TORRA I SÁNCHEZ PARLEN PER TELÈFON I S'EMPLACEN A REUNIR-SE " BEN AVIAT "

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, han mantingut aquest divendres una conversa telefònica i s'han emplaçat a reunir-se "aviat". Fonts del Govern han explicat que les oficines de tots dos presidents seran les encarregades de tancar la data de la trobada.

Sánchez i Torra han manifestat la seva voluntat d'obrir el diàleg que els anteriors presidents de l'executiu espanyol —Mariano Rajoy— i català —Carles Puigdemont— van interrompre després de la celebració del referèndum de l'1-O i l'aplicació del 155.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, ha anunciat que Sánchez es reunirà amb tots els presidents autonòmics i ha evitat dir si Torra serà el primer al·legant que és una qüestió que decidirà el president espanyol. Així mateix, Celáa sí que ha sigut taxativa en situar l'autodeterminació "absolutament fora" del diàleg. Des del Govern fa dies que s'insisteix en un urgir Sánchez a una reunió per tal que expliqui qui és el seu projecte per a Catalunya.

Informa:ELMON.CAT (8-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318692