en el cor de moltes persones de Catalunya, inclòs dels votants de Cs, no es vol que hi hagin presos polítics".

Quant al Govern del president Torra, Puigdemont ha assenyalat que el Govern “deu la seva legitimitat a les urnes" i en aquest nou context el que cal es que ara Pedro Sánchez digui “el que vol fer per a Catalunya".
“No tinc la intenció de presentar-me”

El president a l’exili ha deixat clar que en l’escenari actual “no contemplem eleccions” i que en tot cas, ell no té cap intenció de “tornar a presentar-me”.

Informa:ELNACIONAL.CAT (8-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318700