L'ESPANYA QUE NO VOL NI PARLAR AMB CATALUNYA

"L'Espanya que no vol ni parlar amb Catalunya "

José Antich

N'hi ha hagut prou amb què el nou govern de Pedro Sánchez digués després de la primera reunió del Consell de Ministres que s'aixecava el control de les finances de la Generalitat perquè una onada d'indignació procedent de les Espanyes es fes present. Poc important era que l'anunci fos una obvietat, ja que des de dissabte passat en què va prendre possessió el Govern, l'Executiu català, l'article 155 ja no és vigent. Es tractava, per part de l'espanyolisme i dels seus conductes mediàtics, de fer evident una falsedat disfressada de veritat: que Sánchez començava a pagar el peatge de la seva investidura als partits independentistes. I, també, de demostrar que la carcassa estructural de la vida espanyola no acceptarà cap tipus de negociació amb l'independentisme català. I, per a això, el millor és posar fil a l'agulla com més aviat millor.

El govern de la cella 2.0 en els assumptes socials, de la UE en assumptes econòmics, andalús en assumptes de finançament autonòmic, d'Ana Rosa i Telecinco en matèria cultural, i de la dreta en assumptes policials, té en Josep Borrell el seu referent en política catalana. Clara com l'aigua clara va ser en la seva exposició la ministra portaveu María Isabel Celaá, titular d'Educació, que va considerar Borrell "un far per al govern en els assumptes relacionats amb Catalunya". Cert que hi ha dos tipus de fars, els que funcionen i uns quants que no, com el de Barcelona, reconvertit en la Torre del Rellotge el 1911. Potser, Borrell és dels segons, perquè si no és així malament pot casar com a guia de la política governamental algú a qui el president Carles Puigdemont ha considerat, literalment, un ultra.

Que Madrid vulgui marcar terreny sembla normal però qualsevol dels altres membres del Consell de Ministres pot arribar a valer, començant per Meritxell Batet. Però sembla evident que la Moncloa té veritable pànic que el govern sigui acusat de vendre's a l'independentisme, cosa que és sabut que mai no farà i per la qual serà igualment assenyalat. Les navalles de PP i Ciutadans ja estan més que esmolades per a l'ocasió.

A tot això, Quim Torra i Pedro Sánchez ja han parlat i han quedat que parlaran. Diàleg torna a ser la paraula de moda i que tothom repeteix. I, en el fons, no deixa de ser Espanya una raresa quan una cosa tan elemental com parlar pot fins i tot ocupar un titular. Què passarà si un dia fins i tot es negocia!

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-6-2018)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08919258