EL CONGRÉS DEL PARTIT NACIONAL EXCOCÈS VOTARÀ UNA RESOLUCIÓ PER EXIGIR LA LLIBERTAT DEL PRESOS POLÍTICS I EXIGIR EL RETORN DELS EXILIATS

El congrés del Partit Nacional Escocès (SNP) votarà demà una resolució en suport de Clara Ponsatí. Demà la militància de la formació que governa a Escòcia sotmetrà a votació una moció que crida a solidaritzar-se amb ‘la campanya jurídica’ de l’ex-consellera d’Ensenyament de la Generalitat, que s’enfronta a una ordre europea de detenció emesa per l’estat espanyol.

El text de la resolució proposada per les joventuts del partit demana al govern espanyol que permeti la tornada de tots els exiliats polítics i que alliberi immediatament a tots els presos polítics sense condició com a part d’un acord democràtic. La trobada se celebrarà a la ciutat d’Aberdeen i hi participarà la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, la mateixa ex-consellera i el seu advocat Aamer Anwar.

La resolució destaca ‘la independència’ judicial i policial del sistema escocès en el procediment d’extradició, però alerta que, si s’executa l’euroordre, Ponsatí correria el risc d’anar a la presó per ‘promoure el dret pacífic de Catalunya per determinar el seu propi destí’. S’espera que el congrés reuneixi uns 2.500 membres del partit davant dels quals parlarà Ponsatí just abans del discurs final que farà la primera ministra Sturgeon.

Informa:VILAWEB.CAT (8-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314126