ELS PROFESSIONALS DE TVE ES CONCENTREN CADA DIVENDRES VESTITS DE NEGRE PER DENUNCIAR LA MANIPULACIÓ DEL PP

Els treballadors de RTVE respiren alleugerits després de la marxa del govern de Mariano Rajoy, però tot i així es mantenen a l’expectativa pel que pugui deparar la nova etapa que s’obre amb l’Executiu de Pedro Sánchez. Des de fa alguns anys diverses plataformes de treballadors i organitzacions sindicals han mantingut una lluita per preservar la pluralitat informativa i frenar els abusos d’un govern que, segons denuncien, no ha respectat els criteris professionals i ha disposat sense escrúpols dels mitjans públics per satisfer els seus propis interessos. Això, asseguren, ha deixat uns mitjans públics devastats pel que fa a rigor i credibilitat. La situació és tal que fins i tot el Parlament Europeu ha hagut de cridar l’atenció al govern espanyol recentment.

L’herència del PP a TVE es defineix sobretot per la creació d’allò que els treballadors més crítics han batejat com “la redacció paral·lela”, integrada per periodistes procedents de mitjans conservadors i amics del PP, Intereconomia i Telemadrid, principalment. Això s’ha complementat amb un procés de degradació professional dels periodistes de llarga trajectòria, arraconats i substituïts a les redaccions per un personal més jove i en situació precària. Una precarietat interessada, a més, perquè, segons l’opinió dels treballadors més crítics, els periodistes en precari poden acabar sotmetent-se amb més facilitat a les ordres dels comandaments polítics si la renovació del seu contracte temporal en depèn.

Recentment, el 8-M ha originat un altre moviment intern de treballadores de RTVE, que han liderat una campanya de denúncia sobre la manipulació informativa així com també de la manca de pluralitat, entre d’altres assumptes. L’acció ha consistit en la instauració del #ViernesNegro, concentracions dels treballadors vestits de negre que es fan cada divendres a tots els centres de RTVE.

Aquest divendres, com des de fa algunes setmanes, molts treballadors del centre de Sant Cugat han anat a treballar vestits de negre, una forma que han trobat per donar visibilitat al malestar que arrosseguen i que ha acabat explotant de forma creativa. Montse Melià és una de les periodistes que participa en aquestes mobilitzacions. Explica que malgrat el canvi de govern, les protestes continuaran fins que no s’acabi de desplegar la nova Llei de RTVE, aprovada el setembre del 2017 i que, per traves i “filibusterisme parlamentari” del PP, no s’ha implementat encara. La llei, que va néixer a proposta dels grups de l’oposició, estableix un sistema de concurs públic transparent per escollir el president i el consell d’administració de l’empresa, evitant partidismes i biaixos polítics.

El grup del PP al Congrés dels Diputats ha desbloquejat el desenvolupament de la llei justament aquesta setmana, però ara els altres grups han de revisar el text nou per donar-hi el vistiplau definitiu. El desbloqueig arriba després que l’actual president de RTVE, José Antonio Sánchez, hagi anunciat que deixa el càrrec a partir del 22 de juny. Els treballadors temen que la demora en el desenvolupament de la llei i l’elecció d’una nova presidència allargui encara més el problema de manipulació informativa i falta de respecte a la pluralitat que denuncien que pateix la cadena. Mentre la llei no es desenvolupi, els treballadors pensen mantenir la protesta. “La gent està fins als nassos —explica Montse Feliu—, tot això ha estat un ‘in crescendo’ de mobilització. s’havia d’escollir el president i el consell d’administració per concurs públic i el PP ha marejat la perdiu demanant informes jurídics”. Aquesta situació ha acabat per fer augmentar encara més el malestar intern. “La gent està molt cremada i a Madrid encara es veu més això perquè els tenen allà, la redacció paral·lela, la gent que ve d’Intereconomia, com el mateix subdirector d’informatius”, afegeix.

 

Amagant la Gürtel i Urdangarín

 

La manipulació als informatius es va agreujar des de l’arribada del PP al poder, destaca Joan Abian, president del comitè d’empresa de RTVE Catalunya. CCOO va iniciar el 2012 la campanya DefiendeRTVE a nivell estatal, amb la qual es volia lluitar contra la reducció pressupostària de 250 milions d’euros que el PP va establir, una mesura contrària a la “garantia de finançament estable” que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero havia aprovat per llei. Des dels sindicats també s’han denunciat de forma regular els “flagrants” casos de manipulació informativa. Els darrers mesos a Catalunya, a més a més, han estat especialment complicats en aquest sentit. Pel que fa al procés, els comandaments de la televisió han amagat informació o han destinat pocs efectius a cobrir fets informatius com les mobilitzacions de denúncia sobre la situació dels presos polítics. Però el silencis informatius no han afectat només els adversaris polítics del govern del PP, també les informacions d’interès públics que no convenia airejar. “Quan sortien informacions del Cas Gürtel —explica Abian—, mentre altres mitjans estaven informant, a TVE es trigava en donar la informació o s’hi passava de puntetes, el mateix en el cas d’informació rellevant sobre Iñaki Urdangarín i la seva dona”.

Capítol a part, TVE va arribar a un clímax de manipulació informativa en motiu del referèndum de l’1 d’octubre. Els periodistes que cobrien manifestacions rebien instruccions des de Madrid a través de l’orellera que portaven durant les connexions en directe, segons explica Abian. “Els periodistes havien de mesurar molt les paraules i fins i tot, segons el que deien, es tallava la comunicació en directe i passaven a una altra cosa”.

 

Credibilitat perduda

 

Amb el PP els mitjans públics han acabat perdent la credibilitat que en determinat moment havien assolit, afirmen tant Melià com Abian. “Des del sindicat —assegura el representant sindical— sempre hem denunciat les casos de manipulació tant de socialistes com del PP, però sí que és cert que quant a qualitat, rigor i pluralitat en l’etapa socialista, amb Fran Llorente a la direcció, els informatius havien estat considerats uns dels millors del món, i això tenia a veure amb el tractament de la informació, que era més plural i correcte”. Aquesta manipulació, de la qual en gran mesura es responsabilitza a l’actual director d’informatius, José Antonio Álvarez Gundín, ha passat factura pel que fa a audiències, tot i que la direcció de la cadena ha iniciat campanyes per fer entendre que s’estan assolint bones marques. “Fan moltes trampes amb les audiències —adverteix Melià–, el no fer informació seriosa, contrastada i plural ha fet que la referència informativa en televisió s’hagi deixat prendre per La Sexta”.

Fins i tot, un programa informatiu de referència com havia estat “Informe Semanal” s’ha acabat convertint en “un programa de propaganda del PP”, denuncia Abian. “El problema no és només que informis segons la conveniència del partit del govern, és encara pitjor amagar informació, perquè un mitjà públic hauria de ser totalment plural i dirigir-se a tothom”, afegeix per la seva banda Feliu. Els casos de manipulació informativa s’acumulen en informes del Consell d’Informatius de TVE, que recentment es va presentar davant d’una comissió de l’Eurocambra a Brussel·les. Fruit d’aquesta denúncia, la presidenta de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, Cecilia Wikström, ha anunciat que enviarà una carta al govern espanyol per demanar explicacions i mostrar “preocupació” sobre la situació de RTVE. La petició va obtenir el suport per una majoria formada pels eurodiputats del PSOE, Cs, Podemos, el PDeCAT i ERC, mentre que el PP la va rebutjar.

Informa:ELMON.CAT (9-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734798