LES BASES FORCEN ERC A NO RENUNCIAR A LA UNILATERALITAT

“Cal començar a entendre que el procés cap a la República Catalana serà clarament multilateral [...]. És necessari, doncs, anar més enllà del debat binari, estèril i contraproduent, de la unilateralitat versus bilateralitat”. La militància d’ERC no va entomar amb gaire entusiasme que aquesta fos l’única referència a la unilateralitat recollida en les 54 pàgines de la proposta de ponència política del partit. “Anàvem amb el fre de mà posat”, opina una de les fonts consultades per l’ARA. Desenes d’esmenes han anat apareixent durant les últimes setmanes arreu del territori amb un mateix objectiu: reforçar la idea que Esquerra no renuncia a la unilateralitat. I tindran premi, perquè la direcció ja negocia un text alternatiu. “No hi hem renunciat mai, però és cert que potser no havia quedat prou clar fins ara”, expliquen fonts de l’executiva.

“Tota voluntat és unilateral: no podem renunciar a cap via democràtica i pacífica per assolir la República Catalana”, expressa un dels textos alternatius que més es repeteixen en les esmenes que aquesta setmana i la que ve es debaten en les assemblees territorials i a les quals ha tingut accés l’Ara. “Els advocats fan la seva feina, però políticament no podem tancar-nos portes”, explica una altra font, convençuda que els serveis jurídics del partit han revisat exhaustivament la ponència com també van fer amb el programa electoral.

“No explicitem prou clarament la previsible dificultat del diàleg amb Madrid”; “La unilateralitat és una opció irrenunciable d’accés a la independència”; “La creació de la República Catalana tindrà una dimensió clara de voluntat unilateral, que haurà de culminar finalment en una negociació multilateral”; “La unilateralitat és una opció irrenunciable d’accés a la independència”... Aquestes són algunes de les propostes que arriben des de Barcelona, Tarragona, el Vallès i Girona. Des de la Catalunya Central altres esmenes obren la possibilitat de “potenciar la defensa dels drets civils i valors democràtics, impulsant si és necessari i com a mesura de pressió davant l’Estat accions de caire unilateral, valorant el sacrifici que pugui comportar”.

Els últims dies les portaveus del partit ja han anat fent moviments en aquest sentit. Dilluns passat era Marta Vilalta qui, tímidament, no descartava cap via per assolir la independència, tot i que preferia posar el focus en la “multilateralitat”. L’endemà era Anna Caula qui hi insistia, explicant que ERC està “100% implicada amb l’independentisme”, però que no està d’acord a reduir el debat a “unilateralitat o bilateralitat”. De fet, aquesta qüestió va provocar nervis durant la campanya electoral quan el líder de Demòcrates, Antoni Castellà, es va comprometre públicament amb la via unilateral en ple míting d’ERC. “Va generar tensió perquè era el primer míting al qual venia Carme Forcadell”, recorda una font del partit.

 

Implicació de la militància

 

La ponència política d’ERC s’acabarà votant el 30 de juny i l’1 de juliol a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat. És el mateix espai on el 2013 els republicans ja van fer la conferència nacional. El context aleshores era molt diferent, amb el referèndum -que acabaria sent la consulta del 9-N- com a prioritat i amb un full de ruta clar cap a la independència. Es van presentar un total de 200 esmenes, de les quals només una va arribar viva al plenari i va ser rebutjada. Enguany els debats han sigut molt més intensos i la militància s’ha bolcat a esmenar la proposta de la direcció. En total, s’han presentat més de 1.400 esmenes, set vegades més que ara fa cinc anys. “La militància ha estat molt més activa que altres vegades”, reconeixen fonts de la direcció, que interpreten aquest fet com la voluntat de “millorar el text”.

Les territorials preveuen que una part de les esmenes acabin sent incorporades al text de la ponència i l’executiva s’ha compromès a deixar obertes totes les vies “pacífiques i democràtiques” per assolir la independència. Això sí, partint de la base que aquesta és una cursa de fons i que cal seguir treballant perquè, ara per ara, no hi ha prou majoria social que hi doni suport.

Informa:ARA.CAT (8-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020571