EL GOBIERNO S'ESPOLSA LA POSSIBILITAT DACOSTAR ELS PRESOS: "DEPÈN DEL JUTGE INSTRUCTOR "

Pedro Sánchez ha reunit per primer cop el seu consell de ministres, aquest divendres, en una reunió que ha servit per “incorporar feina a l’agenda”, segons ha explicat la portaveu de l’executiu, Isabel Celaá, a la roda de premsa posterior a la reunió, en la qual ha tornat a insistir en la majoria femenina en el consell. “El principal problema d’aquest país és el de la integritat territorial, i l’objectiu d’aquest govern és normalitzar el país”, ha considerat Celaá, que ha advocat per obrir el diàleg amb la “Constitució amb una mà”.

Com a exemple d’aquesta normalització, Celaá ha explicat que s’ha aixecat el control financer que feia que la Generalitat no pogués fer pagaments directament sense passar pel ministeri d’Hisenda, com a conseqüència de l’aplicació del 155. “Ens ha semblat que era una mesura de normalització, però això no significa que el govern d’Espanya no hagi d’estar informat de les despeses que ha de fer la Generalitat”, ha afirmat.

La portaveu també s’ha referit a la possibilitat d’acostament dels presos polític, i s’ha tret la responsabilitat de sobre argumentant que “està en mans del jutge instructor”, tot i que Institucions Penitenciàries, depenent del ministeri de l’Interior, té potestat en aquesta matèria.

Entre els primers acords, hi ha l’anunci del president espanyol de reunir-se amb tots els presidents autonòmics en les pròximes setmanes, i la petició de comparèixer al Congrés de Diputats per explicar la formació de govern. El president de la Generalitat, Quim Torra, entrarà dins d’aquesta ronda de contactes, segons ha explicat la ministra. És a dir, tot i que la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, va parlar en la seva presa de possessió de tenir una interlocució oberta “especialment” amb Catalunya, per la situació en què es troben les relacions, després de la primera reunió del gabinet, Celaá s’ha esforçat a emmarcar la reunió en el territori comú, i no ha aclarit si serà “el primer o l’últim”.

La també ministra d’Educació ha explicat en la seva introducció inicial els plans immediats de l’executiu, i ha assegurat que treballarà “per a l’acord”, i ha dit que “per sobre de totes les ideologies legítimes hi ha el servei públic a Espanya”. Celaá ha explicat que els ministres s’han “autoimposat” estar presents als consells de ministres europeus, en un moviment per posar l’accent en l’europeisme de l’executiu. La voluntat del govern espanyol és activar també les directives europees pendents de transposar.

Entre els acord a què ha arribat el consell hi ha els nomenaments del director de gabinet de la Presidència, Iván Redondo i el secretari d’estat de Comunicació, Miguel Ángel Oliver, entre d'altres. També hi ha hagut nomenaments de secretaris d’estat al ministeri d’Igualtat i al d’Hisenda.

A l’inici de la reunió estava prevista la tradicional foto de família del gabinet, que ha quedat aigualida per la pluja, i no s’ha pogut fer a l’hora prevista, però sí que l'han pogut fer un cop s'ha acabat la primera reunió del gabinet. Una foto de família marcada per dos colors: elles, el vermell; ells, el blau fosc. Poc abans el president espanyol s'ha dirigit a tots ells amb una carta ( consulteu-la aquí) en què els demana "voluntat de diàleg" amb totes les formacions al Congrés "sense exclusions", buscant "l'acord amb tots els grups parlamentaris".

No parla directament de Catalunya, com havien avançat ahir dijous fonts socialistes, però situa com un "repte extraordinari l'enfortiment de la cohesió social i territorial". "Hem de fer del consens, la negociació i el pacte un mecanisme essencial de funcionament", assenyala Sánchez als ministres, a qui proposa que facin una relació de les prioritats dels seus ministeris.

Sánchez els escriu amb cautela. Promet convertir en una de les seves prioritats la resposta al Congrés, així com la transparència. Però recorda que comencen a governar a més de la meitat de la legislatura i que, per tant, tenen el mandat de treballar amb "la urgència i la prudència exigible". "Les dues consideracions ens obliguen a actuar prioritzant objectius de manera ambiciosa però realista", afegeix.

Informa:ARA.CAT (8-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020572