TORRA I SÁNCHEZ PARLEN PER TELÈFON I S'EMPLACEN A REUNIR-SE " BEN AVIAT "

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, han mantingut aquest divendres una conversa telefònica i s'han emplaçat a reunir-se "aviat". Fonts del Govern han explicat que les oficines de tots dos presidents seran les encarregades de tancar la data de la trobada.

Sánchez i Torra han manifestat la seva voluntat d'obrir el diàleg que els anteriors presidents de l'executiu espanyol —Mariano Rajoy— i català —Carles Puigdemont— van interrompre després de la celebració del referèndum de l'1-O i l'aplicació del 155.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, ha anunciat que Sánchez es reunirà amb tots els presidents autonòmics i ha evitat dir si Torra serà el primer al·legant que és una qüestió que decidirà el president espanyol. Així mateix, Celáa sí que ha sigut taxativa en situar l'autodeterminació "absolutament fora" del diàleg. Des del Govern fa dies que s'insisteix en un urgir Sánchez a una reunió per tal que expliqui qui és el seu projecte per a Catalunya.

Informa:ELMON.CAT (8-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734726