ACCIÓ CULTURAL VISITA EL PRESIDENT D'ÒMNIUM A LA PRESÓ

L’advocada d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, ha visitat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a la presó. Així ho ha donat a conèixer l’entitat mitjançant una piulada. Acció Cultural, manté una relació fraternal amb les seues entitats homologues a Catalunya i les Illes Balears, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear, amb les quals formen la Federació Llull.

Segons explica ACPV en un comunicat, “durant els darrers mesos la nostra entitat ha denunciat de manera reiterada la regressió autoritària de l'estat espanyol i la deriva centralista i repressiva del govern de l’expresident Rajoy. En aquest sentit, hem insistit que la solució al conflicte obert entre Catalunya i l'estat passa per l'alliberament dels càrrecs electes i dirigents socials catalans que pateixen presó preventiva i l'obertura del diàleg directe entre els governs espanyol i català”.

“ACPV s'ha mostrat particularment preocupada pel cas de Jordi Cuixart, president de la nostra entitat germana en la Federació Llull i dirigent cívic i cultural, empresonat simplement per convocar una manifestació. La junta directiva d'ACPV ha volgut fer arribar al president d'Òmnium la nostra solidaritat i alhora conèixer de primera mà la situació i la seua opinió sobre la realitat política, és per això que en coordinació amb la Junta Directiva d'Òmnium vam decidir visitar-lo oficialment. Però les dificultats posades per la direcció d'institucions penitenciaries per a les visites de no familiars ha impedit de moment que el president i altres càrrecs de la nostra Junta Directiva poguessen participar en aquestes visites, de manera que la junta d'ACPV va delegar en Anna Oliver, membre de la junta i advocada, la nostra representació formal per a la realització de les visites tot aprofitant que els advocats en exercici tenen més facilitats en la visita als presos”.

En aquestes visites Oliver ha pogut comprovar que el president d'Òmnium es troba seré i amb ànims i ha pogut contrastar amb ell les valoracions sobre el context i les possibles vies de solució.

Les reunions han servit també per a parlar de diferents propostes de treball i d'activitat de la Federació Llull. ACPV valora que el canvi de govern espanyol arran de la moció de censura contra el president Rajoy obre la possibilitat d'iniciar un camí en el sentit de posar fi a la judicialització de la política i la regressió autoritària. demanem coherentment amb aquesta línia de distensió l'alliberament del president d'Òmnium i la resta de càrrecs electes i dirigents socials en presó preventiva.

Informa:ELNACIONAL.CAT (8-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08315080